clemàstecs

Exemple: "Res va quedar en peu. Més tard, en un lloc distint i més a prop del punt d'entrada, es va construir la casa que avui hi ha i que fins fa poc temps va pertànyer a mans eclesiàstiques, conservant-se com a record de la seva antiguitat una arca i una creu bizantines. Però d'aquell lloc es pot dir que fins i tot la terra va fugir-ne; sols com a edificant memòria en van quedar suspeses enmig la roca, que ningú no pot arribar-hi, una escala de pedra i una fusta que es diu que servia per aguantar els clemàstecs, les quals tothom estranyen i fan venir esgarrifances de fred sols de veure i pensar des d'on devien precipitar-se els convidats i les monges. Fou un càstig terrible, però s'ho van merèixer."

Font: "El convent de monges de Sant Miquel" de Francesc Maspons Llabrós (1876), vist a la pàgina Els cingles de Bertí.

Variants: clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, etc.) [DCVB].

Etimologia: Del grec κρεμαστήρ ‘penjador, objecte que serveix per a penjar-hi coses’. Vénen directament de la forma grega les catalanes acabades en -àstecs, -astres, -àstrecs. Les acabades en -alls, -alles, -allers, ja suposen un canvi de sufix -āster> acŭlum, que està ja comprovat en llatí per la forma cremaculus que es troba en una inscripció (cf. Th. Ling. Lat. iv). A documents del segle XII es troben les formes llatinitzades cremasclos i cremaculis que revelen el dit canvi de sufix (cf. Balari Oríg. 587). La sufixació romànica degué esser afavorida per l'analogia de cremare, que degué esser considerat com a verb fontal de cremaster [DCVB].

Definició: Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera o els llévets de les olles que s'han de posar a escalfar al foc (pir-or., or., occ.); cast. llares. Els clemàstecs són un objecte muntanyenc i de terres fredes; es troben a tot el territori pirinenc i en general a totes les muntanyes catalanes; baixant cap al S. van desapareixent, i més avall del Camp de Tarragona ja no es troben, fins que, ben entrat el País Valencià, tornen aparèixer dins les muntanyes del Maestrat; en tota la resta del País Valencià és desconegut aquest instrument, i el mateix cal dir de les Balears. La peça que sosté la caldera o l'olla, és una barra de ferro que té de 30 a 40 cm. de llargària i que a la part inferior es converteix en una pala torçuda; sol anomenar-se la cremalla. Aquesta barra té també un ganxo a la part superior, amb el qual es penja a qualsevol de les anelles de la cadena segons l'alçada a què convé tenir el recipient que s'ha d'escalfar.