tupí, tupina

Nota 1: Un dissabte d'octubre del 2008, a Cal Vistaire vam rebre un correu d'un lector, l'escriptor Marià Cerqueda. Entre d'altres coses, ens deia: "L'altre dia discutint a casa va sorgir l'expressió anar-se'n de la tupina, que em sembla que és força de per aquí a dalt (tot i que poder és més extesa del que jo em penso; val a dir que a l'Alcover Moll no hi surt). L'explicació que vam trobar (els de casa) a l'origen de la frase pot resultar interessant. Les tupines (no dubto que ja ho sabeu) són uns recipients que s'utilitzaven per a fer confitat (de porc, per exemple), o també per a fer-hi el formatge de tupí. En moltes ocasions, quan sobreeixien, el contingut s'havia espatllat. O el que seria el mateix: quan la tupina se n'anava, el contingut no era gaire agradós."

Nota 2: Un dels vistaires no va encetar una nota que amb el temps s'ha convertit en això que ara llegiu: "Desconeixia aquesta frase feta. El que no acabo d'entendre és el context en què es diu. Quan algú se'n va de la tupina vol dir que l'ha espifiat? Que ha espatllat allò que feia?" A continuació, advertia: "Jo tinc documentada una altra frase feta: 'fotre el cap a la tupina'."

Significat de fotre el cap a la tupina: "Es diu, encara, a la persona a qui s'ha cridat pel seu nom per fer-la acudir i no ha correspost, sigui perquè no ho ha sentit, sigui perquè ha preferit fer el sord (Encamp). Ex.: Ondérets? Que has fotut lo cap a la tupina?"

Font: El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre.


tupí / tupina

Exemple 1: "És la sepultura de la qual el vell Folch va explicar alguna vegada al pare del meu acompanyant que probablement en els anys 1970 'una gent de Barcelona s’havia endut dos tupins', presumiblement dues peces senceres de ceràmica. Cal advertir, pel que fa a la nostra percepció que ens trobàvem en un lloc reverencial, que en l’època neolítica en aquest paratge haurien conviscut els enterraments i objectes votius –qui sap si relacionats amb un culte del més enllà– amb el dia a dia dels vius: cabanes, moles i altres estris, focs..."

Font: David Gálvez Casellas, article "La Feixa del Moro", Diari d'Andorra, 9 de desembre del 2006.

Exemple 2: "Pel que fa al porc, una altra manera de conservar-lo que també ha arribat als nostres temps és el que se’n pot dir confitat, tupí o tupina dit en algunes contrades el fregit. Aquest sistema de conservació consisteix a fregir la carn que no s’utilitza per fer botifarres, la botifarra crua i la negra i el costellam amb llard del porc mateix barrejat amb oli. Una vegada fregits, es posen en recipients de fang procurant que quedin completament coberts amb el greix que s’ha utilitzat per coure."

Font: Recepta de costelló de porc amb castanyes del llibre Aquí hi ha teca (Barcelona, 2006), d'Assumpta Miralpeix.

Definició: Olla petita i amb una sola ansa (pir-or., or., occ., Maestrat); cast. puchero [DCVB].

Varietats de tupí:

• Tupí de porró: el tupí d'un litre de cabuda.
• Tupí de presa: el tupí molt petit, dins el qual només cap l'aigua necessària per a desfer una presa de xocolata.
• Tupí xocolater: el que serveix per a desfer-hi xocolata.
• Tupí de menjar sopes u: el que serveix per a una ració de sopes per a una sola persona.
• Tupí d'ull de bou: el de mida més petita.

Altres expressions: Fer el tupí: coure el dinar en el tros on es treballa.

Altres accepcions: Figurativament, es diu tupí del cap d'una persona (or., occ.); cast. melón [DCVB].

Locucions: a) Defensar el tupí: defensar-se la vida, procurar-se aliment (Empordà). b) Fer el tupí a algú: matar-lo. c) Fer-se'n el tupí: perdre hi la vida. d) No haver-hi tupins: no haver-hi diners (mall.) [DCVB].

Refranys: a) «No hi ha cap tupí sense tapadora»: significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se. b) «Tupí petit, amb poc és ple»: es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita. c) «Que no passo Sant Crispí, no posos les olives al tupí» (Urgell) [DCVB]. / «Per Sant Crispí, l’oliva al tupí» (és el moment de posar les olives en aigua) [Tots els refranys catalans]. / «Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.» (és l’hora de fer fa la matança del porc, de collir les olives i de tastar el vi) [Tots els refranys catalans].

Etimologia: Derivat amb el sufix -í del fràncic top, ‘olla’ [DCVB].

Nota 3: Pantebre (1998:137) diu que un tupí és "una mena de cassó petit, amb una sola nansa i curta; s'hi sol fer una mena de formatge que rep aquest matexi nom. Usat com a mesura de vi: de 1/2 o 1 litre (segons Riera, entre altres matisos i accepcions)". L'entrada de tupina és "tupí (segons Griera)". Pantebre té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 4: Riera (1992: 597) ens en dóna aquests exemples: "Un tupí de vi bullit. Un tupinet de llet." Pel que fa a la fonètica, tant hi surt t[o]pí com t[u]pí. Localitza el mot a "cat or, occ, bal i val, Rosselló". Pel que fa a tupina, esmenta com a exemple les "topines de terrissa" i situa el mot, a més d'Andorra, a "Oliana, Organyà, Bescaran, Pallars, Balaguer, etc.". Riera té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 5: Xavier Rull (glossari del llibre Dones d'Andorra) diu que una tupina és "una cassola de fang".

Nota 6: Quan el tupí no bull bé les sopes... significa que quan a un no li funciona bé el cap... no s'hi pot fer res. No sé d'on he tret aquesta dita, però no me l'he inventada [Marc].

Nota 7: Tupí és una de les paraules apadrinades a la Reserva de paraules.

Imatge 2: Vista a Foros Univisión.

tupina

Primera accepció: [Coincideix parcialment amb tupí:] Atuell de la mateixa forma que el tupí i que a unes comarques només té una ansa i a altres en té dues, i serveix per a tenir-hi confitat de porc (or., occ.); cast. salsera [DCVB].

Segona accepció: [El contingut pel continent:] Conjunt de trossos de carn de porc o d'altre animal cuits i confitats en oli o llard (Solsona, Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. tocino [DCVB].

Cliqueu per veure el video per fer tupina amb oli de les Garrigues.

Tercera accepció: [Potser té a veure amb l'accepció figurativa de tupí com a cap?]: Còfia amb què es cobreixen el cap les dones rosselloneses i damunt la qual porten una altra còfia enrandada (pir-or.) [DCVB].

Exemple 3: "Arribat allí, es posà a cavar i en va treure tres tupines de terrissa. Tremolant, li semblava que cada punt algú venia o l'havia vist. Parava de respirar, espiava a un costat i a l'altre i li semblava haver vist una ombra bellugar-se..."

Font: Capítol "Sant Joan de Caselles" de Pere Canturri, del llibre Les llegendes d'Andorra, Ricard Fiter i altres autors.


tupinada

Definició: 1. Tupí ple; el contingut d'un tupí o tupina; cast. pucherada. || 2. Engany consistent a introduir paperetes en una urna electoral o alterar-ne el compte; cast. pucherazo [DCVB].


tupinaire

Definició: El qui fa tupinades [DCVB]