diumenge, 12 d’abril del 2009

canalla / canalles


El mot canalla -tot i que té forma singular- es refereix normalment a un objecte grupal: la mainada, un conjunt de nens. A Andorra, però -com probablement passa també en altres zones orientals-, s'usen tant la forma singular com la plural del mot, marcant la distinció entre un infant (una canalla) o més nens (les canalles).

Exemple 1: "Fill de Cal Rosec de Norís, de ben xic que volien enviar-lo al seminari: a casa hi havia ja moltes canalles i convenia planificar amb cura el seu futur. Si podien menjar fora de casa, millor."

Font: Sel relat "La Avanzadilla de Aliñá" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Exemple 2: "Ja havia nascut amb una dent, va començar a caminar més d'hora que la canalla que tenia el seu temps, i quan només tenia tres anys ja xerrava pels descosits. Ben aviat va fer-se respectar per totes les canalles de la vall que se'n reien de la diferència: les argumentacions dels seus infal·libles cops de roc eren incontestables, i una vegada va esberlar d'una cantalada el nen gran de l'alcalde, un galifardeu mocós i mal educat, que li feia llengotes i li deia tros de carbó."
Font:
Del relat "Sorpresa a Cal Cubano" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Nota: L'edició que remeno diu "tots els canalles de la vall", però penso que es tracta d'una errada per sobrecorrecció. El sintagma es refereix a nens i no a gent vil; a prop hi apareixen canalla (entesa com a "nens"), el nen gran de l'alcalde o galifardeu.

Exemple 3: "Hi ha també aquella cançó popular que es diu "Carnestoltes" i que fa així:



Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Avui les coques amb llard
es mengen a cremadent
esvaloten el jovent:
qui s'en pogués fer un fart.


Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


La butxaca proveïda
no diguis jamai que no
i jo sempre cridaria:
noia porta'm el porró.

Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Ai mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que es un home divertit.


Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués."




Definicions: DCVB:
1. Multitud de cans (Ll.); cast. perrería. 2. Gent vil, d'ínfima vàlua moral: cast. canalla. 3. m. Home vil, d'ínfima vàlua moral; cast. canalla. a) usat com a adj.: Que expressa vilesa, ínfima vàlua moral. 4. Mainada, conjunt d'infants (or., occ.); cast. chiquillería, gente menuda. 5. Infant (or.); cast. chiquillo, criatura.

Refranys:
  • a) «Canalla naixem i canalla tornem» (Rubí).
  • b) «A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri»: vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment (Cat.).
  • c) «Baralles de canalla, foc de palla» (Manresa).
  • d) «Qui tracta amb canalla, cagat ne surt» (Segarra, Urgell).

Etimologia: [s. XV] del llatí canalĭa (de ca), referit a un conjunt de cans o gossos. Així, es pot suposar que la paraula aplicada a les persones havia de ser en un inici grupal i molt despectiva. Aquest pòsit és encara clar en l'accepció 2 del DCVB.

Nota: Pantebre (1997) diu que canalla pot ser "una sola criatura o bé unes quantes. Ex.: La Mariona tenive tres canalles de poca edat i ja n'esperave una altra (Andorra, Alt Urgell)."

Nota: Una paraula derivada, i que encara s'empra força és canaller, que segons el DCVB vol dir: amic de la canalla, afectat de jugar amb infants.


5 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Si, vosaltrea amb això de la canalla, teniu més experiència. Per cert com s'us porten?

reflexions en català ha dit...

Molt bé.

Hi he afegit una nota de la Pantebre.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies, Marc. Ara proposo treballar d'aqueta manera: un apunt amb els mínims (sense l'ànim d'exhaustivitat d'altres vegades) i que cadascú vagi afegint allò que consideri oportú.

marc ha dit...

Coi, és que es tacta d'això, que tothom hi posi cullerada.

No cal fer apunts de mínims. Que cadascú faci el que pugui.

Marià Cerqueda ha dit...

Doncs si mirarem de fer el que podrem!!!

De fet, estava a punt d'afegir un comentari a canalla, doncs sempre m'han dit que jo soc molt canaller.