diumenge, 7 de setembre de 2008

esvellegar


Exemple 1:
"La història de les fundacions al Pirineu va centrar la conversa del dinar, en el transcurs de la qual la Memòria va explicar aquest tastet de Torà... Fa una pila d'anys, quan la muntanya era només un país governat pels boscos i per les feres, sense lleis escrites ni caps visibles, van presentar-se a la vall de Tost tres homes barbuts, cansat i amb la roba esvellegada. Pujaven de Torà de Biosca, el poble de la Segarra del qual havien desertat, i buscaven desesperats un refugi segur, perquè eren homes de pau i ni la guerra ni la milícia no estaven fetes per a ells."

Font:
Joan Obiols (2007). La Cucota. Cròniques de la muntanya. El Pirineu i la poesia de la història. Tremp: Garsineu Edicions.




Definició: Estripar, esquinçar (DCVB, DGLC i DIEC).

Localització:
Segons el DGLC, és un mot propi del català occidental pirinenc. El DCVB esmenta "Esterri, Pont de S., Sort, Rialb, Senterada, Torre de C., Tremp, Montardit, Ll., Àger, Artesa, Solsona, Cardona".

Nota 1:
El
DCVB també recull la forma esbellegar, que abans també apareixia al DGLC. N'he trobat un exemple al llibre Dones d'Andorra: "Si anàvom amb un vistit esbellegat, bé l'havíim de canviar!" [Testimoni de Roseta Verges Tugues, nascuda el 21 d'abril de 1910 a cal Roca de Canillo.]

Nota 2:
Un esvellec és un "estrip, esquinç a la roba" (La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera). Riera també posa com a exemple d'esvellegar: El tabac, a causa d'un temps sec. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) diu que esvellegar és "trossejar un paper, una roba. Interpretem que conté el sentit de 'fer tornar vell' (Andorra, Alt Urgell)". També diu que un esvellec és un "forat en una roba, trapal".

Nota 3: Al llibre Estimar Catalunya. Homenatge a Josep Espar (fet per diversos autors) llegeixo que "en Josep Espar i els seus amics vàrem organitzar una campanya de desprestigi contra el Luis i 'La Vanguardia', basada a empaperar els carrers de 'La Vanguardia trossejada i esvellegada."


2 comentaris:

Xama ha dit...

Hola, al meu poble, Crevillent (el Baix Vinalopó, País Valencià) diem "desvelegat": "Ha vingut/Està desvelegat de fam/de calor...", que de ben segur té el mateix origen i significat que la forma general i estàndard "esvellegat". Salut.

David Gálvez Casellas ha dit...

Moltes gràcies per deixar el teu comentari, Xama. És a cop d'exemple i d'ús local enviat pels lectors que aquest blog creix i guanya sentit.

Una abraçada des d'Andorra!