dilluns, 8 de desembre de 2008

bringuera

.


Foto:
En primer terme, bringuera. Foto anomenada Colmado 1917 (2008) i vista aquí. Em sembla que l'autor és diu Encantadimo's. Igualment.

Exemple 1:
"Una que venia de matar porcs: Cadascú porta el que cull. Jo que sóc mandonguera us porto, dins la pastera, una donja, una bringuera, un tall de pernil i un bull."

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 138

Exemple 2: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bóta."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions de bringuera: Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra]. / Mena de bull negre que es fa amb el porc [La llengua catalana a Andorra]. / Bull (mena d'embotit) molt gros que es fa amb la tripa grossa del porc, s'hi posa les carns bullides del cap del porc, cotnes, carn magra, greix, una mica de sang per a donar-hi color, pebre i sal. Un cop picat, embotit i lligat es posa a la caldera a coure un parell d'hores o més ["Glossari" de Dones d'Andorra]. / Mena de bull negre fet amb el cap altres parts del porc [GDLC, que diu que l'etimologia és d'origen incert]. / Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC].

Definició de brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. Etim.: contracció de berenguera. (Una berenguera és un recipient de terra o de metall per fer-hi deposicions excrementícies) [DCVB].

Localització: El DCVB situa bringuera a Ordino i brenguera a Andorra en general, cosa que m'estranya perquè ni Riera ni Pantebre no tenen entrades per a brenguera. A l'Alt Urgell també es diu bringuera i suposo que en altres llocs.

Nota 1: A la Gastroteca hi ha informació sobre la bringuera, un "embotit cuit i de sang de porc té un sabor intens i persistent, i és típìc de l'Alt Urgell i d'Andorra". Diuen que en podem comprar a:
Nota 2: Trobareu bringuera al web Reserva de paraules de l'Atenu Barcelonès. És una paraula apadrinada per la Marta Llorens Tor, que diu: "Les seves raons són: És un bull especial que el meu padrí m'ha fet descobrir i m'agrada molt. M'ha explicat que a les cases de pagès d'Andorra, a la matança del porc, sempre en farceixen i és molt gustosa."

Nota 3: La Rosa Guitart ens proposa una escudella de Sant Antoni amb bringuera, és clar.

divendres, 5 de desembre de 2008

ferrat / ferrada


ferrat


Definició
: de manera molt general, galleda.

En paraules del DCVB: recipient de ferro o d'aram, de forma semblant o igual a la ferrada, i que serveix per a poar aigua, portar el beuratge als porcs, etc. (Conflent, Capcir, Empordà, Garrotxa, La Selva, Vall d'Àneu, Vallferrera); cast. herrada, cubo.

Nota bene
: Hi ha qui distingeix el ferrat, que és de metall, de la ferrada, que és de fusta (Vall d'Àneu). Altres consideren que el ferrat és més petit que la ferrada.

Exemple 1:

Aquest jove que ara passa
n'és el meu enamorat;
deu-li palla, deu-li grana,
deu-li beure amb un ferrat

Font: Cançó popular de Palafrugell [DCVB].

Etimologia:
del llatí fĕrrātu, ‘guarnit de ferro’.

Exemple 2: "La gent de Meritxell i alguns, que, com nosaltres, havien sentit cridar 'foc a Meritxell' i que havien arribat amb ferrats a la mà. Però no es podia apagar amb ferrats d'aigua... Res. La foguera era tan gran que apagar-la resultava impossible. De bombers aquells anys no sé si n'hi havia jo. No ho recordo."

Font: Les veus d'un poble, de Mònica Garal. Andorra la Vella, Premsa Andorrana, S.A., 2006. El testimoni forma part d'una entrevista feta per l'autora a Albertina Mandicó de cal Rossell de Merixell.


Foto: Treta del blog d'Emiliano Yeguas "Nani".


ferrada

1 Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s'usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l'Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l'escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.

2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.

3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera [DCVB].

Foto: ferrada del Museu Virtual d'estris asturians del Noceu.

Cultura popular:

Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d'un fuet se situa al costat d'una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se'n (Gòsol).

Locucions:
  • a) Tenir el cap com una ferrada: tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.
  • b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
Refrany: "Sa càgola més petita caga dins sa ferrada" (Ciutadella); "Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada" (Mall., Men.): vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat.

dimecres, 3 de desembre de 2008

votureta / votura


Entrada dedicada als futurs pares Josefina Lladós i Marc Cortès.


Significat
: cotxet per a la canalla; de votura, carro tirat per tracció animal.

Etimologia: del francès voiture.

Informadora: Lourdes Martorell, via Maria Bonell, de casa Hostet, Soldeu.

Nota 1: el número 604 del butlletí Cada dia un mot de dijous, 20 de desembre del 2001 era dedicada a l'entrada votura:

Definició: (f) Cotxe.



Exemple
: "Sovint, a la boca del carrer Montesquieu, hi havia arrambat un 4 cavalls verd. Recordavi la meua primera votura, les excursions a Surcouf i Jean-Bart."

Font:
Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 82.

Nota 2: felquera, en un comentari fet en aquest bloc explica que en aragonès la gent gran també fa servir la forma antiquada votura.

Nota 3: Trobo el següent text (descrit com parlar col·loquial en rossellonès actual) en un comentari de llampteferigui a Racó Català: "Sun pres la votura per anar a la bulangeria del cartier dels boparants. Sun pas pres el velo perquè volii fer redde i ambe la votura vai més rabent. Sul camí sun creuat el bopere que nos amenava el gató i sun girat al ronpueng."

El propi autor ofereix el que anomena una traducció al català estàndard: "He pres el cotxe per anar al forn del barri dels sogres. No he agafat la bicicleta perquè volia anar ràpid i amb el cotxe vaig més depressa. Pel camí he creuat el sogre que ens portava el pastís i he girat a la rotonda."


dilluns, 24 de novembre de 2008

volant

Informador: El Jordi Torné és qui primer ens parla del nom de l'eina que es fa servir a Andorra per tallar la planta de tabac. Ens diu que el seu padrí (el Josep Torné Vila, de Casa Mota d'Aixirivall) sempre l'ha feta servir. El Jordi Casado, de Cortal de Llumeneres (Sant Julià), ens confirma que el nom de l'estri per tallar el tabac és, efectivament, l'emprat a Andorra.

Definicions: Al DCVB trobem que hi ha una accepció de volant (la núm. 10) que s'adiu força amb la que comentem aquí: "falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents (or., occ.)" i que coincideix plenament amb l'accepció núm. 4 de volant que ofereix el GDLC. Al DIEC2 diuen, més lacònicament (accepció núm. 2): "[AGA] Falç grossa sense dents."

diumenge, 23 de novembre de 2008

rebaixants


Exemple 1:
"L’economia es fonamentava en un tipus d’explotació mixta que combinava l’activitat agrícola amb la ramadera i aprofitava els diferents estatges del territori: el fons de vall, els rebaixants, els boscos i les pastures."

Font: "Breu història d'Andorra", article del web del Departament de Patromini Cultural del Govern d'Andorra.

Exemple 2: "A l’època moderna no queda clara la delimitació del territori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Els terrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i boscos de la part alta de la muntanya són administrats pel Comú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacions agrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capacitat per llogar-los com a boïgues."

Font: Anuari socioeconòmic 2004 de Banca Privada d'Andorra.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra. El podeu escoltar aquí, amb locució de l'actor Pere Tomàs.

Exemple 4: "Els ramats peixen als rebaixants (pastures que es troben als límits del bosc i en zones de bosc clar) i se'ls fa passar la nit a la pleta (indret tancat) amb els andars (tanques mòbils que formen lapleta). D'aquesta manera el bestiar boga (adoba la terra amb fems) el prat."

Font: Andorra en 100 preguntes, d'Antoni Caus (2008).

Definició: Prats que hi ha al voltant del poble que aprofitaven els carnissers i els pastors de cada parròquia [Vocabulari d'Andorra, p. 139]. / Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.

Nota 1: A l'entrada de llenya de La llengua catalana a Andorra (Manel Riera i Riera, 1992), un dels exemples és: Llenya de tallar als rebaixants dels boscos.

Nota 2: Al llibre Etnicidade e nacionalismo: actas do Simposio Internacional de Antropoloxía: Santiago de Compostela, 17-19 de abril de 2000, editat pel Consello da Cultura Galega, trobem això: "Los Comuns también son los que ceden terrenos comunales para uso particular (bohigues), o los que organizan el acceso a los terrenos de pasto cercanos a los pueblos (rebaixants) y, también, los que acuerdan con otras parroquias el aprovechamiento de ciertos recursos comunes (emprius)." Vist a l'apartat "La transición social andorrana", p. 362.

dissabte, 22 de novembre de 2008

tupí, tupina


Nota 1:
Un dissabte d'octubre del 2008, a Cal Vistaire vam rebre un correu d'un lector, l'escriptor Marià Cerqueda. Entre d'altres coses, ens deia: "L'altre dia discutint a casa va sorgir l'expressió anar-se'n de la tupina, que em sembla que és força de per aquí a dalt (tot i que poder és més extesa del que jo em penso; val a dir que a l'Alcover Moll no hi surt). L'explicació que vam trobar (els de casa) a l'origen de la frase pot resultar interessant. Les tupines (no dubto que ja ho sabeu) són uns recipients que s'utilitzaven per a fer confitat (de porc, per exemple), o també per a fer-hi el formatge de tupí. En moltes ocasions, quan sobreeixien, el contingut s'havia espatllat. O el que seria el mateix: quan la tupina se n'anava, el contingut no era gaire agradós."

Nota 2: Un dels vistaires no va encetar una nota que amb el temps s'ha convertit en això que ara llegiu: "Desconeixia aquesta frase feta. El que no acabo d'entendre és el context en què es diu. Quan algú se'n va de la tupina vol dir que l'ha espifiat? Que ha espatllat allò que feia?" A continuació, advertia: "Jo tinc documentada una altra frase feta: 'fotre el cap a la tupina'."

Significat de fotre el cap a la tupina: "Es diu, encara, a la persona a qui s'ha cridat pel seu nom per fer-la acudir i no ha correspost, sigui perquè no ho ha sentit, sigui perquè ha preferit fer el sord (Encamp). Ex.: Ondérets? Que has fotut lo cap a la tupina?"

Font: El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre.


tupí / tupina

Exemple 1
: "És la sepultura de la qual el vell Folch va explicar alguna vegada al pare del meu acompanyant que probablement en els anys 1970 'una gent de Barcelona s’havia endut dos tupins', presumiblement dues peces senceres de ceràmica. Cal advertir, pel que fa a la nostra percepció que ens trobàvem en un lloc reverencial, que en l’època neolítica en aquest paratge haurien conviscut els enterraments i objectes votius –qui sap si relacionats amb un culte del més enllà– amb el dia a dia dels vius: cabanes, moles i altres estris, focs..."

Font: David Gálvez Casellas, article "La Feixa del Moro", Diari d'Andorra, 9 de desembre del 2006.

Exemple 2: "Pel que fa al porc, una altra manera de conservar-lo que també ha arribat als nostres temps és el que se’n pot dir confitat, tupí o tupina dit en algunes contrades el fregit. Aquest sistema de conservació consisteix a fregir la carn que no s’utilitza per fer botifarres, la botifarra crua i la negra i el costellam amb llard del porc mateix barrejat amb oli. Una vegada fregits, es posen en recipients de fang procurant que quedin completament coberts amb el greix que s’ha utilitzat per coure."

Font: Recepta de costelló de porc amb castanyes del llibre Aquí hi ha teca (Barcelona, 2006), d'Assumpta Miralpeix.

Definició: Olla petita i amb una sola ansa (pir-or., or., occ., Maestrat); cast. puchero [DCVB].

Varietats de tupí:

  • Tupí de porró: el tupí d'un litre de cabuda.
  • Tupí de presa: el tupí molt petit, dins el qual només cap l'aigua necessària per a desfer una presa de xocolata.
  • Tupí xocolater: el que serveix per a desfer-hi xocolata.
  • Tupí de menjar sopes u: el que serveix per a una ració de sopes per a una sola persona.
  • Tupí d'ull de bou: el de mida més petita.
Altres expressions: Fer el tupí: coure el dinar en el tros on es treballa.

Altres accepcions: Figurativament, es diu tupí del cap d'una persona (or., occ.); cast. melón [DCVB].

Locucions:
a) Defensar el tupí: defensar-se la vida, procurar-se aliment (Empordà). b) Fer el tupí a algú: matar-lo. c) Fer-se'n el tupí: perdre hi la vida. d) No haver-hi tupins: no haver-hi diners (mall.) [DCVB].

Refranys:
a) «No hi ha cap tupí sense tapadora»: significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se. b) «Tupí petit, amb poc és ple»: es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita. c) «Que no passo Sant Crispí, no posos les olives al tupí» (Urgell) [DCVB]. / «Per Sant Crispí, l’oliva al tupí» (és el moment de posar les olives en aigua) [Tots els refranys catalans]. / «Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.» (és l’hora de fer fa la matança del porc, de collir les olives i de tastar el vi) [Tots els refranys catalans].

Etimologia: Derivat amb el sufix -í del fràncic top, ‘olla’ [DCVB].

Nota 3: Pantebre (1998:137) diu que un tupí és "una mena de cassó petit, amb una sola nansa i curta; s'hi sol fer una mena de formatge que rep aquest matexi nom. Usat com a mesura de vi: de 1/2 o 1 litre (segons Riera, entre altres matisos i accepcions)". L'entrada de tupina és "tupí (segons Griera)". Pantebre té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 4: Riera (1992: 597) ens en dóna aquests exemples: "Un tupí de vi bullit. Un tupinet de llet." Pel que fa a la fonètica, tant hi surt t[o]pí com t[u]pí. Localitza el mot a "cat or, occ, bal i val, Rosselló". Pel que fa a tupina, esmenta com a exemple les "topines de terrissa" i situa el mot, a més d'Andorra, a "Oliana, Organyà, Bescaran, Pallars, Balaguer, etc.". Riera té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 5: Xavier Rull (glossari del llibre Dones d'Andorra) diu que una tupina és "una cassola de fang".

Nota 6: Quan el tupí no bull bé les sopes... significa que quan a un no li funciona bé el cap... no s'hi pot fer res. No sé d'on he tret aquesta dita, però no me l'he inventada [Marc].

Nota 7: Tupí és una de les paraules apadrinades a la Reserva de paraules.


Imatge 2: Vista a Foros Univisión.

tupina


Primera accepció: [Coincideix parcialment amb tupí:] Atuell de la mateixa forma que el tupí i que a unes comarques només té una ansa i a altres en té dues, i serveix per a tenir-hi confitat de porc (or., occ.); cast. salsera [DCVB].

Segona accepció: [El contingut pel continent:] Conjunt de trossos de carn de porc o d'altre animal cuits i confitats en oli o llard (Solsona, Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. tocino [DCVB].

Cliqueu per veure el video per fer tupina amb oli de les Garrigues.

Tercera accepció: [Potser té a veure amb l'accepció figurativa de tupí com a cap?]: Còfia amb què es cobreixen el cap les dones rosselloneses i damunt la qual porten una altra còfia enrandada (pir-or.) [DCVB].

Exemple 3: "Arribat allí, es posà a cavar i en va treure tres tupines de terrissa. Tremolant, li semblava que cada punt algú venia o l'havia vist. Parava de respirar, espiava a un costat i a l'altre i li semblava haver vist una ombra bellugar-se..."

Font: Capítol "Sant Joan de Caselles" de Pere Canturri, del llibre Les llegendes d'Andorra, Ricard Fiter i altres autors.


tupinada

Definició: 1. Tupí ple; el contingut d'un tupí o tupina; cast. pucherada. || 2. Engany consistent a introduir paperetes en una urna electoral o alterar-ne el compte; cast. pucherazo [DCVB].


tupinaire

Definició: El qui fa tupinades [DCVB]

dimecres, 12 de novembre de 2008

voliaina


Exemple 1: "Si jo fos una paraula com tu Cancarulla o com tu Arrullador o com tu canyauca o com tu rasper o com tu Ausida, no em preocuparuia gens de no ser als diccionaris. En tindria ben bé prou de caure en mans dels bons escriptors de les nostres terres, del Josep Espunyes, del Joan Graell, de l’Albert Villaró, del Joan Obiols, del Jordi Pasques i de tants altres. Per molt vell, arruat i baldat que estigués estaria content i reconfortat de viure en qualsevol dels seus textos i a les boques de la gent de casa nostra. M’estimaria molt més això que no pas ser una paraula sens vida, com una voliaina aixafada entre els fulls d’un diccionari, vilment dissecada per qualsevol taxidermista de pa sucat amb oli."

Font: Marcel Fité (2008). "Les meues amigues", article de la revista Lo Banyut (revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 7.

Exemple 2: "Tots tenim consciència de la nostra modesta tasca a l’hora de triar. Ara fa una estona, quan escrivia papallones sabia que estava realitzant una elecció concisa: la de no usar cap de les paraules de què disposem a Andorra –com pitavoles o voliaines– per referir-m’hi. En ocasions, en canvi, allò que busquem és justament als antípodes de l’estàndard: la preservació del localisme, del tecnicisme, de la forma que ja no emprem però sempre hem sentit a dir a casa. Quan pensava, doncs, en paraules per apadrinar de seguida se me’n van acudir bé d’aquestes de tall més local, com voliaina, acotxar o escolar (en el sentit de fluir, de passar), bé en algunes que deia la meva iaia, com menester (normalment, en expressions del tipus “si no has de menester les tisores, te les agafo” o “t’hauré de menester per netejar els vidres”) i que ja no sento pronunciar a ningú."






Definicions: 1. Volva; cosa petita i lleugera que es mou enlaire (Gironès, Plana de Vic). 2. Aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt (Pallars Sobirà). 3. Papallona, sobretot la petita (Conflent, Cerdanya, Urgellet, Pallars, Balaguer) [DCVB]. / 1 Papallona [insecte]. 2 Volva [partícula petita] [DIEC i GDLC].

Etimologia: D'un possible llatinisme *volago, -ĭnis, íd., der. de volare 'volar', amb influx de voleiar, voliac pel que fa a la partícula -li- [GDLC].

Variants: voliana, voligana [DCVB].

Nota: No sé si a Andorra s'ha fet servir gaire voliaina per referir-se a una papallona (el DIEC2 ha incorporat pitavola ['papallona'] com a andorranisme). Em sembla que s'aplica més aviat als flocs de neu. Així ho recull Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), que ens dóna aquesta definició: "volva, floc, esp de neu." Riera assenyala que també es diu a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell). En canvi, al Diccionari encioclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls, la definició de voliaina és "nom amb què hom també coneix la papallona". Xavier Rull diu: voliaina (que també pot ser volaina) ‘partícula que vola mig suspesa a l’aire’, ‘floc de neu’ i, al Pallars i a Andorra, ‘papallona’, que deu estar relacionat amb voleiar (amb canvis fonètics). Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) ofereix bulianes (sic, amb b) com a equivalent a flocs (de neu), volves, borrons, borrusques.

Nota 1: Hem trobat un bloc amb l'adreça http://voliaina.blogspot.com però no sabem d'on és.

Nota 2: L'última voliaina pallaresa (Pagès editors) és una novel·la de Roser Tomàs Folch.

Nota 3: Al bloc Meteorologia del Pallars hi ha un Vocabulari meteorològic pallarès (Font: Aïna, vocabulari temàtic del dialecte pallarès, editat pel Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu) en què hi ha aquesta entrada: "voliaina: floc de neu."

dijous, 6 de novembre de 2008

repàs

.
Exemple 1: "Quan ens vam casar, jo encara em vai casar de negre com tothom. La festa la vam fer a l'Hotel Pyrénées. Primer vam anar a l'iglésia, ens vam casar i vam anar a fer lo repàs. I de viatge vam anar a Barcelona, una setmana, és tot lo que vam fer."

Font: Testimoni de Maria Cerqueda i Altimir, nascuda el 5 de novembre de 1923 a cal Comellaire d'Andorra la Vella. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 109. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 2: "Com és ara, que els homes d'abans, Déu ens en guard de posar-s'hi, a la cuina! Ara és moda, pro allevons no. No ajudaven absolutament en res, i la dona, que si les criatures petites, que si tenir el repàs dels homes... La dona feie molta feina, sí."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 198. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 3: "Mos vam casar aquí a l'iglésia de Sant Corneli d'Ordino, al poble i lo repàs el vam fer aquí a l'Hotel Coma, al primer, a nostra casa. Jo portaia un traje jaqueta negre, blusa blanca i una manetellina negra al cap, que alevons se'n portaie."

Font: Testimoni de Mercè Coma Coma, nascuda el 18 de juliol de 1924 a cal Ventura d'Ordino (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 116. [Entrevista feta el juny del 2005].

Definicions: Àpat [DIEC i GDLC]. / Menjada, àpat [DCVB].

Etimologia: Del francès repas, mateix significat [GDLC i DCVB].

Localització: Andorra, Empordà [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Al Termcat repàs hi surt com a sinònim complementari d'àpat.

Nota 2: El Joan diu que "en gascon, repèish (la i non sona pasen gascon (i)sh = en catalan (i)x. La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish). En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona). En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat.: dos peixos), segon los lòcs. Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar. Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar).
.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Quan veus l’escolà vestit, espera el capellà, que segur que vindrà

.

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 196. [Surt en un apartat d'adagis.]

Significat: Segons la mateixa autora: "Vol dir que, quan després d’una nevada, la neu es queda enganxada als arbres, una altra nevada és a prop."

Foto: Nevada del març del 2008 al Pla de Sant Tirs. És de la Josefina Lladós.
.

dissabte, 1 de novembre de 2008

grius

.
Exemple: "La pasta del llimac li va deixar sobre la pell un llac llefiscós, repel·lent. Passaven les hores. La substància esfarnegada donava grius d'angúnia al Josep. No ho hauria volgut mirar però la seva vista hi tornava constantment."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Treure les berrugues". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 49

Definicions: Esgarrifances [DCVB]. / Tremolí, calfred. Ex.: Tenir grius de fred [El parlar d'Andorra]. / Usat només en plural 'esgarrifança de fred, calfred' [La llengua catalana a Andorra].

Localització: Vall Farrera [DCVB]. A Andorra, a l'Alt Urgell i al Baridà també es diu.

Etimologia: Desconeguda (cf. Coromines Card. 294) [DCVB].

Nota 1: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) ens dóna com a exemples: "Unes grius de fred (especialment quan algú no es troba bé), Tenir grius de fred (tremolar)". També ens remet a la localització de la Vall Ferrera; i en una nota diu: "Cf. [confronteu] GRÍFIA 'esborronada de fred', al Pallars; GRÍFIOS DE FRED, a Espot".

Variants: grífia (al Pallars, segons Riera), grífios (Espot, segons Riera).

Nota 2: No sé si es fa servir el substantiu grius tot sol. Jo sempre l'he sentit amb el complement de fred, però a l'exemple veiem que també acompanya altres substantius. Els exemples del DCVB són: "L'Alícia, entenebrida, sentí un grius de fred, Roig Flama 209. Un griu de fred passà pel seu cos capolat, ibid. 85."

Nota 3: La cerca al Google de grius de fred ens dóna pocs resultats. Dos al llibre de contes Ànimes atuïdes (1921), de l'escriptor Josep Roig i Raventós (Sitges, 1883 - Barcelona, 1966):

  • "En sentir la porta, va anar per obrir i En Martí quan sentí la remor dels passos que s'atansaven, va cridar ple d'emoció: -Sóc En Martí!- i la dona sentint uns grius de fred, obri de sobte encuriosida. En Martí se li agenollà amb el seu fill i trèmolós d'emoció exclamà: -¡Sóc teu per a sempre! Perdona'm!"
  • "En Martí sentí uns grius de fred i no pogué picar de mans, romangué enternit sense saber per què."
Nota 4: [Escriu Marc Cortès] Lo vistaire David Gálvez Casellas té una teoria sobre el tema, perquè l'ha estudiat força "amb referència a megalitisme a Andorra. En relació, concretament, amb l'Alt del Griu. Griu vindria de grifó (l'animal mitològic). En folklore popular s'assimilava el griu al drac i aquest al diable. En el cas de l'Alt del Griu una primera teoria eplicativa de l'origen del topònim fóra que la forma del pic s'assembla a la del cap de la bèstia i d'aquí el nom o que sigui molt dret (griu es relaciona amb 'eriçar-se, estar dret'). L'altra possibilitat quant a origen és que s'assimilés el lloc a algun element màgic o llegendari o la sospita que el dimoni rondés per allí en alguna de les seves manifestacions. De fet, ara penso que hi ha llegendes pirinenques que expliquen que la gent creia que si se'ls posaven els pèls de punta era perquè per allí rondava el diable. Aquí hi hauria una possible conexió entre tenir o sentir un griu o els grius i tenir fred, angúnia, por, etc."

Foto: El senyor Noguer de l'Ansola, al Pla de Sant Tirs. La foto és de la Josefina Lladós, que espero que no em denunciï.

Nota 5: [Escriu lo vistaire David] Quan fa uns dies vaig explicar al Marc Cortès que probablement el griu de tenir grius de fred provenia de grifó, va proposar que potser estés emparentat amb esgarrifança o esgarrifar. Jo tenia la sospita que tenir grius estava relacionat amb tenir els pèls drets o eriçats. Vaig començar a mirar d’establir connexions etimològiques o semàntiques. Més tard, arran d’una petició d’aclariment per part del lector del blog Felquera, que no veia com la paraula grifó es podria transformar griu [la pèrdua de la -f- intervocàlica no li semblava lògica], vaig publicar uns comentaris que ara miraré d’endreçar una mica:

En primer lloc, trobem que griu té les variants grif o grifó en català. La meva impressió era que grif ha de ser la forma que dóna pas directe a griu, per lògica fonètica. Potser vingués de griphus i s’anés alterant en la següent cadena grifó / grifo> grif > griu? Busco què diuen els diccionaris d’esgarrifança per veure si hi ha algun griu / grif involucrat:

esgarrifança

Definició: Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta; cast. espeluzno, escalofrío [DCVB].

Sinònims: esgarrif i escarrufament [DCVB]. Com que esgarrif sona lleugerament proper a grif, el busco:

esgarrif

Definició: Esgarrifança [DCVB].

Sense cap nota etimològica al peu, sembla que entro en terreny erm... Abans d’abandonar del tot, se m’acut mirar el verb esgarrifar:

esgarrifar

Definició: 1. Causar estremiment o tremolor convulsiu com efecte del fred, de la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa; cast. espeluznar, escalofriar, estremecer. Esgarrifar-se: tenir tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc.; petar de dents (or., occ., val.). || 2. Fer demostracions excessives i sorolloses d'horror, de por, d'admiració (val.); cast. hacer aspavientos. || 3. Esquitxar; cast. salpicar [DCVB].

La tercera accepció sembla l'única que no té res a veure amb els grius que nosaltres investiguem aquí.

Sinònims: aborronar, esborronar.

Variants: escarrifar i escarrufar.

Etimologia: desconeguda. La variant escarrufar sembla relacionable amb el radical d’arrufar, però l'element inicial esc- resulta obscur. Tal vegada cal partir d'una base onomatopeica garrif- o carrif (carruf-); potser calgui considerar esgarrifar com una variant de grifar [DCVB].

Aquesta darrera explicació (el subratllat és meu) em sembla molt interessant d’investigar més a fons.

grifar

Definició: Sentir gran impaciència, estar neguitós per una cosa que s'espera i no ve (Mall., Men.); cast. derretirse, repudrirse. Fer grifar algú: fer-li perdre la paciència, fer-li passar moltes rabiades (Men.) [DCVB].

Malgrat que jo no sé veure d'entrada relació semàntica entre aquest grifar i esgarrifar-se o tenir grius, la busco: potser el grifar balear tingui a veure amb frissar, estar dret, anar d'una banda a una altra de pura impaciència (com un griu?).

Etimologia: relacionable amb el castellà grifar, 'eriçar, esgarrifar' [DCVB].

Aquí sí que estem començant a rascar el moll de l’os. El més sensat sembla buscar què diuen sobre grifar al diccionari de la RAE.

grifarse

1. Empinarse, enarmonarse, ponerse en pie. 2. [Costa Rica] Tener la carne de gallina. 3. [Costa Rica] Drogarse con marihuana [RAE].

Amb això ens despedim de la secció "diccionaris" de la present nota 5. Una mica més de teca i tanquem la barraca:

Remenant per Internet trobo que Alonso Zamora Vicente escriu al llibre Lengua, literatura, intimidad (article "Gabriel Miró hacia el esperpento"):

Dos mujeres, la señorita Galindo y la señora Monera, van a la tertulia de las Catalanas. Y ya van por la calle «grifadas de honestidad». En la voz «grifadas» se nos agolpa un gesto de pura cohetería, pero no solamente verbal, sino honda, traspasada a lo más escondido del espíritu. Grifar, llevar grifos, «llevar el pelo alborotado», se usó en la lengua clásica con valores siempre próximos a «cabeza que recuerda la de un grifo, animal mítico», pero hoy se va arrinconando a comarcas laterales o dialectales. En el Levante murciano y alicantino (y en la Mancha albaceteña) es voz que encierra una idea de anormalidad: «llevar el pelo alterado, erizado por peleas, desaseo, etc.». Acarrea una serie de connotaciones con la idea de «violencia». (Recuérdese el mallorquín grifar, «impacientarse, enfurecerse».)

També trobo que Antoni I. Alomar escriu a Línia directa, XIV:

Finalment, una altra paraula relacionada amb el nom de l’animal grifó, és esgarrifar 'escarrufar'. La qüestió és que la forma originària d’esgarrifar-se es va encreuar amb grifar-se 'eriçar-se', procedent de grifó, per l’aspecte eriçat de l’animal.

Felquera ens confirma l’explicació d’Alomar. Al Coromines (entrada griu) el deriven cap a esgarrifar. Allí s'explica que la variant escarrifar deu ser l’originària com a “alteració d'una forma escalufrí / escalifred [...]” que va contaminar-se “amb grifar-se, derivat de grífo(l), animal mitològic d'aspecte eriçat”.

Felquera afegeix:

sobre la relación con grifó o griu [Coromines] diz: "Efectivament en el Pallars superior esgarrifances es diu grifos o grifes o grius de fred, amb variant esgrius en el Segre mitjà".

Post scriptum (8 de novembre de 2008). Onset ens explica:

"Tos escribo sobre a parola GRIFIO, que comentemos fa bel tiempo. En a Bal de Lierp, zona an que se parla aragonés con elementos de transizión enta o catalán, se i rechistra 'grifio' con o significato 'con cara de frío o carne de gallina'. Un exemplo: está grifio, igual tien fiebre y tot. Bibliog. J. Mª Ariño, La bal de Lierp, geografía y léxico. Consello d'a Fabla Aragonesa, 1999."

dimarts, 28 d’octubre de 2008

posobra


Imatge 1: Un exemplar de la revista Posobra, editada a Andorra i que es va publicar el 1972.

Exemple 1: "La diada esmentada ha tingut, i continua tenint, una ben definida ambivalència, religiosa i profana a la vegada. Car i mentre a escala espiritual, el dia de Tots Sants és una jornada de recolliment i meditació en recordança dels nostres familiars i amics que dormen, en els fossars, el seu somni etern, a nivell profà i en totes les contrades de la catalanitat, en la posobra de la susdita diada se celebra la tradicional castanyada, amb l’obligada menja dels dits fruits, ben torrats i calents, juntament amb els suculents panellets, que ratifiquen la peculiaritat llaminera de la nostra gent, ben regats amb vins generosos (moscatell, malvasia o ratafia), com obligat complement de tal disbauxa gastronòmica."

Font: Rossend Marsol Clua, Sícoris (2006). "La nit de Tots Sants i les peres del Matafaluga". Article aparegut a la revista La Palanca, publicació d'Artesa de Segre i comarca, núm. 291, octubre del 2006. (Rossend Marsol, conegut amb el sobrenom de Sícoris, va néixer a Artesa de Segre i es va exiliar a Andorra els anys cinquanta. També era conegut com l'advocat dels pobres. Més informació a la Viquipèdia.)

Exemple 2: "Per això, avui, en aquesta darrera sessió del present període i, pràcticament, a la posobra de Nadal, festa per excel·lència de la solidaritat i la tolerància, vull reiterar, en nom de tots els presents, el nostre compromís en la defensa de la dignitat humana i en la consolidació d'una societat més justa."

Font: Francesc Areny Casal (1998). Discurs del síndic general d'Andorra amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs del dia 21 de desembre de 1998. Vist al Diari Oficial
del Consell General núm. 10/1998.
.
Exemple 3: "De vegades tenim la temptació -sovint, orquestrada per tercers poders- de dir que estem a la posobra d'apocalipsi, siguin laborals, professionals, socials, econòmics i financers... "Això és un desastre, mai com ara", diuen alguns. Però només cal apropar-se als nostres ciutadans d'Andorra o als nostres amics d'Espanya o de França, si volen a la resta del món, per escoltar les mateixes salmòdies."

Font: Antoni Morell. "La por, la turbulència i la transició". Article aparegut a El Periòdic d'Andorra.

Definició: Vigília d’una festa [DIEC2, DCVB i GDLC].

Etimologia: De posar (en imperatiu) i obra, és a dir, 'deixa l'obra' per començar a descansar [GDLC].

Imatge 2: Auca de les festes tradicionals a Andorra. Il·lustracions: Centre de la Cultura Catalana d'Andorra. Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala. Vista a Rodolins.cat.



Localització: Andorra, Urgellet [DCVB] (l'Urgellet és el nom amb què també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d'Oliana (les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nota: Al treball de Carles Pont i Sorribes Els mitjans de comunicació a Andorra llegim: "En aquell mateix any [1972] va néixer Posobra, una revista de caràcter general amb informació de tot tipus, des de la política, a temes de cultura i esports. Dirigida per Roger Rosell, va tenir una vida curta. Editada per l'empresa Edicions de les Valls, la publicació tenia periodicitat mensual. De Posobra se'n va publicar un total de sis números, tots encabits durant el mateix any 1972."

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell

.
Font: Refrany creat per Joan Estrada Mateu que trobem al web Dites populars, en l'apartat de Dites relacionades amb llocs.




Nota: Joan Estrada Mateu acompanya el refrany amb una explicació que també és seva: "La presència de nuvolades cobrint Carroi, pic de la serra d’Enclar, que tanca la vall d’Andorra la Vella pel nord-oest, anuncia moltes vegades mal temps a la vall on es troba precisament la seu del Consell General d’Andorra."

Foto 1: El pic de Carroi. Foto del Sergi vista a CatMeteo.

Foto 2: La Casa de la Vall, seu del Consell General (Parlament) d'Andorra, l'any 1927. Vista al web Andorra antiga.
.


Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre


Foto: El Segre, a l'altura del Pla de Sant Tirs, el 20 d'abril del 2008, quan el cabal feia impressió (i gairebé por).

Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Les Garrigues III. Refranys, de Joan Bellmunt i Figueras (1987). Font aportada pel Víctor Pàmies.

Font 3: Vist al web de Xtec, que acompanya el refrany amb la imatge següent:



Variants: Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre (vist a La palanca). / Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre (a Refranys i frases fetes populars catalanes, de Jordi Garcia Salines [1994], Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, de Millà [1988], El llibre dels refranys catalans, d'Isabel Gimeno [1989] i Els refranys catalans, de Maria Conca [1993]; fonts aportades pel Víctor Pàmies). / Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre (vist en una entrevista amb els pagesos i viticultors Francisco París i Folch, de cal Mensa [Baldomar, 1938], i Antonio Amigó i Pons, de cal Josepó [Marcovau, 1934]). / Més val un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre (a Ribera amunt són les boniques, d'Elvira Farràs [1998]; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre (a 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més una gota del negre que tota l'aigua del Segre (a Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades [1951]; font aportada pel Víctor Pàmies).

Nota 1: Pantebre acompanya el refrany amb un comentari: "Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre deia un taverner de Sant Julià, qua anava sovint a la Seu d'Urgell i pujava el vi d'estranquis."

Nota 2: El final de l'entrevista esmentada:

  • "La Palanca: Ens en pot dir alguna [dita sobre el vi]?
  • Antonio Amigó: Sí. Per exemple: "El vi i els amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota". "El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent, que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre".
Nota 3: Al web Fires i festes, en un apartat sobre la Baixada de rais de Coll de Nargó, ens ofereixen tres refranys sobre el riu Segre: "Aire del Segre, aigua darrere." "Les millors ciutats de Lleida, són dellà dellà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sonadell, Coll de Nargó i Montoliu." "Val més un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre."

Nota 4: Un servidor no faria mai un trago del Segre.

Nota 5: Agraïm al Víctor Pàmies tota la informació aportada.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

cap de casa

Nota 1: Un cap de casa pot ser el "membre principal de la família, persona que té l’autoritat dins d’ella" [DIEC] i unes golfes. Aquí ens referirem a la segona accepció, que el diccionari normatiu no recollia en la primera edició i que l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat com a dialectalisme no exclusiu d'Andorra en el DIEC2. D'aquesta manera, a l'entrada de cap del DIEC2 hi trobem la subentrada cap de casa, que ens remet a golfa.

Nota 2: Rosalia Pantebre ho explica a El parlar d'Andorra: "No indica únicament la persona que té l'habitatge al seu càrrec, sinó que també designa la part més alta d'una casa, la que està a sota del llosat; el trebol, les golfes."

Exemple 1: "La campana de la llar servia per escalfar, a la vegada, la cambra situada justa a sobre, a través de la qual passava el tub de fums, i que solia ésser la sala de més amunt o el dormitori del cap de casa."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 124.

Exemple 2: "El cos principal de l'edifici de la casa Rull és del segle XVII, tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particulars. Avui té planta baixa, dos pisos i un cap de casa. Però no sempre va ser així. A la casa Rull, en el moment de la seva construcció, només hi havia planta baixa (amb l'entrada i l'escala), un pis (amb la cuina, el pastador, el forn i els dormitoris) i un segon pis que feia de cap de casa."

Font: Vist al web Hola Andorra.

Exemple 3: "Aquest cap de setmana ens ha tocat dormir al cap de casa... El context me'l salto, però la qüestió és que tenim algun habitant en l'aïllant del llosat que no m'ha deixat dormir en tota la nit!"

Font: Vist a l'article "Dormir al cap de casa", al pallarès Bloc des del Pirineu.

Variants: golfes, la sala de més amunt, el més amunt, falsa cambra, falsa, cambra, sotateulada, porxo, porxada, terrat.

Nota 3: Si busqueu una casa rural a la muntanya, a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) en trobareu una en què "al cap de casa hi ha una confortable habitació amb un llit doble, des d'on es poden veure unes magnífiques vistes".

Nota 4: A Rodamots hi ha un article titulat Golfes, falses, el més amunt, cap de casa... en què llegim: "Jesús Bernat Agut, d'Almassora, diu que a la Plana Alta fan servir altres expressions: 'El més amunt és una perifrasi que determina eixe espai de les cases amb teulada. També cambra ha patit una reducció del significat i només es coneix per a l'espai més amunter de la casa que sovint guarda andròmines. El més amunt i la cambra són els dos noms que reben les golfes a les cases antigues, les de la Vila, on les habitacions reben el nom de quarto'. Alfred Comín diu que a la Cerdanya en dirien falses (i el Diccionari català-valencià-balear diu que seria una reducció de falsa cambra). Al Pallars, en canvi, l'expressió més habitual és cap(s) de casa. En altres bandes fan servir els mots sotateulada, porxo, porxada o terrat."

Foto: Un cap de casa aprofitat com a dormitori. Vista a El Ripollès.com.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

carrota / garrota

.


Imatge: Al web d'Andorsex ofereixen un producte anomenat Farmer Fruits Carrota. Genial, no?

Exemple 1: "Dia 22: Cigrons amb salsa de ceba / Pollastre al forn / Carrota ratllada / Fruita en almívar."

Font: Menú del mes d'octubre del 2008 de maternal i primera ensenyança. Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola Andorrana.

Exemple 2: "Certament, hi ha moltes paraules que dèiem de petits a la Seu, que ara ja no diem, i em sembla que a la Seu cada vegada també es diuen menys. Moltes són paraules ben conegudes, d’àmbit local de l’Alt Urgell o més esteses i que figuren als diccionaris. Per exemple, de les que tu dius, ‘corrípies’ i ‘posella’ o també ‘tustar’. Però n’hi ha altres que a casa les dèiem d’una manera que no figura als diccionaris i que no sé si les deien igual a les altres cases de la Seu. Per exemple, ‘garrota’. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura ‘carrota’ (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera)."

Font: Vist al bloc La casa de la Seu.

Significat: Pastanaga.

Etimologia: Del francès carotte, mateix significat [DCVB].

Localització: Rosselló, la Jonquera [DCVB]. I a més: Alt Urgell, Andorra, Cerdanya, el Pallars i Aran [Pantebre i Riera].

Nota 1: El mot carrota ja és normatiu. El DIEC1 no el recollia i el DIEC2 l'ha incorporat com a dialectalisme nord-occidental no exclusiu d'Andorra, ja que s'utilitza en altres llocs. AL GDLC (amb la marca dialectal), al DCVB i al Termcat també hi és. En canvi, garrota no surt en cap dels tres diccionaris.

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) també situa el mot carrota al Rosselló, la Jonquera, Meranges, Alins i Aran. No recull garrota.

Nota 3: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) situa carrota a Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars i la Cerdanya; garrota, a Argolell (Alt Urgell), i safranòria, a Bescaran (Alt Urgell).

Nota 4: Hi deu haver força vacil·lació en l'ús de carrota i garrota a l'Alt Urgell. A Andorra potser només es fa servir la forma carrota (potser).

Nota 5: Carrota surt al Vocabulari de bars i restaurants editat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.


Nota 7: Al Termcat hi trobem carlota, carrota i safanòria com a sinònims complementaris de pastanaga.

Nota 8: El col·lectiu pallarès Lo Carriscle diu en una entrevista: "Que puguem seguir escoltant com la gent planta tabelles, garrotes o trumfes, com les mares farguen els seus fills per anar a escola o els nens demanen als pares que no els xinen mentre els pentinen, és una de les fites que persegueix la col·lecció [de contes "Cambuleta"]. I és la preservarció del dialecte pallarès."

Nota 9: Pel que fa a l'aragonès, l'Onset diu que "carrota ye documentato, a lo menos, en chistabín (aragonés d'a Bal de Chistau, Sobrarbe)", i el Felquera: "Tamién garrota a Bielsa e Tella."