divendres, 3 d’octubre de 2008

porgador / 'purgador' / porgader


A Andorra s'entèn per porgador / purgador l'eina que serveix per porgar o fer la purga, normalment de cereals o llegums.

Sinònims: Garbell, crivell, sedàs.

Definició: m. 1. Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne la pols (Ripollès, Berguedà, Solsona, Pallars, Lleida, Urgell, Segarra, Priorat, Tortosa, Maestrat, Mall.); cast. criba [DCVB].



Nota 1: També pot ser: 2. Instrument compost d'un bastiment de fusta en el qual va muntat un conjunt de joncs o de fils de ferro, que serveix als mestres de cases per a porgar la grava, calç, ciment i altres materials de construcció (Mall.). Aparell anàleg emprat pels terrissers per a separar la pols de les porgueres després de moldre la terra (Selva del Camp) [DCVB].

Foto: Vista a Static Flickr.

Nota 2: També pot voler dir: 3. Llossa amb foradins que es fica dins el triador o pica de l'oli per treure tota la brutor o miques que aquest pugui tenir (Camp de Tarr.) [DCVB].

Nota 3: Té també l'accepció: 4. Mecanisme contingut en les màquines de trescanar seda, que serveix per a netejar-la de les desigualtats de filatura [DCVB]

Expressió: 'Fer passar pel purgador.' Usada pel ministre Xavier Jordana a l'entrevista que li va fer l'Albert Roig l'1 d'Octubre de 2008 al programa 360º d'Andorra TV.

Nota 5: Relacionat amb el significat principal, es coneix com a porgador l'home que porga el blat o altres cereals, la terra de terrisser, etc.; cast. cribador. N'és sinònim porgadoraire. A més, Manuel Anglada recull a Arrels d'Andorra, p. 36, un altre equivalent al porgador ofert per Antoni Griera a l'Atlas lingüístic d'Andorra (Andorra, 1959): porgader. No sabem, però, si aquest mot fa referència a l'estri, a la persona o a ambdós.

Nota 6: Paraula relacionada: porgueres f. pl. 1. Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (or., occ., bal.); cast. granzas, granzones, aechaduras. 2. fig. La part sostreta o no sotmesa a una acció bona o dolenta; cast. restos. 3. adj. Persona dolenta (Urgell, Segarra). «Ets un porgueres».

Nota 7: El darrer sentit té relació amb la locució a) Esser més dolent que les porgueres de Catalunya: esser molt dolent o entremaliat.

Nota 8:
Altres locucions relacionades:
  • Fer porgueres: esser molt triat, mirar-se molt en l'acceptació de les coses, seleccionar molt.
  • No fer moltes porgueres: no gastar gaire, esser remirat en les despeses.
  • Fer ses porgueres grasses: menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit.

Nota 9: Sinònims de porgueres: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.

Per cert, sempre havia cregut que porqueria estava relacionat amb els mots porc i porcada. Ara, però, em replantejo si alguna accepció de la paraula porqueries (enteses com a coses inútils, restes o deixalles) no podria provenir per contagi o associació de porgueries.

De fet, de les tres accepcions que trobem al DGVB per porqueria, n'hi ha una que es refereix a l'origen porc i una altra que, quant a significat, podria interpretar-se com que barreja elements dels termes porc i porgueria (en negreta):
  • 1. Cosa bruta; cast. suciedad, porquería.
  • 2. Cosa de poc valor, de no res; acció bruta, porcada; cosa dolenta, mal feta, inservible; cast. porquería.
El GDLC no deixa lloc al dubte i diu de porgueries: [1507; de porgar] f pl porgadures.

El DIEC2 no fa referència a l'origen etimològic del mot porgueries, però remet a l'entrada garbelladures com a sinònim ple.

8 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Però el mateix GDLC diu que porqueries ve de porc. Aquest animal té molts derivats en català. Ja es diu que del porc s'aprofita tot.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, tens tota la raó: l'origen etimològic ofert als diccionaris és clar. Volia dir que pel que fa a les accepcions, cabria la possibilitat d'especular si no hi va haver barreja o confluència de coses porques (de 'porc') i restes, deixalles o coses inservibles (de 'porgar' / 'porgueries') en una sola paraula, donada la proximitat parcial de significats. Sóc conscient que és improbable, però només ho plantejo com a idea a seguir investigant.

felquera ha dit...

Porgador, porgadera, griba, cetazo... Ixa nos la hetz copiata :)
Sobre el que charratz de la etimolochía Coromines, parlando de "porgar" d'an que deriva este nombre, diz que ye un derivato d'el adchetivo latín PURU. E pa "porquería" remite a porc. Me temo que t'has deixato llevar per la etimolochía popular.
Salut.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, felquera, ja sé que pel que fa a "porquería" TOTS els diccionaris remeten a "porc". De fet, és el que dic: sempre és el que jo havia pensat i el que sembla més lògic i directe. Et repeteixo el que deia a puigmalet: la meva proposta és del tipus especulativa i es basa més en la llista d'accepcions que ofereix el DCBV. Intentaré explicar-me millor. Jo proposava que degut a la proximitat de forma entre "porgueries" (una de les variants de "porgueres") i "porqueries" i del fet que alguns dels significats d'ambdues paraules no són sempre allunyats potser es produís aiguabarreig. Està clar que quan ens referim a una cosa porca o bruta, l'origen etimològic al qual ens remetem només pot ser "porc". El que jo plantejava és si una cosa sense valor, sense importància, etc. no podria procedir de la paraula "porgueries" (= "porgueres" < "porgar"). Espero haver-me sabut explicar una mica millor, ara. De totes maneres, la idea era només això: una cosa que em va passar pel cap, sense cap agafador.

David Gálvez Casellas ha dit...

En el darrer missatge voldria haver escrit:

El que jo plantejava és si quan usem "porqueries" per referir-nos a coses sense valor, sense importància, etc. no podríem estar usant, sense ser-ne conscients, un mot contaminat que de fet provingués de "porgueries" (= "porgueres" < "porgar"), per assimilació de "porgueries" dins d'un mot amb més predicament com "porqueries".

Anònim ha dit...

Segur que existeix un Collet Porgat o Purgat, però no trobo ni recordo on l'he vist, encara que jo hi he estat. Quasi segur que deu ser a Andorra o ben a prop.

Jordi Casamajor ha dit...

Segur que existeix un Collet Porgat o Purgat, però no trobo ni recordo on l'he vist, encara que jo hi he estat. Quasi segur que deu ser a Andorra o ben a prop.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, efectivament... M'havia passat per alt: el Collet Purgat a la comarca del Vedat, a Sant Julià. Molt bé, nenet!