dilluns, 29 de setembre de 2008

trenca


Exemple 1: “A la trenca de Montferrer vam girar a la dreta. Passada la serradora i la fàbrica de pinsos, vam prendre la desviació que pujava fins a l’aeroport.”

Font: Albert Villaró (2006). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions.



Exemple 2: "La coneguda Creu de les Set Branques, a la trenca del camí ral entre Canillo i Prats, és l'única creu gòtica andorrana que existeix documentada amb una data. Una de les cares del tronc de la creu duu gravat l'any de 1477.

Font: "363. Creu de les Set Branques". Vist al bloc del Jordi Casamajor - Gravats rupestres.



Foto:
La creu dels Set Braços o de les Set Branques o de les Set Banyes. Creu gòtica antigament emplaçada al camí ral que anava de Canillo a Meritxell, avui carretera secundària de Canillo a Prats. Fotografiada pel David Gálvez Casellas. Si bé Casamajor parla de l'inscripció de l'any 1477, el Diccionari Enciclopèdic d'Andorra d'Àlvar Valls (Fundació Crèdit Andorrà: Andorra la Vella, 2006, p. 383) afirma que és del segle XVI.

Exemple 3: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: A Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.

Definició i localització: 5. Fita, pedra indicadora de partió (Andorra, Cerdanya, Pallars Sobirà) [DCVB]. També surt al DIEC i al GDLC. / Límit dels territoris d'una parròquia; frontera; fita amb què es marquen aquests límits. [....] (solen estar marcades amb creus) [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XV; de trencar [GDLC].

Variant: trinca, a l'Alt Urgell, segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993)

Nota 1: Manel Riera (1992) diu que una trenca, segons l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales, també és una tanca, "tant a Andorra com a l'Alt Urgell".

Nota 2: Segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993), "a Andorra, en llenguatge comú", una trenca també és la "frontera d'Estat".

3 comentaris:

Jordi Casamajor. ha dit...

La creu dels set braços és de 1477. Aquest any està bellament escrit al tronc de dita creu. A més, també ho indica un plafó descriptiu de patrimoni cultural ubicat al costat de dita creu. Que el senyor Àlvar Valls digui que és del segle XVI, forma part dels molts errors que mosta el seu diccionari enciclopèdic.

Àlvar Valls ha dit...

No recordo de memòria ni tinc ara temps per recuperar-la (i me'n lamento) la font d'on vaig extreure la dada que Jordi Casamajor dóna per incerta. Sigui com sigui, davant la impossibilitat de compulsar-ho ara, no he de dubtar que quan Casamajor diu que la creu dels set braços és del 1477 tingui raó. El que em preocupa més és que Casamajor afirma que el diccionari enciclopèdic conté "molts" errors. Una obra com aquesta, com ja aventuro en la seva introducció, "per la seva complexitat tindrà indubtablement llacunes i errors". El que em sorprèn és que, segons Casamajor, en tingui "molts"; tants, que es permet redactar una frase de to desqualificador de l'obra sencera. Li agrairia que, si algun dia té temps per inventariar sumàriament aquests "molts" errors, m'ho faci arribar per correu electrònic a avalls@enlinia.net, a fi de poder-ho compulsar amb les fonts en la propera revisió actualitzadora de l'obra. Moltes gràcies.

Jordi Casamajor. ha dit...

Rectificant la meva opinió sobre el diccionàri de Àlvar Valls, considero que és una molt bona obra de referència.