cugula!

Exemple: "El meu pare estava sembrant patates, ajudat de dos nois del poble que teníem a treballar. […] Neguitós, es va acostar a casa, per veure si tot anava bé i tindríem un hereuet. Quan li van dir que era una nena va posar més aviat una cara de circumstàncies [...]
Vaig anar a donar la nova al meu avi [...] i tampoc no es va entusiasmar. En posar-ho en coneixement del metge del poble que érem amics, en va contestar:
—Cugula!—, referint-se a una herba dolenta que ofegava els cereals. Era com la zitzània dels Evangelis.
La meva dona, la mare i l’àvia van estar ben contentes, i recriminaven als homes aquell conat de menyspreu, Jo em trobava entre els uns i els altres."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix. (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor.

Definició: Entre altres significats, una cogula és una planta gramínia "semblant a l'ordi i altres cereals i que creix enmig d'aquests i perjudica molt els sembrats", també és una "persona o cosa perjudicial a la societat en l'orde moral" i una "noieta, filla (Pla d'Urgell). Es diu en to humorístic i familiar, principalment referint-se a famílies on es desitgen o s'esperen nens i hi neixen nenes. «¿Què ha tingut la vostra dona?—Cugula!» (vol dir que ha tingut una nena en lloc de tenir un nen) [DCVB].

Variants dialectals: cogula i cúgula [DCVB].

Etimologia: Del llatí cuculla, ‘capulla’ [DCVB]. / c. 1400; de l'ant. cugul 'cucut' per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d'altres ocells perquè els hi covin [GDLC].

Nota: Tastar la cugula significa 'escalivar-se, experimentar les males conseqüències d'una cosa (Maestrat) [DCVB].

Foto: Cugula (Avena fatua). Vista a la Viquipèdia.