Sabeu què 'era' un vistaire? Aquest bloc vol ser un recull de trets del català que es perd a Andorra i l'Alt Urgell. Totes les aportacions seran molt benvingudes. En podeu fer a través del correu (dusming@msn.com) i dels comentaris
dilluns, 25 d’agost del 2008
posella
Exemple: "Bombardejaven les selves del Vietnam amb sals de plata, les mateixes, vaig pensar, que escampaven en coets els pagesos andorrans per protegir les mates de tabac. Total, per acabar cremant-lo. Anunci d’un licor autòcton, afortunadament desaparegut de les poselles del país."
Font: Albert Villaró (2002). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions. [Premi Carlemany de novel·la 2006.]
Definició: 1. Prestatge. 2. Cavitat a la paret per ficar-hi quelcom [DIEC]. // 1. (dial.) Lleixa, prestatge. 2. Cavitat a la paret per a posar-hi quelcom [GDLC]. // 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.) 2. Cavitat dins la paret per estojar-hi coses (Pallars, Plana de Vic). 3. Replà, planell de petites dimensions en una muntanya [DCVC].
Etimologia: Derivat de posa, ‘descans’ [DCVC].
Nota 1: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), hi ha diversos topònims andorrans que contenen aquest mot. Jo n'he trobat un a Ansalonga (Ordino): posella Martí; un a la Massana: bony de la Posella, i un a Sant Julià de Lòria: prat de la Posella (carretera d'Os). Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya he trobat la serra anomenada posella del Faro, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).
Nota 2: Segons Riera, "una part de l'Alt Urgell usa el mot en la seva variant esposella".
Nota 3: Segons Riera, el significat del mot al Pallars Jussà és 'capelleta oberta en una de les parets de la llar'.
Nota 4: Un dels exemples que recull Riera és Cada un dels escalirons d'una escala.
Nota 5: RàdioSeu té una secció sobre gastronomia anomenada La Posella.
Nota 6: A la Seu d'Urgell hi ha una agrobotiga anomenada La Posella.
Nota 7: "Per guardar lo teu tresor/ has trobat bona posella/ del bon Jesus en lo Cor;/ jo no so d'argent ni d'or,/ so un pobre y vil pecador,/ mes, pósam també dins ella."
"1517. De Verdaguer a Francisca Bonnemaison". Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902).
Nota 8: "Ell [Cebrià Baraut] va saber al llarg d’aquests anys de direcció, donar unes pautes generoses que han posat Urgèllia en la posella d’aquestes col·leccions estimades en les quals sempre s’aprenen coses importants."
Fragment d'un article de Cristina Orduña al Full dominical de la Diòcesi d'Urgell (11/12/2005).
Foto: Poselles de l'establiment La Posella de la Seu.
Etiquetes de comentaris:
'Blau de Prússia',
'Canigó',
'La llengua catalana a Andorra',
11 lèxic,
Albert Villaró,
Cebrià Baraut,
Cristina Orduña,
esposella,
Jacint Verdaguer,
Manel Riera i Riera,
posella,
RàdioSeu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo hi ha una paraula que només l'he sentit aquí dalt i m'agrada molt: "malxinat"
Ummmmm...
Jo l'he sentida sempre, i no sóc oriünd d'aquí dalt.
A la Plana de Vic s'ha dit sempre.
Publica un comentari a l'entrada