diumenge, 1 de març de 2009

truc


Definició: Es tracta d'un joc de cartes que, per les característiques exposades més endavant , podríem anomenar el pòquer d'aquí. Manté algunes variants respecte al joc més clàssic i més conegut, propi de València. Val a dir que a les nostres contrades no és gaire practicat en l'actualitat.

Reglament: Es juga amb una baralla espanyola, utilitzant les 48 cartes. La carta de més valor és el tres, després el dos, l'as i a continuació, per ordre numèric, és a dir, rei, cavall, sota, nou...

Jugadors: Els jugadors són o dos o quatre i en aquest darrer cas aquests formen parelles com en la botifarra i seuen a taula oposadament.

Objectius: Cada mànega és de dotze punts. Per tant les parelles o els jugadors individuals han d'aconseguir aquesta puntuació per guanyar-la. Lògicament es pot apostar. Normalment el que s'hi juga és la consumició, o el que seria el mateix, el beure.

Desenvolupament del joc: Es donen tres cartes a cada jugador. L'objectiu del joc és jugar la carta amb més valor, que és la que s'endurà la basa. El jugador que guanyi dues bases s'endú la mà.

Exemple: si el primer jugador juga un dos i l'altre juga un tres, guanya sempre el que ha jugat el tres.

Si els dos jugadors (o la parella) juguen cartes de valor igual -com ara dos uns-, caldrà esperar a la següent basa, ja que la basa estarà empatada. En el cas de les parelles, s'empatarà si dos jugadors dels equips rivals juguen dues cartes iguals i més altes que les altres dues, com ara dos reis, un cavall i una sota.

Si un dels dos jugadors guanya la següent basa s'emporta la mà, ja que encara que l'altre jugador guanyi la tercera basa, en haver empatat la primera, la segona basa es converteix en la més important. El mateix es pot dir en el joc de parelles.

Si un jugador guanya la primera basa i la segona queda empatada, el que s'ha endut la primera mà també guanya la basa. El mateix es pot dir quan es juga en parelles.

Cada mà val un, dos o tres punts, depenent de si s'ha trucat o s'ha arriscat un tres si jugues.

Trucar i tres si jugues: Per a fer el desenvolupament del joc molt més interessant, existeix la possibilitat de trucar. En aquest cas si l'altre jugador accepta el repte, la mà val dos punts i, en un darrer terme, fer el tres si jugues, que comporta que la mà en valgui tres.

Com es porta a terme això?

Imaginem que el primer jugador juga un 7 (una carta baixa). Vista la importància de la primera basa, el contrincant pot reptar el que ha jugat tot dient-li truco. El primer jugador es pot pensar que té molt bon joc o que li està fent catxes (és a dir, vol fer creure que té un joc que no té). Cal valorar el joc propi, per acceptar l'envit. Si un envit trucat s'accepta, la mà val dos punts, sigui quin sigui el guanyador.

També és pot trucar de sortida, o el que seria el mateix, abans de jugar la primera carta.

Si en un moment donat s'ha trucat, els jugadors encara tenen una nova oportunitat per a pujar el valor de la basa tot reptant el contrari a un tres si jugues. Aquest no es pot envidar, però, fins a la següent basa. En aquest cas, si s'accepta, el valor de la basa passa a ser de tres punts.

Altres paràmetres: Quan un dels jugadors o una de les parelles arriba a deu punts, es diu que a deu van les catxes. És a dir, es considera que s'ha arribat a una puntuació prou alta per fer catxes ja gairebé de sortida.

Per altra banda, quan un dels jugadors arriba a onze punts, les normes canvien una mica. El que té onze punts duu la veu cantant i decideix si hi vol anar o no. Si hi va i guanya, s'ha acabat la mànega. Si hi va i perd, el jugador contrari obté tres punts. Si el jugador amb onze punts decideix no anar-hi, dóna un únic punt al jugador contrari.

Nota 1: El truc té el gran avantatge que es pot jugar només amb dues persones, i en què influencia molt la psicologia dels jugadors. Era molt jugat als cafès.

Nota 2: Al cafè del Pla de Sant Tirs les partides del truc desfermaven passions i algun renec.

9 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Segons un vocabulari dels pastors que tinc, 'truc', entre altres formes lèxiques, també és com anomenen l'esquella de forma arrodonida a Arinsal, Adraén o Noves de Segre, entre altres indrets.

Marià Cerqueda ha dit...

a)

Moltes gràcies Marc, per publicar-lo

b) Cert, un truc és una esquella prou especial, que es col.loca només a certs animals del ramat. De soroll i de formes prou diferenciades de la resta. Calen unes quantes fotos per poder fer l'entrada. De totes maneres moltes gràcies doncs el comentari és molt pertinent!!!

Marià Cerqueda ha dit...

per altra banda, és factible trobar aquest vocabulari dels pastors? Potser es tracta d'una edició recent d'alguna editorial a l'abast.

Gràcies altre cop!!!

marc ha dit...

Marià, jo no he het res. Encara no m'he mirat l'entrada. De fet, acabo d'arribar de Fanga.

Ademà m'ho miraré.

reflexions en català ha dit...

Ja hi he fet un cop d'ull.

David Gálvez Casellas ha dit...

Jo ja m'ho havia mirat ahir. Vaig fer quatre retocs molt menors i prou. Etiquetes, algun accentet, alguna coma...

Marià Cerqueda ha dit...

Gràcies, nois!!!!

Ara nomès queda fer una partida! Us hi atreviu?

Puigmalet ha dit...

Aquest "Vocabulari dels pastors" pertany al llibre Viatges amb els pastors transhumants (per les cabaneres de la Catalunya nord-occidental, entre l'Éssera i el Segre) d'Ernest Costa i Savoia (Centre Excursionista de Catalunya - Editorial Montblanc, 1987). Està farcit de lèxic vistaire. Hi ha un capítol dedicat a esquelles i collars. Del truc n'hi ha una foto i un dibuix explicatiu amb diferents mides i variants lèxiques. ¿Us ho faig arribar?

Marià Cerqueda ha dit...

Gràcies per l'oferiment, senyor Puigmalet. Com que m'agrada fer treballar als llibreters de la Seu, que no les passen magres però tota ajuda és bona, demanaré el llibre que ens ha oferit. En tot cas, si hi hagués molta dificultat per trobar-lo, m'adreçaria a vosté per tal d'aconseguir-lo

Reitero doncs les gràcies per l'oferiment, i quan rebi el llibre ja li diré el què..