Exemple 1: "Orcs, fers i furros. La Pixarrada del Diable, un rastre verdós i malèfic que encara humiteja prop d’un doble pont enderrocat, on les parets de pedra toquen el cel. Nyerros i cadells, carlins i liberals, ganxos i talibans."
Font: "L'Alt Urgell a poc a poc", article d'Albert Villaró aparegut a la revista Ara Lleida.
Exemple 2: "La gent em va tractar de feréstec i de furro/ Per negar el dret de camada a l'apotecari maleït/ Més d'un i més de quatre em van retirar el saludo/ I volien estomacar-me enmig de la Plaça Panaderia."
Font: Vista al bloc Henry the VIII [desconeixem d'on és el Sr. Henry VIII].
Definició: Adust, malagradós [DIEC i GDLC]. / Esquerp, salvatge [DCVB i La llengua catalana a Andorra].
Etimologia: D'origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño 'esquerp', del llatí foraneus 'foraster' [GDLC]. / Segons Coromines Card. 292, la forma furro ve d'una altra amb -r- senzilla, furo, existent en el Maestrat i al Priorat amb la mateixa significació, i furo pot esser una formació regressiva damunt el cast. ant. furaño (=huraño foranĕu) [DCVB].
Localització: Tor, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. / A Andorra i a l'Alt Urgell també es diu.
Nota 1: Agraïm al Salvador que ens suggerís aquest mot. El Salvador ens va dir: "Tot de cop he recordat que la mare explicava d'un temps que va viure a Sort i que li havia fet gràcia la paraula furro, en el sentit d'esquerp, salvatge. "Aquest gat és furro."
Nota 2: La meva sogra (el Pla de Sant Tirs) sempre diu que el gat és molt furro.
Nota 3: Al Servei de Notícies de Sort, el Batlliu i la Vall d'Àssua que ofereix la Biblioteca Municipal de Sort (en línia) hi ha un article sobre l'Associació Cambuleta en què llegim: "El pallarès és un dialecte del català nord-occidental que es parla al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Aquest dialecte, a més de trets fonètics característics, disposa d’un vocabulari propi. Paraules com cambuleta (tombarella), xinar (estirar els cabells), popar (mamar), furro (esquerp) o coça (guitza) es poden sentir en diferents converses als Pallars."
Nota 4: El divertit i poc normatiu Diccionari lleidatà-català ens dóna força informació: "Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex.: "No sigos furro i vine amb naltros."
Nota 5: L'Onset diu que "furro en aragonés ye furo, y se mantién prou bien".
Foto 1: Fa pinta de ser furro, aquest. Foto vista al web Relatos fantásticos.
Foto 2: Vista a Lanza del destino.
8 comentaris:
A veure si reps aquest comentari:
Ets un carallindo
Merci per enllaçar-nos! :)
Perdona, però mira que dir-li furro al nostre galgo!
Més furro és el periquito, o la perica sense anar més lluny!
A mi la Roser de tant en tant, quan jo era més joveneta, m'ho deia, que era una mica furra. I orca també, segons ella perquè em pesa més la part de Farrera que la del Pla. Però mira que ella!
Josefina, ets un pou d'expressions. Encara ric amb això de la Farrera i el Pla.
Va, vistaires, una altra paraulota del Pep Coll:
[Pàg. 19] Gia prodigiosa
Els «cardigassos» de Gia són els protagonistes de la major part d’acudits que es conten arreu de la vall. Aquest malnom els ve d’haver fet pujar un ruc al campanar damunt d’una pila d’espuertas, per menjar-se un cardigàs que creixia al capdamunt. Una facècia, per altra banda, no gaire original atès que s’atribueix a molts altres pobles d’arreu del país. Un altre dia, aconsellats per un foraster, els «cardigassos» van colgar de fem el campanar perquè cresqués com un freixe. Tot i que, segons diuen, un cop regat es va estirar una mica, encara es va quedar baixet i rabassut.
El llibre, us recordo, era aquest:
Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Amb fotografies d’Oriol Alamany, Jaume Balanyà i Jaime Riba. Primera edició en aquest format: 2005.
Ei, estupend, la foto del gat tarda un segle i tres quarts en carregar-se o baixar o obrir-se... No podries fotre-hi alguna coseta que pesi una quants megues menys?
Els meus pares són de la terra ferma i a mi sovint se m'escapen expressions d'allí... Com aquesta. Jo vaig néixer a Igualada i visc a Barcelona, però el meu home, que és barcelonauta 100% sovint al·lucina ;) Merci per compartir-ho!
Els meus pares són de la terra ferma i a mi sovint se m'escapen expressions d'allí... Com aquesta. Jo vaig néixer a Igualada i visc a Barcelona, però el meu home, que és barcelonauta 100% sovint al·lucina ;) Merci per compartir-ho!
Publica un comentari a l'entrada