dissabte, 6 de juny de 2009

L'Espunyola


Imatge: El deu Eol.

Font 1: La nova pàgina web de lo Banyut, que conté una secció amb aquest nom, l'Espunyola. La signa Joan Graell i Piqué, poeta i redactor de la casa.

Definició. Espunyola: Segons el DCVB: Nom d'un vent que ve del nord-nord-est a la comarca d'Oliana, a on moltes vegades no arriba, car es queda estacionat en el corrent del Segre entre Oliana i Organyà; és senyal de fred a l'hivern i de molta calor a l'estiu.

Font 2: L'Espunyola és una revista publicada per comunitat educativa de l ' IES Aubenç Oliana (Alt Urgell)

Exemple 1: Aproximació.

"Es troba situada al damunt de l'embassament d'Oliana, dins del terme municipal de Peramola (Alt Urgell). Seguint la carretera C-14 cap a la Seu d'Urgell, desprès de passar pel caostat de la pressa de l'embassament d'Oliana, aquesta carretera va cap al nord, passant pel peu de l'encinglerada serra d'Aubenç. Més amunt de la presa, junt al punt quilomètric 149, hi veiem un revolt amb un pont que creua un barranc. A la dreta del pont, veiem un altre pont, inacabat, amb unes arcades fetes de formigó. Des de Guissona fins aquí hi ha 53 km; des de Tarragona, 152 km. Aquest és el punt de referència. Aparcarem just abans de creuar el pont, anomenat de l'Esquella. A mà dreta, trobem una extensa esplanada, on aparcarem el cotxe. Al congost dels Esplovins hi bufa l'espunyola, un vent local que bufa cap al sud. "

Font: Llibre: Excursions escollides pel Prepirineu. Caminant des de sol ixent cap a sol ponent. Autor: Antoni Cabré i Puig. Editorial: Cossetània Edicions. Apèndix, Via ferrata Regina; pàgina 195.

Exemple 2: "En una conversa de cafè, que li va arribar a les orelles a través d’ un corrent d’aire, a través d’ una porta entreoberta del local, en Joan va escoltar que a la Ribagorça, es podia gaudir d’un espectacle singular; la lluita entre dos vents, que era coneguda com a vent revoltat. Desprès de molt pujar i baixar muntanyes va aconseguir, al capdamunt d’un serrat, veure de primera filma aquell titànic enfrontament. No cal dir que el va plaure d’allò, més i va estar a punt de cridar el torb, per què es cuidés de les apostes, doncs es va decantar per recolzar a un dels oponents, que al final va acabar perdent. Encuriosit, va voler parlar-hi, i el vent de seguida el va conèixer, doncs la fama d’en Joan el precedia. De la conversa, molt plena de llagoteries per ambdós bàndols, només en va quedar una curiositat. Semblava ser que a un poble, de nom Oliana, s’hi aixecava un vent del tot únic que es coneixia amb el nom de l’Espunyola. No cal dir que a en Joan li va faltar temps per arribar-s’hi. Per a la seva sorpresa, un cop fetes les presentacions, el vent local el va conduir fins a un pou de gel. Però el que el va afectar de debò fou la descoberta de l ’amor, transmutat en la noia que li va obrir la porta del museu. Un cop aquest amor va haver madurat, degut a l’acció de l’Espunyola i la visita al pou de gel, va descobrir una faceta del dia a dia, que li va canviar la vida per complert. L’origen de la canalla.

Font: Conte guanyador de la primera edició de Contes que compten organitzada per Ràdio Seu i la Biblioteca de Sant Agustí, titulat el Joan Bufalà. Autor Marià Cerqueda.

1 comentari:

marc ha dit...

Molt bé, Marià.