diumenge, 2 d’agost de 2009

llodrigó



Imatge: Un conill de pocs dies, o llodrigó.

Font: Cançó popular intepretada pel grup de l'Alt Urgell Surti com surti, el llodrigó.

Lletra:

El diumenge al dematí ja m'encontro la criada.

Jo li dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona


Tornada:

Tinc por, tinc por, tinc por

Tinc por deia la noia

Tinc por, tinc por, tinc por

que no em surti un llodrigó.


Jo li'n dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona.

Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.


Tornada


Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.

Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.


Tornada


Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.

Li'n remango el devantal,

li'n remando les faldilles.


Tornada


Li'n remango el devantal,

li'n remango les faldilles,

li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.


Tornada


Li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.

Ja li'n veig un ull tancat

i un altre qeu se li obria.


Tornada


Ja li'n veig un ull tancat

i un altre que se li obria.

Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.


Tornada


Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.

Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.


Tornada


Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.

Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!


Tornada


Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!

Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.


Tornada


Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.

Ja t'ho foto jo ben net,

que mai més s'hi ficaria.


Tornada


Definició: al DCVB: l'entrada ens remet a llorigó: Conillet petit, molt jove.

Nota 1: Com és prou palpable en la cançó, llodrigó s'utilitza com a eufemisme per designar el piu (piu, piu, piu, que no pot pujar al niu) o, el que vindria a ser el mateix, el membre masculí. Es produeix la paradoxa (que també es reflecteix en la cançó), que normalment el conill designa l'òrgan femení.

Nota 2: Al DIEC ens mostra l'etimologia del mot llúdriga, l'ànimal de la família dels mústelids que viu en els rius, com a d'un encreuament de llúdria amb llorigó, lloriguera, així com d'un encreuament d'aquests amb aquell han sortit llodrigó, llodriguera

Nota 3: Resulta curiós observa que la llúdriga és un mustélid, com el furó que apareix en la cançó. Aquest animals tenen un metabolisme molt alt, hi han de menjar molt i sovint per a conserva la temperatura del cos. Explicariaaquesta circumstància certes analogies de caire eufemístic?

8 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Les noies d'avui en dia ja no tenen tanta por. Segons m'expliquen ara el que hi ha és molts llodrigons acollonits....

reflexions en català ha dit...

Com aquella vella tan vella que no voliva morir perquè, cada dia, una cosa nova apreniva.

David Gálvez Casellas ha dit...

Mireu, nois, m'havia passat una molt bona estona editant tota l'entrada: colors de lletres, tota la cançó completa adobadeta (amb els salts de vers, corregint errors tipogràfics ni ortogràfics, etc.), etc. i va i resulta que faig alguna cosa malament i em torna a aparèixer la versió anterior sense els canvis! Cagumlaseu! Ara no tinc ganes de tornar-hi. On s'és vist?

reflexions en català ha dit...

Va, que ara et sortirà més bé.

Marià Cerqueda ha dit...

Certament queda millor així, respectant les estrofes. L'esforç, David, sempre és d'agrair.
Val a dir que la temàtica mústelids dona molt de si. Qualsevol dia haurem d'incloure les peniqueses, que també son de la família...

David Gálvez Casellas ha dit...

No he estat jo... Continuo veient-hi alguna errada de transcripció. Vaig a dinar, que em criden a taula i de tornada m'hi poso!

Marià Cerqueda ha dit...

He estat jo mateix, llegint el teu comentari. Sento haver deixat algún error (m'ha passat per alt)

Per altra banda, espero que ja hagi aprofitat...

Marià Cerqueda ha dit...

Per cert David, no recenses pas mai (he he) Has fet molt bona feina al "estropar" el text de la cançó.