auba / aube

Exemple: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: a Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.




Definicions i sinònims:

• 1. Arbre de la família de les salicínies: Populus alba L.: cast. álamo blanco. Es fa molt alt: fins a 30 metres; té el tronc dret amb l'escorça blanquinosa; fulles ovals orbiculars, anguloses o dentades desigualment, verdes per damunt i molt blanques tomentoses per sota; peciol rodonenc. Floreix pel Febrer [DVCB].
• 2. a) Àlber blanc —b) Àlber gavatx: arbre de la família de les salicínies: Populus pyramidalis; cast. chopo lombardo. —c) Àlber cotoner —d) Àlber negre: arbre de la família de les salicínies: Populus nigra.; cast. álamo negro. —e) Àlber ver [DCVB].
• Sinònims: 1: arbre blanc, abre-poll, albà, mosquiter, mosquitera, poll, poll-auba, xop blanc. 2: b, poll gavatx; d, pollancre [DCVB].

Variants: a Andorra és auba / aube, però en d'altres contrades es coneix com àlber, alba o albe. Hi ha les seguënts formes plurals: àlbens, albes, aubes (així a Andorra, normalment), àubens (Artesa de Segre, Falset).

Etimologia: del llatí albărus, que apareix en un glossari com a nom d'un arbre.

Toponímia: a Andorra hi ha els topònims els Aubells, a la comarca de Casamanya (Ordino) i les Aubes, a la comarca de les Costes (Encamp). A més, plantegem la possibilitat que una colla d'aubes no fos la marca física que donés peu al topònim Aubinyà (o Auvinyà). Per suposat, estem tan sols especulant, però no fóra estrany que un grup d'aubes s'anomenés aubinyar i s'hagués pogut transcriure aubinyà.

Som conscients que Coromines (Estudis de toponímia catalana, vol. II, p. 26) fa derivar Aubinyà d'Albinus. També Manuel Anglada a Arrels d'Andorra, p. 251, creu que es tracta d'un nom de persona petrificat en topònim. El Marc Cortès em fa un doble avís mig amistós que diu: "prové del llatí albinianus, adjectiu del nom de persona Albinius" [OnCat i DCVB] i "AUVINYÀ / Llin. existent a Aristot, Estimariu, etc. Etim.: del cognom llatí Albiniānus." Deixem-ho aquí, donques.

Nota 1: el substantiu populus és el que dóna lloc en anglès a poplar (tree). En català, en canvi, és l'atribució albus que deriva en aube i variants (pel color blanquinós tant de l'escorça com de la part inferior de les fulles).

Nota 2: a El parlar d'Andorra Pantebre segueix Riera. Ni l'un ni l'altre no recullen aube; només auba: "f. Àlber (segons Riera). Arbre de ribera de la família de les saliàcies: Populus alba. Ex.: Els argadells es fan amb branques d'auba. A Andorra, però, no hi ha àlbers perquè són propis de llocs càlids; a l'Alt Urgell, sí que n'hi ha, si bé pocs i localitzats." L'afirmació de Pantebre quedaria desmentida parcialment per la toponímia comentada més amunt. Vol dir que si actualment no hi hagués aubes (caldrà confirmar-ho), de ben segur que n'hi havia hagut.