festanal (festanyal)

Foto: "La plaça de Sant Julià de Lòria el dia de la festa major, un calorós 27 de juliol de 1905. Homes i dones ballen el contrapàs, sardanes i correntes". Vista al web Andorra antiga.


Exemple 1: “A cal Quel només hi havii lo pobre Andreuet sol que feve de músic i tocave l’acordion, i els dies que eren un festanal gros, llogaven lo Tuto, i allavons lo Tuco ho tocave tot. Escolta, i ballàvom, i esperàvom l’un diumenge que arribés l’atre diumenge.”


Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 188.


Exemple 2: “El 15 d'agost és festa major en molts indrets de Catalunya. Des del 1970 participo en el festanal (festa gran anyal, en dialecte pallarès) que fan a Bernui, al Pallars Sobirà, on tinc la família.”


Font: Josep M. Casasús (2010), “Batalles de reines prop del Pamano”. Article d'opinió aparegut al diari El Punt el 16/08/2010.


Significat: Festassa, festa gran ("Glossari" de Dones d'Andorra). Cadascuna de les festes grosses de l'any, com Nadal, Pasqua, Tots Sants (DCVB). Aquest mot no surt al DIEC ni al GDLC ni a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera) ni a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre).


Etimologia: Segons el DCVB: "contracció de festa anyal. La forma festanal, amb la n no palatalitzada, és fonèticament normal en el parlar pallarès (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 284)".


Nota 1: Segons el DCVB, és una paraula femenina "i de vegades" masculina. Als exemples és masculina.


Nota 2: El DCVB ubica festanyal i festanal a "La Seu d'U., Plana de Vic, Pallars, Urgell"; concretament, la forma festanal a Esterri, Cardós i Sort; i la forma festanyal, a Ribera de la Seu i  Torelló.


Imatge: “Festes tradicionals del Pallars”. Article de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català. Any XLIV. Febrer de 1934, núm. 465.