dimarts, 10 de maig de 2011

buna, buner

Exemple 1: "Conten els de Canillo que, un any, per la festa major, van decidir contractar per amenitzar el ball el buner d’Ordino, que era el més famós d’Andorra en aquell temps tant per les peces del seu repertori com per la perfecció de la seva interpretació.
[…]
Però es va esdevenir un fet inesperat. En el moment en què l’home s’havia enfilat a l’arbre precipitadament, la buna havia quedat empresonada entre dues branques." 

Font: Àlvar Valls Oliva i Roser Carol Roman (2010). Llegendes d’Andorra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 95-96. 

Significat: Al mateix llibre de Valls i Carol se'ns diu que "La buna és el nom que prenia a les contrades pirinenques l’antic instrument de vent també conegut com a cornamusa, gaita o sac de gemecs. Els músics que la tocaven eren els buners". 

Etimologia: Segons el GDLC, de bonir [1839] 'fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc.'. I bonir [s. XIII] prové del ll. bombīre, íd., der. de bombus 'remor'. 

Nota: El DIEC2 inclou buna ('sac de gemecs') però no pas buner, mot que va ser proposat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra perquè s'inclogués en la segona edició del diccionari normatiu. El mateix passa amb el GDLC, que diu que una buna és 'cadascun dels tubs que pengen del bot d'un sac de gemecs, tret de l'únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu'  i, en plural, 'sac de gemcs'. El DCVB recull tres significats per a buna ('cada un dels canons que fan els sons baixos del sac de gemecs (occ.); cast. roncón'; 'remor que fa la veu baixa en el sac de gemecs; cast. roncón; 'les bunes: el sac de gemecs (Organyà)') i no té cap entada per a buner.

Imatge: Cartell de la 12a Trobada de buners d'Ordino. Aquest 2011 no hi haurà 13a Trobada (coses de la crisi). 

1 comentari:

David Manzanera ha dit...

I potser tot i que amb un altre significat, per semblança afegiria Bonner o també Bunner, poble deshabitat del Berguedà.