diumenge, 19 d’abril de 2009

arrullar




Exemple:
"-És a dir, Roger, que no saps per què les gallines d'Aristot porten calces?
-No, no ho sé.
-Doncs és molt fàcil. Si no portessin calces, tots els ous que pondrien s'arrullarien costes avall i els de Pont de Bar anirien tips amb els ous de les gallines d'Aristot, bé anirien prou al vell per a fer aquella feina.
-Au, això no és veritat, els ous es trencarien pel camí, si baixessin d'Aristot."

Font: Nits de Taverna. Editorial Garsineu. Joan Obiols. Any 1995. Pàgina 147.

Definició: Segons el DCVB, arrullar vol dir: Deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall.

Etimologia: Segons el DCVB, arrullar prové del llatí ad-rodulare, 'llançar a rodar'.

Localització: Segons el DCVB, Ribagorça, Tremp, Alt Urgell, Cerdanya.

Foto: Una imatge d'Aristot.

5 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Bona, Marià. Demà miraré si tinc algun exemple d''arrullar', verb que he sentit algun cop.

I demà faré una entrada, que tinc lo vistaire una mica abandonat.

Marià Cerqueda ha dit...

Gràcies per revisar el text!!!

Cal anar fins a Aristot de tant en tant, poble que ens recorda a un il·lustre filòsof, (Aristòtil que no era gens tòtil, en francès és Aristot), per veure com estan els ous!!

Joan deu Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan deu Peiroton ha dit...

També conegut en llenguadocià, l'occità l'ortografia arrotlar (pronunciar arrul.là) sentit igual com en català.
El gascó coneix també arrolhar que es pronúncia exactament com el català arrullar:
l'aigat qu'a arrolhat los pins,
arrolhà's = esfondrar-se, ensorrar-se, ensulsiar-se

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies pel comentari, Joan. Sempre és interessant contrastar similituds i diferències. Una abraçada!