dijous, 6 de novembre del 2008

repàs

.
Exemple 1: "Quan ens vam casar, jo encara em vai casar de negre com tothom. La festa la vam fer a l'Hotel Pyrénées. Primer vam anar a l'iglésia, ens vam casar i vam anar a fer lo repàs. I de viatge vam anar a Barcelona, una setmana, és tot lo que vam fer."

Font: Testimoni de Maria Cerqueda i Altimir, nascuda el 5 de novembre de 1923 a cal Comellaire d'Andorra la Vella. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 109. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 2: "Com és ara, que els homes d'abans, Déu ens en guard de posar-s'hi, a la cuina! Ara és moda, pro allevons no. No ajudaven absolutament en res, i la dona, que si les criatures petites, que si tenir el repàs dels homes... La dona feie molta feina, sí."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 198. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 3: "Mos vam casar aquí a l'iglésia de Sant Corneli d'Ordino, al poble i lo repàs el vam fer aquí a l'Hotel Coma, al primer, a nostra casa. Jo portaia un traje jaqueta negre, blusa blanca i una manetellina negra al cap, que alevons se'n portaie."

Font: Testimoni de Mercè Coma Coma, nascuda el 18 de juliol de 1924 a cal Ventura d'Ordino (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 116. [Entrevista feta el juny del 2005].

Definicions: Àpat [DIEC i GDLC]. / Menjada, àpat [DCVB].

Etimologia: Del francès repas, mateix significat [GDLC i DCVB].

Localització: Andorra, Empordà [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Al Termcat repàs hi surt com a sinònim complementari d'àpat.

Nota 2: El Joan diu que "en gascon, repèish (la i non sona pasen gascon (i)sh = en catalan (i)x. La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish). En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona). En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat.: dos peixos), segon los lòcs. Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar. Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar).
.

6 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

En gascon, repèish (la i non sona pas
en gascon (i)sh = en catalan (i)x.
La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish).
En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona)

En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat. : dos peixos), segon los lòcs.

Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar.
Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar)

Anònim ha dit...

Joan,

Gràcies per la informació. La hi afegiré en una nota.

Ah! I gràcies també per l'altre comentari que vas fer. També el tinc pendent de fitxar.

Onset ha dit...

Tos escribo sobre a parola GRIFIO, que comentemos fa bel tiempo.
En a Bal de Lierp, zona an que se parla aragonés con elementos de transizión enta o catalán, se i rechistra 'grifio' con o significato 'con cara de frío o carne de gallina'. Un exemplo: está grifio, igual tien fiebre y tot. Bibliog. J. Mª Ariño, La bal de Lierp, geografía y léxico. Consello d'a Fabla Aragonesa, 1999.

David Gálvez Casellas ha dit...

Hòstia! Boníssim!! Molt bé, així si compensa la mica de recerca i de feina d'edició que fem... Amb corresponsals com vosaltes (com tu, Onset) fa molta il·lusió treballar.

Gràcies!

Onset ha dit...

Quedo agradexito, David. Bel día d'istos parlaré sobre parolas comuns entre aragonés y catalán.

Anònim ha dit...

'Repais' en occità, 'àpat' vindria del francès o potser de l'occità !!