divendres, 6 de març de 2009

cancarulla




Exemple 1: "A finals dels anys vuitanta, la casa de rentadores Zanussi va filmar un anunci en els congostos d’aquesta població. L’objectiu era demostrar els avantatges d’aquesta sobre la resta, tot intentant mostrar que els seus productes no vibraven gens i per tant estaven menys exposats a les avaries. Així, en l'espot, quan s’engegaven els dos aparells a la cancarulla d’un d’aquests espadats, el que trontollava acabava per esbalçar-se, reflectint una espectacular i recordada caiguda vertical de l'aparell defectuós."

Font: Marià Cerqueda (2008). "Dins el pou". Article aparegut a la revista Viure als Pirineus.

Exemple 2: "Si jo fos una paraula com tu Cancarulla o com tu Arrullador o com tu canyauca o com tu rasper o com tu Ausida, no em preocuparuia gens de no ser als diccionaris. En tindria ben bé prou de caure en mans dels bons escriptors de les nostres terres, del Josep Espunyes, del Joan Graell, de l’Albert Villaró, del Joan Obiols, del Jordi Pasques i de tants altres. Per molt vell, arruat i baldat que estigués estaria content i reconfortat de viure en qualsevol dels seus textos i a les boques de la gent de casa nostra. M’estimaria molt més això que no pas ser una paraula sens vida, com una voliaina aixafada entre els fulls d’un diccionari, vilment dissecada per qualsevol taxidermista de pa sucat amb oli."

Font: Marcel Fité (2008). "Les meues amigues", article de la revista Lo Banyut (revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 7.

Definició: Vorera, extremitat. «Posen el nen a la cancarulla del teulat»: el posen a la vorera, a la volada del teulat (Organyà) [DCVB].

Nota 0: No es diu solament a Organyà, com podrem veure.

Nota 1: Hem trobat una pàgina d'Internet dedicada al nucli de Sallent (o Sellent, com diuen ells, al municipi de Montferrer i Castellbò) en què hi ha un fantàstic Recull de lo nostre parlar. En l'apartat de frases fetes hi ha "estar a la cancarulla: Estar en un marge a punt de caure, estar al límit segur."




Nota 2: Hem descobert un bloc que es diu A la cancarulla. De qui deu ser?

Nota 3: Al Pallars també es diu. Ho veiem en un article d'Assumpció Batalla, mestra jubilada i expresidenta de l’Assemblea de la Creu Roja del Pallars, que diu: "van decidir que se n’anirien al cim d’un penya-segat, que ell es posaria a la «cancarulla» i que ella li donaria una empenta."

Nota 4: Cancarulla és una de les paraules apadrinades al web Reserva de paraules. Un dels testimonis ens confirma que també es fa servir al Solsonès:

  • Roser Fons: "Mentre menjàvem la mona amb la família vam decidir que la paraula que utilitzem al Solsonès per definir l'extrem, el límit abans del precipici tenia una sonoritat magnífica i que, si la déiem en altres àmbits, ningú no entenia. Per això faig de padrina i li regalo la mona d'apadrinar-la. A més rima amb 'macarulla', que també cal apadrinar."

  • M. Gràcia Rosell Farràs: "És una paraula que només l'he sentit al meu poble, Organyà. Ho diem quan alguna cosa esta en un extrem a punt de caure, quan això passa diem que 'està a la cancarulla'.
Nota 5: Al Solsonès sembla que també es pronuncia cuncurulla, com podem veure al Google (la pàgina no és accessible).






5 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Ara mateix pateixo una certa vermellor de cara. Vergonya?

Bé, moltes gràcies... De fet durant la vida sovint et trobes a la cancarulla. El dubte, a la meva manera de veure-ho, en forma part.

Un altra cosa, la foto, molt bona, i la entrada, no cal dir-ho

David Gálvez Casellas ha dit...

Certament, Marc, l'entrada és molt interessant, completa i alliçonadora.

josep_baro ha dit...

A Pallerols de Rialb, Peramola i rodalies també es diu.

Au doncs, com diuen per aquí... "anbamba", que seria com una expressió equivalent a "arreando" en castellà... com de comiat també en molts casos.

marc ha dit...

Hola, Josep,

benvingut i gràcies per la teva aportació.

Marià Cerqueda ha dit...

Un lloc prou bonic, gràcies Josep