dilluns, 24 de novembre de 2008

volant

Informador: El Jordi Torné és qui primer ens parla del nom de l'eina que es fa servir a Andorra per tallar la planta de tabac. Ens diu que el seu padrí (el Josep Torné Vila, de Casa Mota d'Aixirivall) sempre l'ha feta servir. El Jordi Casado, de Cortal de Llumeneres (Sant Julià), ens confirma que el nom de l'estri per tallar el tabac és, efectivament, l'emprat a Andorra.

Definicions: Al DCVB trobem que hi ha una accepció de volant (la núm. 10) que s'adiu força amb la que comentem aquí: "falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents (or., occ.)" i que coincideix plenament amb l'accepció núm. 4 de volant que ofereix el GDLC. Al DIEC2 diuen, més lacònicament (accepció núm. 2): "[AGA] Falç grossa sense dents."

diumenge, 23 de novembre de 2008

rebaixants


Exemple 1:
"L’economia es fonamentava en un tipus d’explotació mixta que combinava l’activitat agrícola amb la ramadera i aprofitava els diferents estatges del territori: el fons de vall, els rebaixants, els boscos i les pastures."

Font: "Breu història d'Andorra", article del web del Departament de Patromini Cultural del Govern d'Andorra.

Exemple 2: "A l’època moderna no queda clara la delimitació del territori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Els terrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i boscos de la part alta de la muntanya són administrats pel Comú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacions agrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capacitat per llogar-los com a boïgues."

Font: Anuari socioeconòmic 2004 de Banca Privada d'Andorra.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra. El podeu escoltar aquí, amb locució de l'actor Pere Tomàs.

Exemple 4: "Els ramats peixen als rebaixants (pastures que es troben als límits del bosc i en zones de bosc clar) i se'ls fa passar la nit a la pleta (indret tancat) amb els andars (tanques mòbils que formen lapleta). D'aquesta manera el bestiar boga (adoba la terra amb fems) el prat."

Font: Andorra en 100 preguntes, d'Antoni Caus (2008).

Definició: Prats que hi ha al voltant del poble que aprofitaven els carnissers i els pastors de cada parròquia [Vocabulari d'Andorra, p. 139]. / Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.

Nota 1: A l'entrada de llenya de La llengua catalana a Andorra (Manel Riera i Riera, 1992), un dels exemples és: Llenya de tallar als rebaixants dels boscos.

Nota 2: Al llibre Etnicidade e nacionalismo: actas do Simposio Internacional de Antropoloxía: Santiago de Compostela, 17-19 de abril de 2000, editat pel Consello da Cultura Galega, trobem això: "Los Comuns también son los que ceden terrenos comunales para uso particular (bohigues), o los que organizan el acceso a los terrenos de pasto cercanos a los pueblos (rebaixants) y, también, los que acuerdan con otras parroquias el aprovechamiento de ciertos recursos comunes (emprius)." Vist a l'apartat "La transición social andorrana", p. 362.

dissabte, 22 de novembre de 2008

tupí, tupina


Nota 1:
Un dissabte d'octubre del 2008, a Cal Vistaire vam rebre un correu d'un lector, l'escriptor Marià Cerqueda. Entre d'altres coses, ens deia: "L'altre dia discutint a casa va sorgir l'expressió anar-se'n de la tupina, que em sembla que és força de per aquí a dalt (tot i que poder és més extesa del que jo em penso; val a dir que a l'Alcover Moll no hi surt). L'explicació que vam trobar (els de casa) a l'origen de la frase pot resultar interessant. Les tupines (no dubto que ja ho sabeu) són uns recipients que s'utilitzaven per a fer confitat (de porc, per exemple), o també per a fer-hi el formatge de tupí. En moltes ocasions, quan sobreeixien, el contingut s'havia espatllat. O el que seria el mateix: quan la tupina se n'anava, el contingut no era gaire agradós."

Nota 2: Un dels vistaires no va encetar una nota que amb el temps s'ha convertit en això que ara llegiu: "Desconeixia aquesta frase feta. El que no acabo d'entendre és el context en què es diu. Quan algú se'n va de la tupina vol dir que l'ha espifiat? Que ha espatllat allò que feia?" A continuació, advertia: "Jo tinc documentada una altra frase feta: 'fotre el cap a la tupina'."

Significat de fotre el cap a la tupina: "Es diu, encara, a la persona a qui s'ha cridat pel seu nom per fer-la acudir i no ha correspost, sigui perquè no ho ha sentit, sigui perquè ha preferit fer el sord (Encamp). Ex.: Ondérets? Que has fotut lo cap a la tupina?"

Font: El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre.


tupí / tupina

Exemple 1
: "És la sepultura de la qual el vell Folch va explicar alguna vegada al pare del meu acompanyant que probablement en els anys 1970 'una gent de Barcelona s’havia endut dos tupins', presumiblement dues peces senceres de ceràmica. Cal advertir, pel que fa a la nostra percepció que ens trobàvem en un lloc reverencial, que en l’època neolítica en aquest paratge haurien conviscut els enterraments i objectes votius –qui sap si relacionats amb un culte del més enllà– amb el dia a dia dels vius: cabanes, moles i altres estris, focs..."

Font: David Gálvez Casellas, article "La Feixa del Moro", Diari d'Andorra, 9 de desembre del 2006.

Exemple 2: "Pel que fa al porc, una altra manera de conservar-lo que també ha arribat als nostres temps és el que se’n pot dir confitat, tupí o tupina dit en algunes contrades el fregit. Aquest sistema de conservació consisteix a fregir la carn que no s’utilitza per fer botifarres, la botifarra crua i la negra i el costellam amb llard del porc mateix barrejat amb oli. Una vegada fregits, es posen en recipients de fang procurant que quedin completament coberts amb el greix que s’ha utilitzat per coure."

Font: Recepta de costelló de porc amb castanyes del llibre Aquí hi ha teca (Barcelona, 2006), d'Assumpta Miralpeix.

Definició: Olla petita i amb una sola ansa (pir-or., or., occ., Maestrat); cast. puchero [DCVB].

Varietats de tupí:

  • Tupí de porró: el tupí d'un litre de cabuda.
  • Tupí de presa: el tupí molt petit, dins el qual només cap l'aigua necessària per a desfer una presa de xocolata.
  • Tupí xocolater: el que serveix per a desfer-hi xocolata.
  • Tupí de menjar sopes u: el que serveix per a una ració de sopes per a una sola persona.
  • Tupí d'ull de bou: el de mida més petita.
Altres expressions: Fer el tupí: coure el dinar en el tros on es treballa.

Altres accepcions: Figurativament, es diu tupí del cap d'una persona (or., occ.); cast. melón [DCVB].

Locucions:
a) Defensar el tupí: defensar-se la vida, procurar-se aliment (Empordà). b) Fer el tupí a algú: matar-lo. c) Fer-se'n el tupí: perdre hi la vida. d) No haver-hi tupins: no haver-hi diners (mall.) [DCVB].

Refranys:
a) «No hi ha cap tupí sense tapadora»: significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se. b) «Tupí petit, amb poc és ple»: es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita. c) «Que no passo Sant Crispí, no posos les olives al tupí» (Urgell) [DCVB]. / «Per Sant Crispí, l’oliva al tupí» (és el moment de posar les olives en aigua) [Tots els refranys catalans]. / «Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.» (és l’hora de fer fa la matança del porc, de collir les olives i de tastar el vi) [Tots els refranys catalans].

Etimologia: Derivat amb el sufix -í del fràncic top, ‘olla’ [DCVB].

Nota 3: Pantebre (1998:137) diu que un tupí és "una mena de cassó petit, amb una sola nansa i curta; s'hi sol fer una mena de formatge que rep aquest matexi nom. Usat com a mesura de vi: de 1/2 o 1 litre (segons Riera, entre altres matisos i accepcions)". L'entrada de tupina és "tupí (segons Griera)". Pantebre té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 4: Riera (1992: 597) ens en dóna aquests exemples: "Un tupí de vi bullit. Un tupinet de llet." Pel que fa a la fonètica, tant hi surt t[o]pí com t[u]pí. Localitza el mot a "cat or, occ, bal i val, Rosselló". Pel que fa a tupina, esmenta com a exemple les "topines de terrissa" i situa el mot, a més d'Andorra, a "Oliana, Organyà, Bescaran, Pallars, Balaguer, etc.". Riera té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 5: Xavier Rull (glossari del llibre Dones d'Andorra) diu que una tupina és "una cassola de fang".

Nota 6: Quan el tupí no bull bé les sopes... significa que quan a un no li funciona bé el cap... no s'hi pot fer res. No sé d'on he tret aquesta dita, però no me l'he inventada [Marc].

Nota 7: Tupí és una de les paraules apadrinades a la Reserva de paraules.


Imatge 2: Vista a Foros Univisión.

tupina


Primera accepció: [Coincideix parcialment amb tupí:] Atuell de la mateixa forma que el tupí i que a unes comarques només té una ansa i a altres en té dues, i serveix per a tenir-hi confitat de porc (or., occ.); cast. salsera [DCVB].

Segona accepció: [El contingut pel continent:] Conjunt de trossos de carn de porc o d'altre animal cuits i confitats en oli o llard (Solsona, Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. tocino [DCVB].

Cliqueu per veure el video per fer tupina amb oli de les Garrigues.

Tercera accepció: [Potser té a veure amb l'accepció figurativa de tupí com a cap?]: Còfia amb què es cobreixen el cap les dones rosselloneses i damunt la qual porten una altra còfia enrandada (pir-or.) [DCVB].

Exemple 3: "Arribat allí, es posà a cavar i en va treure tres tupines de terrissa. Tremolant, li semblava que cada punt algú venia o l'havia vist. Parava de respirar, espiava a un costat i a l'altre i li semblava haver vist una ombra bellugar-se..."

Font: Capítol "Sant Joan de Caselles" de Pere Canturri, del llibre Les llegendes d'Andorra, Ricard Fiter i altres autors.


tupinada

Definició: 1. Tupí ple; el contingut d'un tupí o tupina; cast. pucherada. || 2. Engany consistent a introduir paperetes en una urna electoral o alterar-ne el compte; cast. pucherazo [DCVB].


tupinaire

Definició: El qui fa tupinades [DCVB]

dimecres, 12 de novembre de 2008

voliaina


Exemple 1: "Si jo fos una paraula com tu Cancarulla o com tu Arrullador o com tu canyauca o com tu rasper o com tu Ausida, no em preocuparuia gens de no ser als diccionaris. En tindria ben bé prou de caure en mans dels bons escriptors de les nostres terres, del Josep Espunyes, del Joan Graell, de l’Albert Villaró, del Joan Obiols, del Jordi Pasques i de tants altres. Per molt vell, arruat i baldat que estigués estaria content i reconfortat de viure en qualsevol dels seus textos i a les boques de la gent de casa nostra. M’estimaria molt més això que no pas ser una paraula sens vida, com una voliaina aixafada entre els fulls d’un diccionari, vilment dissecada per qualsevol taxidermista de pa sucat amb oli."

Font: Marcel Fité (2008). "Les meues amigues", article de la revista Lo Banyut (revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 7.

Exemple 2: "Tots tenim consciència de la nostra modesta tasca a l’hora de triar. Ara fa una estona, quan escrivia papallones sabia que estava realitzant una elecció concisa: la de no usar cap de les paraules de què disposem a Andorra –com pitavoles o voliaines– per referir-m’hi. En ocasions, en canvi, allò que busquem és justament als antípodes de l’estàndard: la preservació del localisme, del tecnicisme, de la forma que ja no emprem però sempre hem sentit a dir a casa. Quan pensava, doncs, en paraules per apadrinar de seguida se me’n van acudir bé d’aquestes de tall més local, com voliaina, acotxar o escolar (en el sentit de fluir, de passar), bé en algunes que deia la meva iaia, com menester (normalment, en expressions del tipus “si no has de menester les tisores, te les agafo” o “t’hauré de menester per netejar els vidres”) i que ja no sento pronunciar a ningú."






Definicions: 1. Volva; cosa petita i lleugera que es mou enlaire (Gironès, Plana de Vic). 2. Aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt (Pallars Sobirà). 3. Papallona, sobretot la petita (Conflent, Cerdanya, Urgellet, Pallars, Balaguer) [DCVB]. / 1 Papallona [insecte]. 2 Volva [partícula petita] [DIEC i GDLC].

Etimologia: D'un possible llatinisme *volago, -ĭnis, íd., der. de volare 'volar', amb influx de voleiar, voliac pel que fa a la partícula -li- [GDLC].

Variants: voliana, voligana [DCVB].

Nota: No sé si a Andorra s'ha fet servir gaire voliaina per referir-se a una papallona (el DIEC2 ha incorporat pitavola ['papallona'] com a andorranisme). Em sembla que s'aplica més aviat als flocs de neu. Així ho recull Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), que ens dóna aquesta definició: "volva, floc, esp de neu." Riera assenyala que també es diu a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell). En canvi, al Diccionari encioclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls, la definició de voliaina és "nom amb què hom també coneix la papallona". Xavier Rull diu: voliaina (que també pot ser volaina) ‘partícula que vola mig suspesa a l’aire’, ‘floc de neu’ i, al Pallars i a Andorra, ‘papallona’, que deu estar relacionat amb voleiar (amb canvis fonètics). Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) ofereix bulianes (sic, amb b) com a equivalent a flocs (de neu), volves, borrons, borrusques.

Nota 1: Hem trobat un bloc amb l'adreça http://voliaina.blogspot.com però no sabem d'on és.

Nota 2: L'última voliaina pallaresa (Pagès editors) és una novel·la de Roser Tomàs Folch.

Nota 3: Al bloc Meteorologia del Pallars hi ha un Vocabulari meteorològic pallarès (Font: Aïna, vocabulari temàtic del dialecte pallarès, editat pel Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu) en què hi ha aquesta entrada: "voliaina: floc de neu."

dijous, 6 de novembre de 2008

repàs

.
Exemple 1: "Quan ens vam casar, jo encara em vai casar de negre com tothom. La festa la vam fer a l'Hotel Pyrénées. Primer vam anar a l'iglésia, ens vam casar i vam anar a fer lo repàs. I de viatge vam anar a Barcelona, una setmana, és tot lo que vam fer."

Font: Testimoni de Maria Cerqueda i Altimir, nascuda el 5 de novembre de 1923 a cal Comellaire d'Andorra la Vella. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 109. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 2: "Com és ara, que els homes d'abans, Déu ens en guard de posar-s'hi, a la cuina! Ara és moda, pro allevons no. No ajudaven absolutament en res, i la dona, que si les criatures petites, que si tenir el repàs dels homes... La dona feie molta feina, sí."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 198. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 3: "Mos vam casar aquí a l'iglésia de Sant Corneli d'Ordino, al poble i lo repàs el vam fer aquí a l'Hotel Coma, al primer, a nostra casa. Jo portaia un traje jaqueta negre, blusa blanca i una manetellina negra al cap, que alevons se'n portaie."

Font: Testimoni de Mercè Coma Coma, nascuda el 18 de juliol de 1924 a cal Ventura d'Ordino (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 116. [Entrevista feta el juny del 2005].

Definicions: Àpat [DIEC i GDLC]. / Menjada, àpat [DCVB].

Etimologia: Del francès repas, mateix significat [GDLC i DCVB].

Localització: Andorra, Empordà [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Al Termcat repàs hi surt com a sinònim complementari d'àpat.

Nota 2: El Joan diu que "en gascon, repèish (la i non sona pasen gascon (i)sh = en catalan (i)x. La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish). En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona). En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat.: dos peixos), segon los lòcs. Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar. Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar).
.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Quan veus l’escolà vestit, espera el capellà, que segur que vindrà

.

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 196. [Surt en un apartat d'adagis.]

Significat: Segons la mateixa autora: "Vol dir que, quan després d’una nevada, la neu es queda enganxada als arbres, una altra nevada és a prop."

Foto: Nevada del març del 2008 al Pla de Sant Tirs. És de la Josefina Lladós.
.

dissabte, 1 de novembre de 2008

grius

.
Exemple: "La pasta del llimac li va deixar sobre la pell un llac llefiscós, repel·lent. Passaven les hores. La substància esfarnegada donava grius d'angúnia al Josep. No ho hauria volgut mirar però la seva vista hi tornava constantment."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Treure les berrugues". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 49

Definicions: Esgarrifances [DCVB]. / Tremolí, calfred. Ex.: Tenir grius de fred [El parlar d'Andorra]. / Usat només en plural 'esgarrifança de fred, calfred' [La llengua catalana a Andorra].

Localització: Vall Farrera [DCVB]. A Andorra, a l'Alt Urgell i al Baridà també es diu.

Etimologia: Desconeguda (cf. Coromines Card. 294) [DCVB].

Nota 1: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) ens dóna com a exemples: "Unes grius de fred (especialment quan algú no es troba bé), Tenir grius de fred (tremolar)". També ens remet a la localització de la Vall Ferrera; i en una nota diu: "Cf. [confronteu] GRÍFIA 'esborronada de fred', al Pallars; GRÍFIOS DE FRED, a Espot".

Variants: grífia (al Pallars, segons Riera), grífios (Espot, segons Riera).

Nota 2: No sé si es fa servir el substantiu grius tot sol. Jo sempre l'he sentit amb el complement de fred, però a l'exemple veiem que també acompanya altres substantius. Els exemples del DCVB són: "L'Alícia, entenebrida, sentí un grius de fred, Roig Flama 209. Un griu de fred passà pel seu cos capolat, ibid. 85."

Nota 3: La cerca al Google de grius de fred ens dóna pocs resultats. Dos al llibre de contes Ànimes atuïdes (1921), de l'escriptor Josep Roig i Raventós (Sitges, 1883 - Barcelona, 1966):

  • "En sentir la porta, va anar per obrir i En Martí quan sentí la remor dels passos que s'atansaven, va cridar ple d'emoció: -Sóc En Martí!- i la dona sentint uns grius de fred, obri de sobte encuriosida. En Martí se li agenollà amb el seu fill i trèmolós d'emoció exclamà: -¡Sóc teu per a sempre! Perdona'm!"
  • "En Martí sentí uns grius de fred i no pogué picar de mans, romangué enternit sense saber per què."
Nota 4: [Escriu Marc Cortès] Lo vistaire David Gálvez Casellas té una teoria sobre el tema, perquè l'ha estudiat força "amb referència a megalitisme a Andorra. En relació, concretament, amb l'Alt del Griu. Griu vindria de grifó (l'animal mitològic). En folklore popular s'assimilava el griu al drac i aquest al diable. En el cas de l'Alt del Griu una primera teoria eplicativa de l'origen del topònim fóra que la forma del pic s'assembla a la del cap de la bèstia i d'aquí el nom o que sigui molt dret (griu es relaciona amb 'eriçar-se, estar dret'). L'altra possibilitat quant a origen és que s'assimilés el lloc a algun element màgic o llegendari o la sospita que el dimoni rondés per allí en alguna de les seves manifestacions. De fet, ara penso que hi ha llegendes pirinenques que expliquen que la gent creia que si se'ls posaven els pèls de punta era perquè per allí rondava el diable. Aquí hi hauria una possible conexió entre tenir o sentir un griu o els grius i tenir fred, angúnia, por, etc."

Foto: El senyor Noguer de l'Ansola, al Pla de Sant Tirs. La foto és de la Josefina Lladós, que espero que no em denunciï.

Nota 5: [Escriu lo vistaire David] Quan fa uns dies vaig explicar al Marc Cortès que probablement el griu de tenir grius de fred provenia de grifó, va proposar que potser estés emparentat amb esgarrifança o esgarrifar. Jo tenia la sospita que tenir grius estava relacionat amb tenir els pèls drets o eriçats. Vaig començar a mirar d’establir connexions etimològiques o semàntiques. Més tard, arran d’una petició d’aclariment per part del lector del blog Felquera, que no veia com la paraula grifó es podria transformar griu [la pèrdua de la -f- intervocàlica no li semblava lògica], vaig publicar uns comentaris que ara miraré d’endreçar una mica:

En primer lloc, trobem que griu té les variants grif o grifó en català. La meva impressió era que grif ha de ser la forma que dóna pas directe a griu, per lògica fonètica. Potser vingués de griphus i s’anés alterant en la següent cadena grifó / grifo> grif > griu? Busco què diuen els diccionaris d’esgarrifança per veure si hi ha algun griu / grif involucrat:

esgarrifança

Definició: Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta; cast. espeluzno, escalofrío [DCVB].

Sinònims: esgarrif i escarrufament [DCVB]. Com que esgarrif sona lleugerament proper a grif, el busco:

esgarrif

Definició: Esgarrifança [DCVB].

Sense cap nota etimològica al peu, sembla que entro en terreny erm... Abans d’abandonar del tot, se m’acut mirar el verb esgarrifar:

esgarrifar

Definició: 1. Causar estremiment o tremolor convulsiu com efecte del fred, de la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa; cast. espeluznar, escalofriar, estremecer. Esgarrifar-se: tenir tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc.; petar de dents (or., occ., val.). || 2. Fer demostracions excessives i sorolloses d'horror, de por, d'admiració (val.); cast. hacer aspavientos. || 3. Esquitxar; cast. salpicar [DCVB].

La tercera accepció sembla l'única que no té res a veure amb els grius que nosaltres investiguem aquí.

Sinònims: aborronar, esborronar.

Variants: escarrifar i escarrufar.

Etimologia: desconeguda. La variant escarrufar sembla relacionable amb el radical d’arrufar, però l'element inicial esc- resulta obscur. Tal vegada cal partir d'una base onomatopeica garrif- o carrif (carruf-); potser calgui considerar esgarrifar com una variant de grifar [DCVB].

Aquesta darrera explicació (el subratllat és meu) em sembla molt interessant d’investigar més a fons.

grifar

Definició: Sentir gran impaciència, estar neguitós per una cosa que s'espera i no ve (Mall., Men.); cast. derretirse, repudrirse. Fer grifar algú: fer-li perdre la paciència, fer-li passar moltes rabiades (Men.) [DCVB].

Malgrat que jo no sé veure d'entrada relació semàntica entre aquest grifar i esgarrifar-se o tenir grius, la busco: potser el grifar balear tingui a veure amb frissar, estar dret, anar d'una banda a una altra de pura impaciència (com un griu?).

Etimologia: relacionable amb el castellà grifar, 'eriçar, esgarrifar' [DCVB].

Aquí sí que estem començant a rascar el moll de l’os. El més sensat sembla buscar què diuen sobre grifar al diccionari de la RAE.

grifarse

1. Empinarse, enarmonarse, ponerse en pie. 2. [Costa Rica] Tener la carne de gallina. 3. [Costa Rica] Drogarse con marihuana [RAE].

Amb això ens despedim de la secció "diccionaris" de la present nota 5. Una mica més de teca i tanquem la barraca:

Remenant per Internet trobo que Alonso Zamora Vicente escriu al llibre Lengua, literatura, intimidad (article "Gabriel Miró hacia el esperpento"):

Dos mujeres, la señorita Galindo y la señora Monera, van a la tertulia de las Catalanas. Y ya van por la calle «grifadas de honestidad». En la voz «grifadas» se nos agolpa un gesto de pura cohetería, pero no solamente verbal, sino honda, traspasada a lo más escondido del espíritu. Grifar, llevar grifos, «llevar el pelo alborotado», se usó en la lengua clásica con valores siempre próximos a «cabeza que recuerda la de un grifo, animal mítico», pero hoy se va arrinconando a comarcas laterales o dialectales. En el Levante murciano y alicantino (y en la Mancha albaceteña) es voz que encierra una idea de anormalidad: «llevar el pelo alterado, erizado por peleas, desaseo, etc.». Acarrea una serie de connotaciones con la idea de «violencia». (Recuérdese el mallorquín grifar, «impacientarse, enfurecerse».)

També trobo que Antoni I. Alomar escriu a Línia directa, XIV:

Finalment, una altra paraula relacionada amb el nom de l’animal grifó, és esgarrifar 'escarrufar'. La qüestió és que la forma originària d’esgarrifar-se es va encreuar amb grifar-se 'eriçar-se', procedent de grifó, per l’aspecte eriçat de l’animal.

Felquera ens confirma l’explicació d’Alomar. Al Coromines (entrada griu) el deriven cap a esgarrifar. Allí s'explica que la variant escarrifar deu ser l’originària com a “alteració d'una forma escalufrí / escalifred [...]” que va contaminar-se “amb grifar-se, derivat de grífo(l), animal mitològic d'aspecte eriçat”.

Felquera afegeix:

sobre la relación con grifó o griu [Coromines] diz: "Efectivament en el Pallars superior esgarrifances es diu grifos o grifes o grius de fred, amb variant esgrius en el Segre mitjà".

Post scriptum (8 de novembre de 2008). Onset ens explica:

"Tos escribo sobre a parola GRIFIO, que comentemos fa bel tiempo. En a Bal de Lierp, zona an que se parla aragonés con elementos de transizión enta o catalán, se i rechistra 'grifio' con o significato 'con cara de frío o carne de gallina'. Un exemplo: está grifio, igual tien fiebre y tot. Bibliog. J. Mª Ariño, La bal de Lierp, geografía y léxico. Consello d'a Fabla Aragonesa, 1999."