cap (equivalent a 'pas')

Exemple 1: "Jo no en teniva cap de por. No veus que era acostumada a lo que hi havii a l'aquells prats, que eren granotes, perquè ere un patamoll allò, sas?, un fangot."

Exemple 2: "Mira, feves una mica de tot, pro les cases no eren cap com ara, eh?"

Font 1 i 2: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.], p. 230 i 232.

Definició i localització: adv. equivalent a pas, per reforçar la negació (Andorra, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp). «No enraona cap gaire com aquí» (Andorra). «No ho hai cap fet» (Andorra). «No val cap una gran cosa aquest auto» (Ordino). «No m'agrada cap, això» (St. Julià de Lòria). «No fevi cap de calor» (Seu d'U.). «No ho diuen cap» (Bonansa). «Ell no vindrà cap» (Pont de S.). «¿No l'han cap avisat, a vostè?» (Esterri). «No hi veig cap» (Cardós). «No volem cap venir» (Sort). «No hi arribaràs cap, al poble» (Pobla de S.). «Lo senyor rector no vindrà cap» (Pobla de S.) [DCVB].

Nota: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que "cap també [és] present al pallarès, a l'Alta Ribagorça, l'Urgellet (rodalies d'Andorra) i a l'aranès, i [és] usat gairebé sistemàticament a Andorra fins i tot pel jovent i la quitxalla, fet que ens permet d'assegurar que no és 'cap' un tret en regressió". Setze anys després de la publicació del llibre, ja no es pot dir el mateix pel que fa a l'ús sistemàtic d'aquest cap.