divendres, 27 de febrer de 2009

trotxar


Exemple 1: "Tornant a la història que explico, el meu besavi, després d'haver-se arreglat, va sortir de la barberia, va tancar la porta i es va posar a caminar per tavessar la plaça i enfilar el camí de casa seva, trotxant-li la sang mirant-se aquells carlins que feien grups per allà, que només venien a prendre'ls els diners quan ells havien pagat la contribució al Govern de Madrid."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix. (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor, p. 34.

Exemple 2: "aigua espurnada f. Aigua que es treia del foc quan espurnejava sense que arribés a trotxar: ai xí s'havia purificat, tot i conservant l'oxigen; a les persones malaltes o convalescents se'ls donava aquesta aigua (Canillo, Pal, Argolell)."

Font: Rosalia Pantebre (1997). El parlar d'Andorra. Andorra la Vella: Centre de la Cultura Catalana, p. 23.

Significats: A l'exemple 2, trotxar té el sentit recte que recull el GDLC [v intr dial Bullir sorollosament. La perola trotxava remorosament], el DCVB [Bullir sorollosament (Ripollès, Ribes, Empordà, Lluçanès)] i El parlar d'Andorra [Bullir, un líquid (Canillo, Vila, Sant Julià, Argolell)]. A l'exemple 1, trotxar té el sentit figurat que esmenta Pantebre a El parlar d'Andorra: "estar molt enfadat, bullir d'indignació (Peramola)". Cal recordar que Pallarés és de Peramola, però suposo que aquest ús figurat s'estén més enllà d'aquest poble.

Altres significats de trotxar: 1. Trotar, anar de pressa (mall.). 2. fig. Fer molta feina o molt d'esforç, moure's molt, treballar activament (mall.). «L'amo nostro mos dóna bon menjar, però mos fa trotxar massa» [DCVB].

Nota 1: El Marià informa que a ca la seva mare, al Querforadat, "les olles trotxaven. Ço vol dir que estaven en plena ebullició".

Nota 2:
Al web del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra hi ha qüestionaris sobre el català d'Andorra en què apareix el verb trotxar:




Nota 3: I en un concurs que feia el mateix Servei els divendres a través del correu electrònic, també es va trotxar. Us el deixo tot, per si el voleu fer. Els protagonistes eren la Sebastiana i el Rossendo, personatges no gaire ficticis.

1. Ai, que el quixal em rabie!!! Que tenim algom?
A. Remei analgèsic natural d’Alguaire.
B. Barreja d’algues amb propietats anestèsiques.
C. Xarop de tora blava.
D. Alguna cosa.

2. Quan teniu algun mal, els hòmens sou pitjor que la canalla. Si no vols anar al dentiste, pren-te una novena de cascall i no rondinos.
A. Cent grams aproximadament.
B. Nou dies.
C. Nou cops al dia.
D. Un porronet.

3. La novena de Beethoven, tocaré aviat! El cascall no m’agrade. I del dentiste no en vull saber cap re, que em fa trotxar.
A. Riure.
B. Bullir la sang, indignar.
C. Gastar molts quartets.
D. Por.

4. Mira: aquí a radere hi ha les alicates.I si no et pots estar quiet i vols una desencusa per marxar, vés al Museu de les Trementinaires, que allà hi ha remeis.
A. A Tuixén.
B. A Gósol.
C. A Arsèguel.
D. A la Seu d’Urgell.

4 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Com hi vas, no, 'raderament'? Molt bona l'entrada. Desconeixia la paraula.

Marià Cerqueda ha dit...

Aquest home predica amb l'exemple doncs trotxa de valent. No sols és un vistaire si no que (sobretot) és un trotxaire.

Tampoc coneixia l'entrada, investigarem. Se'ns gira feina.

Marià Cerqueda ha dit...

Consultada la senyora Victòria, (la del Querforadat) també m'ha confirmat que, a casa seva, les olles trotxaven. Ço vol dir que estaven en plena ebullició.

En la entrada anterior em referia a la vesant pencaire. Encara que, he he, alguns succesos polítics també el fan trotxar al reflexiu...

marc ha dit...

Afegix-li-ru-li-ru-ho, Marià, o ja ho faré jo. Estaria bé tenir més informacions de vigència i localització com aquesta de ta mare. Això dóna un plus important.

Sí que em fan trotxar la sang, aquests polítics. Cagunseu!