dilluns, 16 de març de 2009

macarulla, bacarulla


Exemple: "A Ordino, una macarulla és una pinya de pi. Així ho reflecteix el DCVB. És una paraula ben maca, no trobeu?"

Font: Comentari de Lurdes Riba Font, que va apadrinar el mot al web Reserva de paraules.

Nota 1: Lurdes Roba Font té una botiga que es diu Macarulla (a la imatge, on es veu clarament la macarulla).

Definicions: Pinya de pi o avet (i de blat de moro) [Riera, 1992]. / 1. Agalla de roure (St. Joan les A., Ripoll, Solsona, Organyà, Bassella, Guissona, Artesa, Vistabella); cast. agalla. 2. Pinya de pi (Ordino) [DCVB].

Nota 2: Al llibre Arrels d'Andorra, de Manuel Anglada i Ferran (Editorial Andorra, 1993), hi trobem els mots macarulla i bacarulla com a aquivalents de pinya. En una nota a peu de pàgina llegim que "a les actes del Congrés de l'Atlas Linguarum Europae (Vall d'Aosta, Saint-Vincent, dies 6-7-8 juny 1989) hi és estudiat el nom de pinya, entre altres, en lliçons molt interessants. El llatí vaccam ha donat allí vatse i vatcha. Les localitats aostanes de Saint-Oyen, Quart i Ayas tenen tres respostes per deginar la pinya: vatchuola, vouatchon i vatcheroda, respectivament. Els nois i noies que guardaevn vaques als prats veïns jugaven a 'ramats' amb les pinyes. Els mots bacarulla i macarulla són diminutius de vaca, com ho són els apel·latius del reto-romax explicats. A Cardós (Pallars Sobirà) hi és viu bacarulla (veg. P. Coll, El parlar del Pallars, pàg. 34).

Foto: Tal com recullen el GDLC, el DIEC i la primera accepció del DCVB, les macarulles també són "aquesta mena de boles tan vistoses, que sovint pengen de les fulles dels roures i que solen fer de 2 a 3 cm de diàmetre, de vegades hom creu que són els fruits d’aquests arbres. També s’anomenen ballarucs (o ballarugues), i anys enrere la quitxalla les replegava per jugar. En realitat, les macarulles formen part d’un grup molt ample d’estructures anormals dels teixits de les plantes, que es desenvolupen per la reacció a la presència d’un organisme inductor, que pot ser una planta o animal (sovint un insecte). Adopten formes molt diverses i es produeixen en una vintena de gèneres vegetals, distribuïts en sis famílies, i molt especialment als roures. En castellà s’anomenen: agallas, cecidias, bogallas, gállaras, abayucos..." Vist a "La vida secreta de les macarulles", del web Llobregós.net.



5 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Quan de temps buscant aquesta paraula. Sabia que hi havia un terme local per les gal·les dels roures, però per no haver-lo apuntat a temps m'havia passat per alt.

Desprès consultant a les fonts no el recordaven. Aquesta setmana els hi tornaré a estirar la llengua.

Potser m'equivoco, però crec que tenien algun ús en bruixeria, o medicinal. També miraré d'estirar aquest fil.

marc ha dit...

Una recepta per combatre el constipat (tradicional d’aquestes latituds, que diuen)

Pinyes d’avet, grans i ben tancades. Es posen en un pot i es cobreixen amb sucre. Trenta dies de repòs i ja tenim un xarop molt aromàtic de color marró fosc. Abans que ens el prenguem, un rajolinet de vi i, si es troba massa fort, una mica d’aigua.
Segona versió: Les mateixes pinyes trencades per la meitat. Una capa de sucre i una de pinyes, i així successivament. Nou dies a sol i serena i cap dins.

Salvador ha dit...

Després d'esperar trenta dies per fer el xarop o t'ha passat el constipat o t'has mort

michel ha dit...

tienes razon maria hace muchos años que en andorra las antiguas familla hacian aquet xarop per el constipat pero lo dejaban durante 1 año con el asucar tenia un color muy obscuro

michel ha dit...

tienes razon maria antes todas las casas de andorra tenian su botella de xarop de macarulla para el constipado pero la diferencia es que la maceration es de un año i es muy obscuro es una delicia