dijous, 2 d’octubre de 2008

tamarro


Exemple:

Mira que et faran agafar el tamarro...

“—La història aquesta del tamarro, jo crec que és de les més famoses… És l’animal típic d’Andorra. [...] I la finalitat d’aquesta història és fer-te una broma. Has d’enredar (1) una persona i dir-li que amb una colla d’amics et conviden a anar a la caça del tamarro, que és una caça molt especial, perquè és un animal que...
—Es fa de nit...
—N’hi ha molt pocs, no s’ha de fer gens de soroll, has d’anar vestit d’una manera concreta [...] I bueno, la finalitat és portar-te al costat del riu i tirar-te al riu. I ja has caçat el tamarro. O si no t’esquitxen o alguna cosa aixins. [...]
—O fer-te esperar en una secla (2) o aquí al voltant, i quan... t’obren i, pppprrr!, et ve tota l’aigua i et foten moll.
[...]
_______________
1. L’atractiu del tamarro és evident perquè “l’altre any en van vendre un i en van fer cinquanta mil peles”.
2. Sèquia (també secle). El forat de la mola dels molins era un lloc ideal perquè hi passés el tamarro. Ben lògic: allà s’esperava l’innocent amb un sac, i els bromistes anaven a engegar l’aigua per dalt."


Font: Carme Oriol (1997). Estudi del folklore andorrà en el seu context. Barcelona: Govern d'Andorra, Ministeri de Cultura. Editorial Alta Fulla. [Informants de Sant Julià de Lòria i Escal-des-Engordany.]

Definició: m CULT POP Animal imaginari que dóna lloc a una facècia típica d'Andorra i d'altres llocs del Pirineu, anomenada la caça del tamarro i consistent a fer creure algú, especialment a un foraster, que hom surt, de nit, a caçar la preada peça vora el riu, amb el resultat que la víctima acaba dintre l'aigua, empès pels seus acompnayants [Àlvar Valls (2006). Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà].

Nota 1: Un tamarro va ser la mascota oficial dels Jocs dels petits estats celebrats a Andorra l'any 1991, fet que demostra la popularitat d'aquest personatge.






Nota 2: A la Viquipèdia hi ha una entrada dedicada al tamarro.

Nota 3: Escamot Tamarro és un "grup format per joves pirinencs l'estiu de 2002 que, a part de les danses i músiques del seu entorn, agafen melodies i ritmes d'altres contrades i donen un aire trepidant i personal a la seva música entrellaçant les violes amb els acordions diatònics i la percussió".

Nota 4: El poble pallarès de Cellers celebra cada any la Festa del tamarro en el marc de la festa Major. "S'acostuma a fer de nit i en un sol grup de diverses persones equipades amb sacs, xarxes i altres estris."

Nota 5: Entrada corresponent a caçar el tamarro al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana: "Tradicionalment, el tamarro és una broma que s’ha fet als forasters que arribaven poc abans d’establir-se al Principat, i també es fa a les persones d’esperit innocent (Andorra). Fer fer els innocents, fer fer el ninot, fer córrer. Allà al darrere hi havia uns horts i hi havia un toll molt gros. I també el van anar a fer caçar el tamarro allà –Folklore–. Mira que et faran agafar el tamarro, eh? (et faran fer quelcom per riure’s de tu) –Folklore–.

3 comentaris:

reflexions en català ha dit...

aquesdta entrada es pot completar molt més, eh?

Anònim ha dit...

Una curiositat, en italià, almenys al nord-oest d'Itàlia, "tamarro" s'utilitza col·loquialment. No se la traducció al català; defineix generalment una persona que vesteix roba de marques cares i que li agrada lluir-la, cabells engominants, actitut barroera, no especialment cult. Seria el típic "quillo" (com és en català?) vestit amb roba de ck o armani. Això, evidentment, és una generalització, en conec que en cultura em superen amb escreix (tot i que no és massa difícil), :-))

Felicitats pel blog, per sort encara hi ha qui li interessa la cultura que s'amaga a la nostra llengua i no deixa que es perdi en l'oblit. Merci!

Anònim ha dit...

Curiositat : a Andorra, a la casa de colònies d AINA hi ha un grup de campaments que es diu Tamarros