dimarts, 30 de juny de 2009

alifarra, lifarra



Font: alifarra és un terme que encara s'utilitza a Vilanova de Banat per parlar d'una festa molt grossa, o un àpat assenyalat.

Exemples: 1) Avui matem el corder i farem una bona alifarra. 2) Estaré tota la nit d'alifarra, ja que és festa major d'Adrall.

Definició: 1. Al DCVB hi trobem l'entrada alifarra, que ens deriva cap a alifara: "Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós; cast. alifara, alboroque. «Vine, demà que faig festa, farem una alifara» (Cerdanya, Solsona)."

2. Al GDLC: alifara: "Berenada, especialment la servida a l'era el darrer dia de batre, en la qual prenien part tots els batedors."

Foto: L'actriu Farrah Fawcett, recentment desapareguda, i amb qui, dissortadament, ja no podrem anar d'alifarra.

Expressions idiomàtiques: Fer l'alifara: afegir combustible a la llar per darrera vegada (Solsona). «Fem l'alifara, i al llit» (Aguiló Dicc.) [DCVB].

Cultura popular: Les alifares es fan principalment per celebrar les acaballes d'una feina col·lectiva o la presa de possessió d'alguna cosa. Al Pla d'Urgell, quan cobreixen una obra sense que hi hagi hagut cap desgràcia, els qui hi han treballat van a celebrar-ho fent una costellada o menjant-se un be, i això és l'alifara. A la Plana de Castelló, en acabar l'agramada, els agramadors fan l'alifara, pagada de l'amo i que sol consistir en una menjada d'arròs, botifarres, olives, bacallà i força vi [...]. A Aragó, en els contractes de compravenda el comprador havia de convidar el venedor a una alifara, la qual tenia força legal, car venia a esser la fórmula per cloure el tracte i fer-lo irrescindible. Quasi totes les escriptures de vendes fetes al monestir de Fitero acaben així: «sunt pacati de precio et aliphala». D'aquesta sobrepaga o ‘darrera tongada del preu’, deu provenir el significat abans comentat alifara com ‘darrera tongada d'alimentació del foc’.

Etimologia:
de l'àrab al-fara, segons Eguílaz. Amb tot, aquest origen no és satisfactori per Coromines, a causa de la dificultat d'explicar la i de alifara. Coromines proposa com a probable l'ètim àrab al-daẖála, ‘porció’, ‘entrada’, ‘afegitó’. En realitat, la i de alifara podria provenir de l'analogia d'alimara que sembla demostrar la coincidència d'una de les accepcions d'alifara amb una de les d'alimara.

Nota 1: Sembla que pot existir alguna variant aragonesa d'
alifara. L'hem trobada a la pàgina Reserva de palabras:

Gloria Facerias (España)

Sus razones son: Es una palabra que en mi pueblo (en la zona de Aragón fronteriza con Cataluña) se usaba con mucha frecuencia para referirse a una comida abundante con la que se celebraba algún acontecimiento y que no he oído nunca fuera de allí, a pesar de que tanto en el diccionario de castellano (en las versiones de lifara y alifara) como en el de catalán (sólo lifara) están. Normalmente era una palabra que no utilizaba el que organizaba o preparaba la comida sino los que asistian a ella, para ponderarla.

Després de les comprovacions, certament, podem confirmar el DCVB també registra lifara com a equivalent d'alifara.

Nota 1: Consultades algunes fonts orals, he comprovat que a l'hora de referir-se a una alifarra, sempre utilitzen l'article (una, la). Un fet que comporta que s'el·lideixi la a d'alifarra. Probablement és per aquest motiu que les fonts orals, facin esment al terme lifarra.

dimarts, 16 de juny de 2009

astriboc, estriboc


Exemple: "Les seves raons [per apadrinar la paraula astriboc] són: un astriboc és una persona esbojarrada. S'utilitza a la Cerdanya i l'Alt Urgell. Nosaltres som una colla d'amics que ens diem astribocs i cantem cançons populars del Pirineu d'aquelles que explicava la padrina a la vora del foc, fins i tot tenim una web: http://astribocs.altpirineu.net."

Font: El Joan Marc Bordoll Fenés va apadrinar aquesta paraula en el marc de la iniciativa Reserva de paraules, organitzada per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

Exemple 2: "Els Astribocs som un colla d'amics que ens agrada molt fotre l'índio. Capaços d'organitzar bolos, rues de Festa Major, sopars, números artístics, poesia, cançons i segurament alguna altra actuació que ara mateix em deixo."




Font: La web dels Astribocs (a la imatge).

Nota: Aquesta paraula no surt au món. Només l'he trobada, amb la forma estriboc, al DCVB: "persona estrambòtica (Ribera del Flamisell) [Pallars Jussà]."

dissabte, 6 de juny de 2009

L'Espunyola


Imatge: El deu Eol.

Font 1: La nova pàgina web de lo Banyut, que conté una secció amb aquest nom, l'Espunyola. La signa Joan Graell i Piqué, poeta i redactor de la casa.

Definició. Espunyola: Segons el DCVB: Nom d'un vent que ve del nord-nord-est a la comarca d'Oliana, a on moltes vegades no arriba, car es queda estacionat en el corrent del Segre entre Oliana i Organyà; és senyal de fred a l'hivern i de molta calor a l'estiu.

Font 2: L'Espunyola és una revista publicada per comunitat educativa de l ' IES Aubenç Oliana (Alt Urgell)

Exemple 1: Aproximació.

"Es troba situada al damunt de l'embassament d'Oliana, dins del terme municipal de Peramola (Alt Urgell). Seguint la carretera C-14 cap a la Seu d'Urgell, desprès de passar pel caostat de la pressa de l'embassament d'Oliana, aquesta carretera va cap al nord, passant pel peu de l'encinglerada serra d'Aubenç. Més amunt de la presa, junt al punt quilomètric 149, hi veiem un revolt amb un pont que creua un barranc. A la dreta del pont, veiem un altre pont, inacabat, amb unes arcades fetes de formigó. Des de Guissona fins aquí hi ha 53 km; des de Tarragona, 152 km. Aquest és el punt de referència. Aparcarem just abans de creuar el pont, anomenat de l'Esquella. A mà dreta, trobem una extensa esplanada, on aparcarem el cotxe. Al congost dels Esplovins hi bufa l'espunyola, un vent local que bufa cap al sud. "

Font: Llibre: Excursions escollides pel Prepirineu. Caminant des de sol ixent cap a sol ponent. Autor: Antoni Cabré i Puig. Editorial: Cossetània Edicions. Apèndix, Via ferrata Regina; pàgina 195.

Exemple 2: "En una conversa de cafè, que li va arribar a les orelles a través d’ un corrent d’aire, a través d’ una porta entreoberta del local, en Joan va escoltar que a la Ribagorça, es podia gaudir d’un espectacle singular; la lluita entre dos vents, que era coneguda com a vent revoltat. Desprès de molt pujar i baixar muntanyes va aconseguir, al capdamunt d’un serrat, veure de primera filma aquell titànic enfrontament. No cal dir que el va plaure d’allò, més i va estar a punt de cridar el torb, per què es cuidés de les apostes, doncs es va decantar per recolzar a un dels oponents, que al final va acabar perdent. Encuriosit, va voler parlar-hi, i el vent de seguida el va conèixer, doncs la fama d’en Joan el precedia. De la conversa, molt plena de llagoteries per ambdós bàndols, només en va quedar una curiositat. Semblava ser que a un poble, de nom Oliana, s’hi aixecava un vent del tot únic que es coneixia amb el nom de l’Espunyola. No cal dir que a en Joan li va faltar temps per arribar-s’hi. Per a la seva sorpresa, un cop fetes les presentacions, el vent local el va conduir fins a un pou de gel. Però el que el va afectar de debò fou la descoberta de l ’amor, transmutat en la noia que li va obrir la porta del museu. Un cop aquest amor va haver madurat, degut a l’acció de l’Espunyola i la visita al pou de gel, va descobrir una faceta del dia a dia, que li va canviar la vida per complert. L’origen de la canalla.

Font: Conte guanyador de la primera edició de Contes que compten organitzada per Ràdio Seu i la Biblioteca de Sant Agustí, titulat el Joan Bufalà. Autor Marià Cerqueda.

dilluns, 1 de juny de 2009

asclar / ascla

asclar

Definició: Trencar a bocins una cosa sòlida, fer-ne ascles (Cat., Val.); cast. astillar [DCVB].

Etimologia: Format damunt ascla, del llatí vulgar *ascla, originàriament *astŭla, variant d' astĕlla (per canvi de sufix diminutiu), mateix significat [DCVB].

Nota: Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, asclar és "partir un tió en 2, 3 o 4 parts -ascles-, normalment mitjançant un tascó i una massa o amb l'escoda" o "esquerdar una paret".

Exemple: L'altre dia vam anar a una festa d'aniversari d'un amic del meu fill Nahum [parla el vistaire Gálvez], a la Seu d'Urgell. Trencaven l'olla. Quan van esberlar una olla sense acabar-la de trencar del tot una espectadora va dir "ja l'han asclada!"

ascla

Definició: Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida (Cat., Val.); cast. astilla.

Locucions:
a) Esser de mala ascla: esser home de males idees o de mala intenció (Castelló). b) Bufa-li un ull, que té una ascla!: significa que una cosa ja no té remei (val.).

Refranys
: a) «Qui té tronc, fa ascles» (Diccionari Labèrnia). b) «Una ascla no fa foc, ni dues tampoc» (Diccionari Labèrnia).

Nota:
Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, ascla és "estella grossa", "tros de tió tallat de dalt a baix" i "clivella d'una paret".

asclat

Nota: Segons Manuel Anglada, Arrels d'Andorra, p. 324: asclat: estellat, obert pel llarg. General a Andorra i (AU). Apareix en diversa toponímia andorrana.
Foto: Presa al poble de Toloriu per Marià Cerqueda.