dimarts, 10 de març de 2009

tornar (com a adverbi: 'novament')

Nota 0: Volem agrair al doctor en filologia catalana i màster en lexicografia Xavier Rull Muruzàbal que ens hagi fet arribar el magnífic treball Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català, en què s'analiza aquest ús del verb (o coverb) tornar. No podem fer un enllaç al treball perquè encara no s'ha publicat; per això, encara més agraïts. La informació aportada per aquest crac falsetenc s'indica en cada cas. En resum, el treball de Rull se centra en "dos infinitius que poden usar-se com a adverbis: poder ‘possiblement’ i tornar ‘novament’.

Exemple 1: "I, més enllà de les paraules endèmiques, hi ha formes fascinants que no es troben enlloc més del domini lingüístic. Un exemple: l’ús de l’infinitiu del verb tornar com a equivalent de la forma una altra vegada. Has anat a les rebaixes, tornar?"

Font: "Tòniques", text creat per l'andorranocatalà Albert Villaró amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra, el novembre del 2007. El podeu sentir aquí, amb la locució a càrrec de l'actor Pere Tomàs.

Exemple 2: El David diu que "l'altre dia, per primera vegada en ma vida, vaig sentir una frase amb l'estructura tornar significant 'altre cop'. Havia llegit que existia, però no l'havia sentida. El més interessant és que la va pronunciar un home jove, no un padrí, i amb tota naturalitat. No feia cap exercici d'estil. Jordi Torné, a punt de plegar: «Demà quan arribi em posaré amb l'informe, tornar

Nota 1: Amb relació a aquest comentari del David, Rull diu que "a Andorra és un recurs prou viu (es pot sentir en la parla espontània en gent de mitjana edat i fins i tot en gent relativament jove), encara que està en recessió. Quant a la Catalunya Nord, és molt viu, i fins i tot el reconeixen com a forma catalana els no catalanoparlants. El seu significat és ‘novament, de nou’.

Localització: Segons Rull, a la "Catalunya Nord i al Principat d’Andorra; Anglada (1993: 144) assenyala que també l’ha trobat a la Cerdanya (si bé actualment és desconegut a la Batllia)".

Més exemples extrets del treball de Rull:

  • Lo nen astossegue molt, tornar. (exemple extret d’Anglada (1993: 144))

  • Ja ets aquí, tornar? (exemple extret de Pantebre (1997: 135))

  • Si la gent no ve esmorzarem tornar igual, no? (doc. oral, Andorra, 22-8-2007)

  • Has canviat de grup tornar? (doc. oral per Berta Subietas, Andorra, 3-10-2007)

  • Ja el van tenir, turnà, a casa. (‘ja el van tenir de nou a casa’) (localitzat a Codalet, Conflent; exemple extret del DECat, vol. VIII, pàg. 607)

  • El Coll del Forn és terme, turná, de Villerac (‘el Coll del Forn torna a ser terme de Villerac’) (localitzat a Estoer, Conflent; exemple extret del DECat, vol. VIII, pàg. 607)

  • —És a la Ribera? —És pas a la Ribera: és als Cills, turná! (localitzat a Noedes, Conflent, 1960; exemple extret del DECat, vol. VIII, pàg. 607)

  • Nos vet aquí, tornar, sus de la Passejada [...]. (Albert Saisset, Catalanades del Rosselló, 1965 [edició normalitzada gràficament a cura d’Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty]; exemple extret de Verdaguer (2002: 311); també figura al DECat, vol. VIII, pàg. 607)

  • Tot s’ha lligat contra la terra, quin diluvi, tornar, vol destruir lo món. (Albert Saisset, Catalanades del Rosselló, 1965 [edició normalitzada gràficament a cura d’Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty]; exemple extret del DECat, vol. VI, pàg. 637; vol. VIII, pàg. 607)

  • Sul cop, encén, tornar, la candela aturada. (Albert Saisset, Catalanades del Rosselló, 1965 [edició normalitzada gràficament a cura d’Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty]; exemple extret del DECat, vol. VIII, pàg. 607)

  • A se poguer pensar: som tant qu’un lleopard! Tornar, la partida comença! (Albert Saisset, Catalanades del Rosselló, 1965 [edició normalitzada gràficament a cura d’Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty]; exemple extret del DECat, vol. VIII, pàg. 607)

Nota 2: Continuem atracant el senyor Rull: "L’adverbi tornar pot utilitzar-se absolutament, tal com fan notar Pantebre (1997: 135) per al parlar andorrà i Verdaguer (2002: 311) per al parlar rossellonès.

  • Tornar! Aquest telèfon sone tot lo dia! (exemple extret de Pantebre (1997: 135))

  • En Joan és malalt. —Tornar! (exemple extret de Verdaguer (2002: 311))"

Nota 3: Rull diu que "el DECat fa notar, a més, que l’occità també té aquest ús.

  • Mirèio èro, tournà, vengudo. (Frederic Mistral, Mirèio, 1859)"

Nota 4: Deixem de banda "les diverses hipòtesis que permeten explicar l’origen dels infinitius-adverbis" en espera que es publiqui el treball en línia i puguem fer-hi un enllaç. Com a conclusió, Rull assenyala que "el català té dos infinitius-adverbis: poder ‘potser’ i tornar ‘de nou’. La gènesi d’aquests dos infinitius-adverbis no és clara. Una explicació possible és que una agrupació excessiva d’infinitius produeix una reanàlisi de poder o tornar, els quals adquireixen un rol semblant al d’adverbi".

10 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Em quedo parat, tornar, de l'entrada. Molt interessant i tot i que ho vam comentar l'altre dia, estic convençut d'haver-ho escoltat en algun lloc. Bé ja sortirà.

David Gálvez Casellas ha dit...

Tu mateix, Marià, ets la segona persona a qui vaig sentir usar 'tornar' en aquest sentit. El dia que ens vam conèixer al Canigó. Li ho vaig comentar al Marc en acabat, al parc. Que consti en acta.

Molt maca, l'entrada. De tota manera, penso que 'tornar' i 'poder' no són comparables. On vas a parar! 'Poder' és una transformació de 'potser' i prou. Així, jo el considero un fals infinitiu. En canvi, 'tornar' és interessantíssim. Forma d'infinitiu però funció d'adverbi sense que sembli una deformació fonètica de una altra paraula propera...

Marià Cerqueda ha dit...

Estic preocupat. Deu ser l'amic alemà (alzheimer) que ja m'està afectant. No ens podem fer vells, o repapepiejo o faig catúfols, o no se el que em dic.

El cert es que massa sovint, i no tant sols en la llengua, ens calen els demès per entendre aquest món.

Hi ha el conegut conte del rabí Jueu, que tota la vida va somniar que si anava a Cracòvia trobaria una caldera de monedes d'or a sota el pont. Un cop arribat a lloc li va parlar al vigilant del seu somni. Aquest li va contestar que no calia fer-ne cas, doncs tota la vida havia somniat que aquesta caldera amb monedes d'or estava amadada a la fumeneixa d'un rabí jueu. El rabí, quan va tornar a casa va mirar a la fumeneixa i va trobar-hi l'or.

Gràcies David... Sense els demès no som res.

marc ha dit...

I com ho saps que primer va ser l'ou i després la gallina?

I si va ser primer 'poder' i després 'potser'?


Marià, recoi, mira que fa temps que busco algú que digui 'tornar' i m'ho vaig perdre. I a sobre no ho confesses.

Marià Cerqueda ha dit...

Cap geperut es veu el seu gep, Marc.

Carme ha dit...

Doncs, i jo que en llegir-vos em sento afortunada! He sentit "tornar" un munt de vegades, totes elles a Andorra. L'últim cop que la vaig sentir no fa pas massa temps. A una amiga... ni molt jove ni molt vella cap als 50... de la manera més natural del món.

Puigmalet ha dit...

¿I la fotografia del 'tornar'?
Si no en teniu cap, podríeu posar una foto del Marià durant l'acte de parla corresponent al 'mot'...

Molt gran, el Rull, molt gran...

Anònim ha dit...

Bonjorn, escrivi en Occitan lengadocian. Sus aquel emplec de "tornar" adverbial en occitan, vos meti un ligam per escotar un conte en Occitan de Quillan (departament d'Aude - França), Occitan pro pròche del Catalan. I es emplegat mai d'un còp. Lo ligam : https://soundcloud.com/search?q=pelalha

David Gálvez Casellas ha dit...

Moltes gràcies, Anònim!

Per cert, que consti en acta que des que vam fer els comentaris el 2009 he sentit força gent (i la majoria més joves que jo) usar la forma "tornar" a Andorra. Per sort, la forma és ben viva.

David Gálvez Casellas ha dit...

Anònim, ara veig que a la Nota 3 de l'entrada ja fèiem referència a l'occità:

Rull diu que "el DECat fa notar, a més, que l'occità també té aquest ús.

Mirèio èro, tournà, vengudo. (Frederic Mistral, Mirèio, 1859)