divendres, 22 d’agost de 2008

esquellots


Exemple:
"No era molt freqüent el matrimoni d’una dona vídua en la comunitat. Per això, quan n’hi havia algun era tot un esdeveniment i el jovent acostumava a anar a visitar la núvia a casa seva fent sonar els esquellots. A peu de
porta, li cantaven aquesta cançó:

Surt a la finestra nena maca
surt a la finestra
baixa’m a obrir.

En sentir-los, la núvia els donava la benvinguda i els convidava a pujar i a fer un tast, mentre els nois li oferien cançons que sovint parlaven de la seva nova vida i de la que estava a punt de deixar. El dia del casament, si se celebrava al poble, els nois l’anaven a buscar a casa i l’acompanyaven fins a l’església fent sonar els e
squellots.
Als vidus també els tocaven els esquellots però no els cantaven cap cançó. Uns dies abans del casament, els nois l’anaven a trobar i li proposaven que els pagués un got per gaudir de la seva boda; si el nuvi s’hi negava, li tocaven cada dia els esquellots a la porta de casa fins que, fart de sentir-los, es decidia a convidar-los. El fet de negar-se a convidar el jovent era sovint una comèdia, perquè els nois de totes maneres l’anirien a buscar a casa i igualment l’acompanyarien amb esquellots fins a la porta de l’església per seguir la tradició."


Font:
Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL.
Definició: [esquellotada] Esvalot que es fa amb soroll d'esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d'un viudo el dia que es torna a casar. Sinòn.: esquellots, corns i esquelles, colcada. Etim.: derivat intensiu d'esquellot. [DCVB]

Nota 1: Dedicat al Salvador, que en un comentari anterior va dir: "Acabo de rellegir el Refranyer Català Comentat de Joan Amades (ed. 1951) i a l'explicació de l'expressió pagar la patenta, que vol dir 'pagar una cosa a desgrat', hi afegeix: "També es dóna a Andorra el nom de patenta al pagament que s'exigeix als vidus per a alliberar-se dels esquellots. Ara ens hauràs d'explicar què era això dels esquellots, ha, ha, ha."

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a A
ndorra, 1992) diu que esquella, usat en plural, és una "esquellotada que es fa al vidu que es casa"; i esquellot, també en plural, és una "esquellotada, que es fa quan es casa algun vidu del poble. Exemple: Li foten esquellots, o ha de pagar un got de vi o li fotiven serenata tota la nit". A l'entrada del verb pagar hi ha l'exemple
pagar vi: "el vidu que es casa ha de pagar vi, si vol evitar-se l'esquellotada".

Nota 3: El Salvador diu que "si després de l'esquellotada encara es resistien a pagar es feia fum de sabatots. Se'ls introduïa a casa substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat que en cremar produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant".

Nota 4: O zagal de Molinero l'arco diu que "en o mio lugar (Laspuña) tamien esistia ixa tradizion. S'en dizia esquillada". Gràcies! [Laspuña és un municipi del sector de Sobrarb, Aragó.]

Foto: Esquellots de veritat. Del bloc Tres voltes rebel.

9 comentaris:

Salvador ha dit...

I si després de l'esquellotada encara es resistien a pagar es feia fum de sabatots.
Se'ls introduia a casa substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat que en cremar produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant.

reflexions en català ha dit...

Això ho feien els gamberrots com tu, Salvador.

Gràcies per l'aportació. En faré una nota.

Brutal!

Salvador ha dit...

Aquest llibre de'n Joan Amades és una mina.

David MS ha dit...

Aquest matí parlant amb la senyora Enriqueta de Torà de Tost sobre el despoblat de Sauvanyà, he descobert com la branca Betriu n'està d'extesa, i com un dels germans, en Tonet,de Cal Giró de Sauvanyà ,"va ser l’únic dels germans que va quedar conco,malauradament va morir força jove, d’infermetat renal".

conco

1 1 m. [LC] Germà de l’hereu quan resta fadrí i continua vivint a la casa pairal.
1 2 m. [LC] Fadrí vell.
2 m. [LC] Oncle 1 .

reflexions en català ha dit...

Gràcies, David.

Sauvanyà, quin poble més maco!!!

Hi has anat?

Aquesta Enriqueta deu ser una mina. Qui la pogués gravar...

Pel que fa a 'conco', potser és un mot d'àmbit massa general per a aquest bloc perquè es diu arreu.

Gràcies de toa manera i ja ho saps, si pesques alguna cosa més...

Jordina ha dit...

Sobre els Betriu, hi ha un reportatge a la revista Lo Banyut número 23. Titulat "Betriu, un cognom de Tresponts Avall". Diu que a tot el món hi ha unes 500 persones amb aquest cognom. 114 a l'Alt Urgell. També tenen una web: www.betriu.cat

David MS ha dit...

Vaja, jo es que sóc de ciutat....
Si, si la senyora Enriqueta es tot un personatge, gràcies a ella el poble de Montant de Tost te llum.
Si que he anat a Sauvanyà, es molt maco, i està molt ben conservat, passejant només se sentia l'aigua de fons, d'un torrent.
Quina pena que estigui com està.
Ho seguiré intentant Marc!
Gràcies Jordina.

"O zagal de Molinero l'arco" ha dit...

En o mio lugar (Laspuña) tamien esistia ixa tradizion. S'en dizia "esquillada"

marc ha dit...

Gràcies, O zagal!

Ho afegiré en una nota.