diumenge, 23 de novembre de 2008

rebaixants


Exemple 1:
"L’economia es fonamentava en un tipus d’explotació mixta que combinava l’activitat agrícola amb la ramadera i aprofitava els diferents estatges del territori: el fons de vall, els rebaixants, els boscos i les pastures."

Font: "Breu història d'Andorra", article del web del Departament de Patromini Cultural del Govern d'Andorra.

Exemple 2: "A l’època moderna no queda clara la delimitació del territori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Els terrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i boscos de la part alta de la muntanya són administrats pel Comú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacions agrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capacitat per llogar-los com a boïgues."

Font: Anuari socioeconòmic 2004 de Banca Privada d'Andorra.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra. El podeu escoltar aquí, amb locució de l'actor Pere Tomàs.

Exemple 4: "Els ramats peixen als rebaixants (pastures que es troben als límits del bosc i en zones de bosc clar) i se'ls fa passar la nit a la pleta (indret tancat) amb els andars (tanques mòbils que formen lapleta). D'aquesta manera el bestiar boga (adoba la terra amb fems) el prat."

Font: Andorra en 100 preguntes, d'Antoni Caus (2008).

Definició: Prats que hi ha al voltant del poble que aprofitaven els carnissers i els pastors de cada parròquia [Vocabulari d'Andorra, p. 139]. / Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.

Nota 1: A l'entrada de llenya de La llengua catalana a Andorra (Manel Riera i Riera, 1992), un dels exemples és: Llenya de tallar als rebaixants dels boscos.

Nota 2: Al llibre Etnicidade e nacionalismo: actas do Simposio Internacional de Antropoloxía: Santiago de Compostela, 17-19 de abril de 2000, editat pel Consello da Cultura Galega, trobem això: "Los Comuns también son los que ceden terrenos comunales para uso particular (bohigues), o los que organizan el acceso a los terrenos de pasto cercanos a los pueblos (rebaixants) y, también, los que acuerdan con otras parroquias el aprovechamiento de ciertos recursos comunes (emprius)." Vist a l'apartat "La transición social andorrana", p. 362.