dimarts, 7 d’octubre de 2008

gaial

Imatge 1: En aquesta borda podem veure un gaial a la part superior esquerra; encara que no es vegi gaire bé, al dibuix hi ha la indicació gaial. Imatge treta del llibre Calvinyà, ara fa temps, de Josep M. Troguet Ribes.

Exemple 1: "La carbonera de la Farga Rossell era on s'emmagatzemava el carbó que arribava del bosc. Es tractava d'un espai cobert amb dues obertures: la porta d'entrada, situada en una de les parets laterals, i un gaial de ventilació, ubicat en la paret central. Actualment és un espai d'immersió multimèdia que introdueix el visitant en el món del Ferro i de l'organització de la Farga Rossell."

Font: Vist a la pàgina web de la Farga Rossell, a la Massana (Andorra)

Exemple 2: “Bartomeu i Toni s’endeuten i fan avals amb tots els parents que tenen i que solidàriament els fan costat, i llencen el patrimoni pel gaial de tal manera que fins i tot el record de la casa Antoni Pal d’Ordino es perdrà en la memòria dels temps venidors.”

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal (2007). La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra.

Definicions: Obertura gran practicada a la part superior d'una casa de pagès, sota la teulada, per a donar ventilació al paller i posar-hi o treure'n la palla [DCVB]. / Al GDLC només hi ha l'accepció de 'mamífer de la família dels bòvids, subfamília dels bovins (Bos frontalis), amb un gep des de la cresta fins a mig llom'. / Al DIEC es parla d'una 'obertura feta en una paret'


Imatge 2: "Fontaneda", obra de Jordi Casamajor (il·lustrava l'article "Gent senzilla" de David Gálvez al Bondia Andorra del 14 de novembre de 2008). S'hi poden observar diversos gaials. Agraïm el permís de reproducció a l'artista.

Variants: gallal (també al Pallars i la Ribagorça, segons Riera), gajal (també a Conflent i Cerdanya, segons Riera; a la meva sogra, del Pla de Sant Tirs, també li he sentit dir gajal), gueial, guejal [segons Pantebre i Riera].

Localització: Andorra, Bonansa, Pont de Suert, Borén, Esterri, Sort, Senterada, Conca de Tremp [DCVB]. / Segons Riera, a part d'Andorra també s'utilitza al Pallars i a l'Alta Ribagorça. / A l'Alt Urgell també es diu.

Etimologia: Sembla derivat de gaia; el gaial té sovint forma triangular perquè la seva part superior té el biaix del vessant de la teulada que el cobreix [DCVB].

Imatge 3: Portada del llibre Per temps vell, al Pirineu, de Rosalia Pantebre, en què podem veure la borda del Guem, al camí d'Engolasters, amb el tabac assecant-se, i un gaial ben maco. La foto és de Francesc Pantebre i és del 1952.



Variants 2: Dolors Cerqueda i Gispert, ens fa saber que a Vilanova de Banat, Alt Urgell s'empra el terme gajal

3 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Aquet Casamajor és un artiste!!!

Marià Cerqueda ha dit...

Hola, m'agradaria afegir un tret dialectal que avui m'han donat, de Vilanova, per la mateixa paraula gajal

m ha dit...

Hola què tal.

I quina forma és? Encara no la hi has posat, oi?