dimecres, 3 de setembre de 2008

bogar


Exemple 1:
"En aquest temps és quan es començava a desfermar i a treure el serri dels corrals. Aquests fems eren molt apreciats: en algunes ocasions, esdevenien moneda de pagament a canvi d'un treball determinat i, en d'altres, es podia pagar una feina portant a bogar el ramat a un cap o una feixa, apletant-lo o no."


Font 1: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Exemple 2: "Tot cap de casa veí de la parròquia podrà tenir tres-centes bèsties estrangeres a conlloc, per femar la seva propietat, les quals no podran entrar a la parròquia fins el dia 7 de juny, venint obligat el propietari a donar-ne coneixement al Cònsol el mateix dia, baix pena de multa i de fer bogar per tres nits a favor de les persones que aquest o la Comissió designaran, en cas d’incompliment. Sols s’admetrà cinc caps de cabrum per cada cent caps de bestiar llanar."

Font: Govern d'Andorra (1996). "Arrestos de la Taba" (Article 2. Conllocs). Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 18, de l’1 de març del 2006.


Definició 1: Femar la terra. Bogar a tesa: femar la terra amb la femta del bestiar que hi dorm (Esterri). Bogar a cargues: femar la terra traginant-hi els fems a esquena de bístia (Esterri). Els pastors aplegaven tota la ramada als volts del poble... en un camp proper a la casa; de pas, aquest ja quedava «bogat» (afemat) pel «sirro» (excrement del bestiar), Lluís Rec. 19. [DCVB].

Definició 2: Fer que un ramadet o escabot de bestiar dormi dins els andàs muntats en un camp o prat a fi de femar-los. El clos dels andàs es va traslladant cada nit fins que s'ha resseguit tota la peça [Arrels d'Andorra, de Manuel Anglada, 1993].

Localització:
Andorra, Pallars, Ribagorça [
DCVB].


Nota 1: Un escabot és 'un ramat petit d'ovelles o cabres, que generalment no excedeix de la dotzena de caps (aplicat també a un grup de persones)' [La llengua catalana a Andorra, de Manuel Riera, 1992].

Nota 2:
Apletar (i pletar) significa 'reunir, concentrar les ovelles perquè pasin la nit al ras, tancades o no per andàs', 'tancar i restar el bestiar dins una pleta perquè hi descansi (referit també a persones, amb el sentit de 'dormir a la muntanya, potser -o no- al coastat d'una pleta'' [La llengua catalana a Andorra, de Manuel Riera, 1992].


Nota 3: Un andà és una "tanca per a cloure el bestiar a les pletes" [La llengua catalana a Andorra].

Nota 4: Una pleta és un "espai de muntanya o camp, normalment tancat amb andàs, on es reuneix el bestiar que pastura" [La llengua catalana a Andorra].

Nota 5: Els arrestos de la taba, encara vigents però en desús, "en la llei comunal tradicional" són actes "d'atorgament dels arrendaments dels serveis comunals (hostal, tenda, carnisseria, fleca, molí) i dels quartons per a l'any en curs, fets en alguns comuns en el consell de les Tabes i en d'altres, segons les èpoques, en l'anomenat consell d'Arrestos. En algunes parròquies el terme arrest era sinònim d'ordinació" [Diccionari enciclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls].

Nota 6: El mot arrest, del francès arrêt 'decret', és un dels andorranismes admesos al DIEC2.

Nota 7: Prou notes! Si voleu saber què són els quartons, busqueu-ho, recoi.