dilluns, 22 de setembre de 2008

mossa


Seguint el fil de l'entrada
clemàstecs [vegeu-la més avall], al DCBV trobem la següent explicació: "De les anelles dels clemàstecs, de vegades, s'hi penja també la mossa o criada, que és una vergueta de ferro que a la part inferior té dos ganxos oposats, a un dels quals es pengen uns llévens amb una olla, i a l'altre es fa descansar el mànec del cassó d'escalfar aigua, de la paella de fregir, etc."

Exemple 1:
“De llum sempre n’havíim tingut, del meu record. Antes, que jo era molt pitita, no; es veu que no n’hi havii pas, que natres –no sé si el tenim encara allò– tenívom un ferro –beno, a cal Quico tamé en teniven un–, que ere estacat a la vora del foc, en dívom la mòssa, i a la nit posaven la sopera de les sopes allí i ja desenrotllat es posave lo plat de la sopa i les coses allà sobre”.


Font:
Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino).
Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició:
II. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa, o que per llur forma recorden la d'una criada. 4. Braç o mànec de ferro que parteix de la paret de la llar i acaba en un anell ample damunt el qual es posa el plat o cassola d'on han de prendre la vianda els qui mengen al voltant de la llar; com que el dit braç és giratori, els qui se'n serveixen no necessiten moure's de llur seient en el caixabanc, perquè el plat se'ls acosta o separa a voluntat.

Variants: mòssa o, antigament, moça.

Localització: Tremp, Balaguer, Urgell [DCVB].

Nota 1:
La mossa també podia ser una forqueta de ferro muntada verticalment damunt un pilonet o sobre els trespeus, i que serveix per a sostenir el mànec de la paella quan aquesta està al foc (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Moianès, Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); cast. asnillo [DCVB].



Imatge 1: DCVB.

Nota 2:
Dit d'un suport de ferro d'alçada graduable, que els ferrers tenen per a sostenir les peces llargues de ferro que es treballen en la fornal o damunt l'enclusa (or., occ., val.); cast. caballete [DCVB].

Nota 3: Es podia dir també mosses a cadascuna de les peces de ferro amb què la serra és subjectada al jou, en l'antiga serradora de fusta [DCVB].

Nota 4: D'altra banda, la mossa és una especialitat culinària pallaresa: la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix [DCVB].

Localització
: Pont de Suert, Esterri d'Àneu, Sort [DCVB].

Exemple 2: "En algunes cases de Calvinyà era costum, en determinades circumstàncies, menjar tots junts d'un mateix recipient, a voltes de la mateixa caldera o cassola posada a terra sobre els trespeus o penjada en els cremalls o en la mosseta, i asseguts tots els qui menjaven al voltant."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 141.

Nota 5: el mot criada és de la mateixa família de termes que mossa però no exactament equivalent:

  • Definició: Ferro que penja dels clemàstecs i té un ganxo que serveix per a sostenir el mànec de la paella posada al foc [DCBV].
  • Localització: St. Joan les Abadeses, Montseny, Lluçanès [DCBV].

8 comentaris:

reflexions en català ha dit...

tinc un altre exemple de mossa, en aquest cas mosseta.


el vols?

reflexions en català ha dit...

"En algunes cases de Calvinyà era costum, en determinades circumstàncies, menjar tots junts d'un mateix recipient, a voltes de la mateixa caldera o cassola posada a terra sobre els trespeus o penjada en els cremalls o en la mosseta, i asseguts tots els qui menjaven al voltant."

'Calvinyà...' p. 141

David Gálvez Casellas ha dit...

Merci, Marc. Incorporat. Jo també vaig trobar una coseta per tu per l'entrada 'eixivern' / etc. Si t'interessa, ja respiraràs!

Anònim ha dit...

aportació: TRIBULOSSI
eX. Quin tribulossi aquest nen amb les joguines....
Es diu quan tens molt remenament, molta feina....
S'ha dit al Pallars i l'alt Urgell. sipòso que a andorra també

laura

reflexions en català ha dit...

Gràcies, Laura. Jo no l'havia sentida. Buscaré a veure què trobo. Si ens en dónes algun exemple, de conya.

Salut.

Anònim ha dit...

"Tribulossi" és diu encara força habitualment a l'alta Ribagorça i al pallars sobirà i també encara a l'Alt Urgell. es diu quan tens molt remenament, molta feina de no parar d'un lloc a l'altre, molt follón....
"Quin tribulossi avui, no he parat d'atendre el tf, de sortir a rebre gent, d'atendre comandes....."
"Quinb tribulossi que téns, no pares quiet" (d'algú que no para de fer coses i de moure's"
Un altra paraula curiosa (per a mi) es parlar de " bromes" enlloc de núvols.
Laura

marc ha dit...

Laura,


Gràcies. He trobat el mot en algun diccionari, amb variants: tribulosi, trebulosi, trebolosi, trebolossi, trebulosi.

Al Google no hi surt. A veure si trobo algun exemple en algun llibre i en faré una entrada. Tu en tens algun exemple escrit?

Bromes. I tant! Aquesta també l'hem de fer.

Salut!

Anònim ha dit...

Al llibre del Pep coll "quan judes era fradrí...." hi surt però ara no et sabria pas dir la pàgina...I en algun del pep Albanell també però impossible dir a on.