dimecres, 12 de novembre de 2008

voliaina


Exemple 1: "Si jo fos una paraula com tu Cancarulla o com tu Arrullador o com tu canyauca o com tu rasper o com tu Ausida, no em preocuparuia gens de no ser als diccionaris. En tindria ben bé prou de caure en mans dels bons escriptors de les nostres terres, del Josep Espunyes, del Joan Graell, de l’Albert Villaró, del Joan Obiols, del Jordi Pasques i de tants altres. Per molt vell, arruat i baldat que estigués estaria content i reconfortat de viure en qualsevol dels seus textos i a les boques de la gent de casa nostra. M’estimaria molt més això que no pas ser una paraula sens vida, com una voliaina aixafada entre els fulls d’un diccionari, vilment dissecada per qualsevol taxidermista de pa sucat amb oli."

Font: Marcel Fité (2008). "Les meues amigues", article de la revista Lo Banyut (revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 7.

Exemple 2: "Tots tenim consciència de la nostra modesta tasca a l’hora de triar. Ara fa una estona, quan escrivia papallones sabia que estava realitzant una elecció concisa: la de no usar cap de les paraules de què disposem a Andorra –com pitavoles o voliaines– per referir-m’hi. En ocasions, en canvi, allò que busquem és justament als antípodes de l’estàndard: la preservació del localisme, del tecnicisme, de la forma que ja no emprem però sempre hem sentit a dir a casa. Quan pensava, doncs, en paraules per apadrinar de seguida se me’n van acudir bé d’aquestes de tall més local, com voliaina, acotxar o escolar (en el sentit de fluir, de passar), bé en algunes que deia la meva iaia, com menester (normalment, en expressions del tipus “si no has de menester les tisores, te les agafo” o “t’hauré de menester per netejar els vidres”) i que ja no sento pronunciar a ningú."






Definicions: 1. Volva; cosa petita i lleugera que es mou enlaire (Gironès, Plana de Vic). 2. Aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt (Pallars Sobirà). 3. Papallona, sobretot la petita (Conflent, Cerdanya, Urgellet, Pallars, Balaguer) [DCVB]. / 1 Papallona [insecte]. 2 Volva [partícula petita] [DIEC i GDLC].

Etimologia: D'un possible llatinisme *volago, -ĭnis, íd., der. de volare 'volar', amb influx de voleiar, voliac pel que fa a la partícula -li- [GDLC].

Variants: voliana, voligana [DCVB].

Nota: No sé si a Andorra s'ha fet servir gaire voliaina per referir-se a una papallona (el DIEC2 ha incorporat pitavola ['papallona'] com a andorranisme). Em sembla que s'aplica més aviat als flocs de neu. Així ho recull Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), que ens dóna aquesta definició: "volva, floc, esp de neu." Riera assenyala que també es diu a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell). En canvi, al Diccionari encioclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls, la definició de voliaina és "nom amb què hom també coneix la papallona". Xavier Rull diu: voliaina (que també pot ser volaina) ‘partícula que vola mig suspesa a l’aire’, ‘floc de neu’ i, al Pallars i a Andorra, ‘papallona’, que deu estar relacionat amb voleiar (amb canvis fonètics). Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) ofereix bulianes (sic, amb b) com a equivalent a flocs (de neu), volves, borrons, borrusques.

Nota 1: Hem trobat un bloc amb l'adreça http://voliaina.blogspot.com però no sabem d'on és.

Nota 2: L'última voliaina pallaresa (Pagès editors) és una novel·la de Roser Tomàs Folch.

Nota 3: Al bloc Meteorologia del Pallars hi ha un Vocabulari meteorològic pallarès (Font: Aïna, vocabulari temàtic del dialecte pallarès, editat pel Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu) en què hi ha aquesta entrada: "voliaina: floc de neu."

4 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Excel·lent entrada, Marc. No és sabó. M'has fet passar una bona estona.

Per cert, entra a l'esborrany tupí / tupina. Fa dies que l'endreço i el desendreço. Mai, però, no l'acabo d'acabar, que deia l'altre. Potser puguis fotre-li tu la remenada final.

reflexions en català ha dit...

Ja hi he fotut un repassu, però m'he ratllat una mica la tupina, hehe

Mira-t'ho.

marc ha dit...

Hola,

Aprofito aquest espai per informar-te que, a través de la iniciativa Deu mil a Brussel·les per l’autodeterminació, volem muntar un autocar amb gent de l’Alt Urgell per anar a Brussel·les sota el mateix crit: Volem l’Estat propi, per reivindicar la independència del nostre país.

Deumil.cat és un projecte de caràcter transversal, nascut de la societat civil i fonamentat en la participació activa de totes les persones coordinades a nivell local i comarcal.

Ara es tracta de trobar gent disposada a difondre el projecte i que vulgui aoutar-se al viatge. Si t’interessa, posa’t en contacte amb mi a través del correu dusming@msn.com.

Per a més informació, visita el web de Deumil.cat.

Gràcies.

reflexions en català ha dit...

Lo pitjor va venir quan van posar la planta asfàltica, sortien unes voliaines negres que allà on queien ja no es podien treure. La meva mare estenia roba i quedava grisa quan treien pedra i la trituraven, però queda va amb taques negres quan hi havia la planta asfàltica.

http://salvem-tost.blogspot.com/2011/08/viure-al-costat-duna-guixera.html#comments