desencusa

Exemple: "Això sí quan entrava al ball ja teniva tots los balls compromesos i ja no podiva ballar més, perquè ja no els tocaven. I li vai dir: 'Si no m'equivoco, no ets lo fill del teniente, tu?'. Diu: 'Sí'. Dic: 'Perquè devons va acabar la Guerra i la duana no es passave re i amb la desencusa de tu, passava.' I ell que diu: '¡Y yo, por tu desencusa me sacó mi padre de aquí, porque yo estaba enamorado de ti y aún lo estoy!'.

Font: Testimoni d'Elvira Areny Duró, nascuda el 29 de juliol de 1914 a cal Poblador del Bou, a Sant Julià de Lòria. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Definició: Excusa, raó que algú exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís [DIEC2]. [Al GDLC no hi surt.]

Nota 1: El mot desencusa és una de les novetats del DIEC2 respecte del DIEC1 pel que fa a la incorporació de dialectalismes. (Va ser una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.) L'IEC el classifica en l'apartat Mots que no són exclusius d'Andorra. De fet, el DCVB diu que s'utilitza en altres llocs: Bellpuig, Sidamon, Vallespir. Riera (1992) també esmenta Rialp i Aran.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, corroboro que al meu poble, el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) és un mot molt corrent, i no tan sols entre els vells (oi, Josefina?).

Nota 3: En aranès també es fa servir aquest mot, com es pot comprovar en aquesta ordenança, com també en aragonès (vegeu aquesta pàgina), encara que O zagal de Molinero l'arco em comenta que "la paraula correcta en aragonès és desincusa, així queda recollit en alguns estudis, com el que van publicar Fernando Blas y Fernando Romanos en l'editorial Gara d'edizions sota el títol El Aragones de Baixo Peñas. Ara bé, també s'escolta la paraula desencusa però no tan sovint".

Nota 4: El DCVB (Pla d'Urgell, Agramunt, Sidamon, Bellpuig) i Manel Riera i Riera (1992) també inclouen el verb desencusar 'excusar'.