diumenge, 12 d’abril del 2009

engaltar


Definició: Perdre el temps, badar.

[Sentit a Ricard Mateu, nascut a la Seu i que actualment viu entre Civís i la Seu.]


Potser l'ús tingui a veure amb l'accepció 7 del verb engaltar que ofereix el DCVB (tot i que sembla en principi restringida a l'àmbit balear):
Desviar-se de la línia recta; fer torcera, anar cap a un costat (Mall., Men.). Engaltar-se una eina de tall: desviar-se de la recta senyalada per tallar. «T'has engaltat molt»: has anat molt tort; es diu a un qui serra i perd la direcció que pertoca. a) fig. Desviar-se d'una qüestió, de l'assumpte que es tractava (Mall.).

Imatge: No us engalteu gaire mirant-la. El text diu, si fa no fa: "Engaltaments. Si mireu la imatge durant força estona, acabareu veient-hi l'oceà".

Nota: Pantebre (1997) diu que "també vol dir fes les coses, o caminar, lentament quan caldria afanyar-s'hi més (Andorra, Alt Urgell); encantar-se (Ordino)".

5 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Va, nois, no us engalteu!

Marià Cerqueda ha dit...

Conxo, no l'acabo de veure l'aigua.

Doncs jo, massa sovint, també m'engalto mirant segons quines galtes...

N'hi ha de ben fermes

Marià Cerqueda ha dit...

El cert es que els galundros acostumen a engaltar una mica....

Gràcies per revisar els esborranys...

David Gálvez Casellas ha dit...

Creu-me, afededeu, que l'aigua hi és. A disposar!

Marià Cerqueda ha dit...

Ara que ho dius si que recordo la cançó dels Manel, al mar, al mar, però en la foto, encara em costa. I això que m'he netejat dues vegades les ulleres i m'he refregat els ulls amb aigua de camamilla...