dimarts, 30 de setembre de 2008

auba / aube


Exemple:
"I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: a Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.




Definicions i sinònims:
  • 1. Arbre de la família de les salicínies: Populus alba L.: cast. álamo blanco. Es fa molt alt: fins a 30 metres; té el tronc dret amb l'escorça blanquinosa; fulles ovals orbiculars, anguloses o dentades desigualment, verdes per damunt i molt blanques tomentoses per sota; peciol rodonenc. Floreix pel Febrer [DVCB].
  • 2. a) Àlber blancb) Àlber gavatx: arbre de la família de les salicínies: Populus pyramidalis; cast. chopo lombardo. c) Àlber cotonerd) Àlber negre: arbre de la família de les salicínies: Populus nigra.; cast. álamo negro. e) Àlber ver [DCVB].
  • Sinònims: 1: arbre blanc, abre-poll, albà, mosquiter, mosquitera, poll, poll-auba, xop blanc. 2: b, poll gavatx; d, pollancre [DCVB].

Variants: a Andorra és auba / aube, però en d'altres contrades es coneix com àlber, alba o albe. Hi ha les seguënts formes plurals: àlbens, albes, aubes (així a Andorra, normalment), àubens (Artesa de Segre, Falset).

Etimologia: del llatí albărus, que apareix en un glossari com a nom d'un arbre.

Toponímia:
a Andorra hi ha els topònims els Aubells, a la comarca de Casamanya (Ordino) i les Aubes, a la comarca de les Costes (Encamp). A més, plantegem la possibilitat que una colla d'aubes no fos la marca física que donés peu al topònim Aubinyà (o Auvinyà). Per suposat, estem tan sols especulant, però no fóra estrany que un grup d'aubes s'anomenés aubinyar i s'hagués pogut transcriure aubinyà.

Som conscients que Coromines (Estudis de toponímia catalana, vol. II, p. 26) fa derivar Aubinyà d'Albinus. També Manuel Anglada a Arrels d'Andorra, p. 251, creu que es tracta d'un nom de persona petrificat en topònim. El Marc Cortès em fa un doble avís mig amistós que diu: "prové del llatí albinianus, adjectiu del nom de persona Albinius" [OnCat i DCVB] i "AUVINYÀ / Llin. existent a Aristot, Estimariu, etc. Etim.: del cognom llatí Albiniānus." Deixem-ho aquí, donques.

Nota 1: el substantiu populus és el que dóna lloc en anglès a poplar (tree). En català, en canvi, és l'atribució albus que deriva en aube i variants (pel color blanquinós tant de l'escorça com de la part inferior de les fulles).

Nota 2: a El parlar d'Andorra Pantebre segueix Riera. Ni l'un ni l'altre no recullen aube; només auba: "f. Àlber (segons Riera). Arbre de ribera de la família de les saliàcies: Populus alba. Ex.: Els argadells es fan amb branques d'auba. A Andorra, però, no hi ha àlbers perquè són propis de llocs càlids; a l'Alt Urgell, sí que n'hi ha, si bé pocs i localitzats." L'afirmació de Pantebre quedaria desmentida parcialment per la toponímia comentada més amunt. Vol dir que si actualment no hi hagués aubes (caldrà confirmar-ho), de ben segur que n'hi havia hagut.

8 comentaris:

felquera ha dit...

En aragonés "albar", pero no més que pa'l castellano abedul, el chopo se diz "chopo", menos en A Fueba que i dicen "choplo" < POPULU. El cual, per cierto, ye un galleguismo en castellano e en aragonés.

David Gálvez Casellas ha dit...

felquera,

Moltes gràcies per les teves aportacions. Continua fent-les, si et plau, perquè penso que són molt enriquidores i aporten informació tant històrica com "viva" que complementa perfectament la feina que anem mirant de fer el Marc i jo mateix.

Jordi Casamajor ha dit...

A Cerdanya s'en diu una Pupulina. Aixì m'ho va explicar la meua padrina.

David Gálvez Casellas ha dit...

Que bonic, nenet: 'pupulina', del llatí 'populu', similar al 'poplar' anglès. Tan lluny en el temps i en l'espai, però tan a prop!

Josep Panisello ha dit...

jo sóc de les Terres de l'Ebre i natros també hi diem aube. Al meu poble Jesús-Tortosa hi ha un lloc que es diu "l'Aube" i a la desembocadura de l'Ebre hi ha lo camping de l'Aube

Josep Panisello ha dit...

http://www.panoramio.com/photo/32563037

Adam ha dit...

Interessant els noms que varien tant en diferents territoris.
Jo visc a Manlleu, Osona, i aqui en diem álbers.
En felquera deia alguna cosa de abedul, pero aquest nom és el bedoll o besa com en diuen al Collsacabra, (nord est d'Osona).
En anglés l'álber s'en diu white Poplar, (Pollancre blanc).

Anònim ha dit...

Bon article!!
a Sornàs li diuen auba!!