dimecres, 8 d’abril del 2009

freixera


Freixera de fulla gran (Fraxinus excelsior). Foto: UdL.

Freixera de fulla petita (Fraxinus angustifolia) Foto: UdL



Imatge: DCVB.


Exemple: "La pràctica del contraban solia ser una activitat habitual en algunes cases pairals properes a la frontera andorrana.
Durant la temporada de bon temps es transportava a peu en fardos carregats a l'esquena. Els més atrevits, quan la neu cobria els camins de muntanya, el transportaven amb raquetes als peus i amb esquís fets per ells mateixos, de fusta de freixera, i amb l'ajuda de dos bastons d'avellaner."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 193.

Definició: Freixe [DCVB]. Els freixes són arbres caducifolis "del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes, i fruit en sàmara" [DIEC].

Localització: Andorra, Alt Pallars, Ponts, Solsona, Maella [DCVB]. També a l'Alt Urgell, com mostra l'exemple. Segons Manel Riera (1992), l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales també confirma la presència d'aquest mot a la Cerdanya.

Variants: freix, fleix [DCVB], fraxne [ant. / DCVB], fréixens [pl. ant. / GDLC], freixa [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XIV; del llatí. fraxĭnus, íd. [GDLC].

Nota: Manel Riera (1992) diu que "en feien els taascons dels arreus".

Foto: Tronc de freixera. Vista a Postal del fresno.



Nota 2: Amb la freixera, i altres arbres i arbustos es practicava el fullat. Aquest consistia en tallar (o podar) les rames més tendres per donar-les de menjar al bestiar. En molts arbres encara es coneixen les cicatrius produïdes per aquesta pràctica. Així, en els troncs s'hi observa un creixement continu, fins a un cert punt, on aquest es divideix en un ramatge irregular, gens natural.

Nota 3: El nom científic d'aquest arbre és Fraxinus excelsior.

Nota 4: El poble de Freixa al Pallar Sobirà, deu el seu topònim a aquesta planta.

5 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Amb la freixera, però també amb d'altres arbustos s'acostumava a practicar el fullat.

En que consisteix?. S'escapsaven les fulles tendres d'aquestes plantes, (gairebé com una poda), i es donaven de menjar al bestiar de les cases, com un complement. De fet, encara es poden observar molts troncs de freixera, on es veu clarament un tronc, i moltes rames primes que creixen de manera desordenada d'aquest mateix substracte.

Una pràctica que, certament, s'ha perdut.


Molt interessant, doncs es tracta d'un arbre molt present als boscos de ribera, i als marges dels prats més obacs del terme.

Marià Cerqueda ha dit...

El topònim del poble de Freixa, al Pallars Sobirà, ¿podria ser que vingués d'aquest arbre?. No ho he trobar per enlloc...

Marià Cerqueda ha dit...

Oblidava el nom científic Fraxinus excelsior. Família de les oleàcies.

marc ha dit...

Au, Marià, ja tens feina a completar l'entrada.

Marià Cerqueda ha dit...

Prometo fer-ho desprès de Pasqua...

Vaig una mica enfeinat, aquests dies (un empatx de Via Crucis)