dissabte, 20 de setembre del 2008

abuixar


Definicions
:
1. Aquissar, incitar un animal (especialment un gos) perquè acometi; cast. azuzar. Ex.: "Jo, en adonar me de l'intent de la Cendrosa, vaig «abuixar-li» el gos." || 2. refl. Abordar-se el gos, acometre; cast. embestir. Ex.: "Arriba un pobre amb un feix de parracs al coll i els gossos s'hi abuixen de mala manera" [DCVB].

Localització: Puigcerdà, Solsona, Andorra, Tremp, Pallars, Ribagorça [DCVB].

Variant:
abuixir.

Etimologia:
probablement de formació onomatopeica damunt el lladrar dels gossos, com el fr. aboyer (cfr. REW 883) [DCVB].

Exemple 1
(accepció 1): "Segons una altra llegenda, molt coneguda a banda i banda de la serralada, aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es presentà un captaire demnanant almoina i els pastors, en comptes d’acollir-lo, li van abuixar els gossos. El pidolaire, que en realitat era Nostre Senyor, els va maleir, i a l’acte els prats quedaren convertits en geleres, els ramats en tarteres i els pastors i gossos en tossals de roca. Tot i que el fet va tenir lloc al massís de la Maladeta, la maledicció divina va esquitxar les valls properes, des de l’Éssera fins al Segre."

Font: Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Amb fotografies d’Oriol Alamany, Jaume Balanyà i Jaime Riba. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg. ISBN: 84-664-0681-6. Informació proporcionada pel mestre Víctor Pàmies, que a més afegeix "el fragment és de la presentació del llibre, quan parla de les llegendes que expliquen el nom de Pirineu per a la serralada."



Foto: Prèstec de la galeria de fotos Flickr de Milqito.

Exemple 2 (accepció 2): "I què dir de les històries de grups de gossos assilvestrats —bé abandonats, bé gossos caçadors perduts— que hem sentit explicar a aquell amic muntanyenc? Conec algú que un cop, més amunt de Certers, prop de la Canya de les Grailes, es va trobar encerclat per uns quants gossos assalvatjats amb males intencions. Es pensava que era pell, així que quan el més agosarat se li va abuixar va pensar allò de “o tu o jo” i el va apallissar de mala manera. Se’n va sortir de ben poc."

Font: David Gálvez Casellas, article
«Llops», Viure als Pirineus (versió virtual), 3 de gener de 2008 i Viure als Pirineus (versió paper) de març de 2008.

Exemple 3 (accepció 2, ús figurat): “Semblava com si tots els mitjans del planeta s’haguessin posat d’acord per fer-me sentir culpable i se m’abuixaven com un gos rabiós.”

Font: Josefina Lladós, article «Reescalfats», Més Andorra, 8 de febrer de 2007.

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Caram, David, quina celeritat! Això anima a seguir donant-vos teca. :-)

Per cert, res de mestre, que no vaig voler fer ni el CAP per no tenir mals pensaments...

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, aquesta ha estat més o menys fàcil. La qüestió té molt a veure amb la mecànica d'elaboració de l'entrada: si se t'acut una paraula i has de buscar l'exemple (sobretot, literari) per il·lustar-lo, et pots tornar boig. [Bé, no, dic mentida, en el cas del Marc tens el lèxic en fitxes guardades al cervell i no hi ha més pega.]

És molt més fàcil treballar si primer trobes la paraula en context i llavors passes a bastir l'entrada. En aquest cas, com que tu ja ens vares passar un dels exemples i es donava la feliç coïncidència que jo coneixia la paraula (l'amic Casamajor, l'artista, la fa servir molt) i l'havia emprada fins i tot en un dels meus textos, no hi va haver cap mena de problema per fer-ne una primera versió.

Ara potser tocaria anar-ne millorant aspectes diversos. Per això tenim l'estupend.

Altre cop gràcies, Víctor!