diumenge, 21 de setembre de 2008

musicat -da


Definicions: musicat, -ada:

  • adj. Ornamentat amb dibuixos complicats [DCVB]
  • adj. [LC] [AR] Ornamentat amb un treball complicat [DIEC2].
Ubicació: Al DCVB diuen que la paraula s'usa a Ripoll, la Plana de Vic i el Vallès. No es diu res d'Andorra i altres zones on és força evident que es fa servir igualment.

Exemple 1: "En una ampliació posterior, per construir un graner del que trobàrem les restes, va ésser posada en aquesta nova paret que suplia l'anterior destruïda expressament. Del mateix temps que la pedra mencionada, daten la calaixera "musicada" que moblava, per les mides, la primitiva sagristia, i un banc "musicat" executat pel mateix artesà que porta la data 1635."

Font: Pere Canturri Montanya, "Les pintures romàniques de Sant Martí de la Cortinada" dins Anuari-guia turística i comercial d'Andorra (1969), pp. 313-323. Reproduït a Quaderns d'estudis andorrans, 8, 2006-2008 (direcció de Bengne Marquès i Sala), pp. 161-165. En aquest darrer volum s'explica que la reproducció es fa degut a la dificultat de trobar l'article en la font original.

Nota 1: Relacionat amb musicar:

Definició: 2.
Decorar amb musicadures (Ripoll, Plana de Vic). Ex.: "S'entretenia musicant uns esclops molt rexinxolats pel rabadà" [DCVB].

Exemple 2: "Quan un jove s’estrenava com a rabadà i baixava per primer cop cap a l’Urgell, rebia el bastó amb deu marques equidistants. A tall de ganivet, cada dia hi marcava els accidents geogràfics, topogràfics i altres singularitats que trobava durant el camí. D’això se’n deia musicar el bastó. En anys posteriors, aquest pal li podia servir com una particular guia de carreteres i tenia altres funcions, com es veurà més endavant."

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal, La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana, (Govern d'Andorra: Andorra la Vella, 2007), p. 58.

Nota 2: Relacionat amb musicadura:


Exemple 3: "Al Pui de la Massana, una vegada descoberts els gravats que existeixen en considerable extensió, vàrem preguntar a l'habitant més vell, que tenia costum de prendre el sol en aquell indret, sobre el sentit que podien tenir i ens contestà que els desconeixia. A l'ensenyar-los-hi ens va dir que semblaven "musicadures", o sia, els gravats que es realitzen sobre fusta, però no ens aclarí res sobre la seva existència."

Font: Pere Canturri Montanya, "Els gravats prehistòrics de les Valls d'Andorra" dins I Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Homenatge a Lluís Díez-Coronel, Institut d'Estudis Ilerdencs: Lleida, 2003. L'article abarca les pp. 619-629 i la citació és exactament de la p. 620.

Exemple 4: "Església d'origen romànic amb posteriors ampliacions fins a la configuració actual amb una nau central, presbiteri quadrat, capelles laterals i campanar de torre. Cal destacar les reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII treballat amb musicadures i el carilló, joc de campanes afinades per produir música, així com les pintures murals romàniques i els retaules barrocs."

Font: vist a la pàgina web Guia Marrugat: Andorra.

Definició
: f. Ornamentació de dibuix complicat; es diu principalment dels treballs ornamentals que fan els pastors a la roba, als bastons, als instruments de música i altres estris de llur maneig (Ripollès, Plana de Vic); cast. entretejedura. Ex.: "En els collars dels moltons, com són més amples que els de les ovelles, hi solen fer musicadures, que diuen ells, que són dibuixos, a voltes ben capritxosos, que els fan amb la punta del ganivet" [DCVB].

Etimologia
:
derivat de musica (també música):

Nota 3: musica: 7. fig. Qüestió embullada, fora de l'orde normal; pl., Embolics, maldecaps que porta una qüestió, un negoci, etc.; cast. lío, enredo. Tenir musiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils, trastorns, embolics. Anar darrera musiques: ficar-se en qüestions embullades. 8. fig. Feina difícil o molt llarga (mall., men.); cast. cuento.