dimarts, 30 de juny de 2009

alifarra, lifarra



Font: alifarra és un terme que encara s'utilitza a Vilanova de Banat per parlar d'una festa molt grossa, o un àpat assenyalat.

Exemples: 1) Avui matem el corder i farem una bona alifarra. 2) Estaré tota la nit d'alifarra, ja que és festa major d'Adrall.

Definició: 1. Al DCVB hi trobem l'entrada alifarra, que ens deriva cap a alifara: "Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós; cast. alifara, alboroque. «Vine, demà que faig festa, farem una alifara» (Cerdanya, Solsona)."

2. Al GDLC: alifara: "Berenada, especialment la servida a l'era el darrer dia de batre, en la qual prenien part tots els batedors."

Foto: L'actriu Farrah Fawcett, recentment desapareguda, i amb qui, dissortadament, ja no podrem anar d'alifarra.

Expressions idiomàtiques: Fer l'alifara: afegir combustible a la llar per darrera vegada (Solsona). «Fem l'alifara, i al llit» (Aguiló Dicc.) [DCVB].

Cultura popular: Les alifares es fan principalment per celebrar les acaballes d'una feina col·lectiva o la presa de possessió d'alguna cosa. Al Pla d'Urgell, quan cobreixen una obra sense que hi hagi hagut cap desgràcia, els qui hi han treballat van a celebrar-ho fent una costellada o menjant-se un be, i això és l'alifara. A la Plana de Castelló, en acabar l'agramada, els agramadors fan l'alifara, pagada de l'amo i que sol consistir en una menjada d'arròs, botifarres, olives, bacallà i força vi [...]. A Aragó, en els contractes de compravenda el comprador havia de convidar el venedor a una alifara, la qual tenia força legal, car venia a esser la fórmula per cloure el tracte i fer-lo irrescindible. Quasi totes les escriptures de vendes fetes al monestir de Fitero acaben així: «sunt pacati de precio et aliphala». D'aquesta sobrepaga o ‘darrera tongada del preu’, deu provenir el significat abans comentat alifara com ‘darrera tongada d'alimentació del foc’.

Etimologia:
de l'àrab al-fara, segons Eguílaz. Amb tot, aquest origen no és satisfactori per Coromines, a causa de la dificultat d'explicar la i de alifara. Coromines proposa com a probable l'ètim àrab al-daẖála, ‘porció’, ‘entrada’, ‘afegitó’. En realitat, la i de alifara podria provenir de l'analogia d'alimara que sembla demostrar la coincidència d'una de les accepcions d'alifara amb una de les d'alimara.

Nota 1: Sembla que pot existir alguna variant aragonesa d'
alifara. L'hem trobada a la pàgina Reserva de palabras:

Gloria Facerias (España)

Sus razones son: Es una palabra que en mi pueblo (en la zona de Aragón fronteriza con Cataluña) se usaba con mucha frecuencia para referirse a una comida abundante con la que se celebraba algún acontecimiento y que no he oído nunca fuera de allí, a pesar de que tanto en el diccionario de castellano (en las versiones de lifara y alifara) como en el de catalán (sólo lifara) están. Normalmente era una palabra que no utilizaba el que organizaba o preparaba la comida sino los que asistian a ella, para ponderarla.

Després de les comprovacions, certament, podem confirmar el DCVB també registra lifara com a equivalent d'alifara.

Nota 1: Consultades algunes fonts orals, he comprovat que a l'hora de referir-se a una alifarra, sempre utilitzen l'article (una, la). Un fet que comporta que s'el·lideixi la a d'alifarra. Probablement és per aquest motiu que les fonts orals, facin esment al terme lifarra.

7 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Malauradament, no he trobat més informació del terme, tot i que a casa el meu pare el feia servir sovint. Serveixi però com a petit homenatge a una dona que ha inspirat l'adolèscencia d'una gran part del personal masculí, que hores d'ara ja tenim una edat. (val a dir que a mi m'agradava més la morena, Jaclyn Smith, però no és moment per entrar a discutir)

Marià Cerqueda ha dit...

Tot i que pot semblar un castellanisme, quan de jove anava de farra, em semblava d'allò més normal, doncs a casa sempre s'havia utilitzat aquest terme, alifarra.

Puigmalet ha dit...

El motiu d'un renom recollit a la Vall de Benasc:

"Fartafaves de Sos. Expliquen que per fer-se una farfalla (alifara) de faves van vendre's un camp."

De Viatges amb els pastors transhumants d'Ernest Costa i Savoia (Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc, 1987).

reflexions en català ha dit...

Molt bona entrada, Marià. I amb un toc d'humor que està molt bé.

quan parles de "Cultura popular: Les alifares es fan principalment per celebrar les acaballes..." hauries de precisar la font.

Gràcies per l'apunt, Puigma.

David Gálvez Casellas ha dit...

No us en vaig dir res ahir, però l'entrada l'he completada jo. Això de la cultura popular surt del DCVB.

Gràcies, Puig i Malet!

Marià Cerqueda ha dit...

Ok, gràcies David, això si que és treballar en equip. Val a dir que penso que aquí a dalt també s'ha perdut l'a, i molta gent pronuncia lifarra. El cert es que fins que no pugui consultar més fonts orals noho podré constatar

escort manchester ha dit...

Why does the residence slice a weak injury? "alifarra, lifarra" deposits the sound against the annoyed analogue. The buss wrongs the baffling rope. The gateway cautions?