dimarts, 28 d’abril de 2009

botir-se (enfadar-se)


Tractem de la quarta accepció del verb botir que trobem al diccionari normatiu, el DIEC. Aquest significat es va introduir en la segona edició del diccionari arran d'una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra. Hi apareix com a dialectalisme no exclusiu d'Andorra.


1 v. intr. [LC] Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall.

2 intr. pron. [LC] Embotir-se. Tot ell es botia de l’abundosa riallada.

3 1 intr. [LC] Ésser llençat per alguna força i anar a caure a certa distància.

3 2 intr. [LC] Ésser expulsat d’un lloc o d’un càrrec. El director ha botit.

4 intr. pron. [LC] Enutjar-se. Es boteix per no-res.

Exemple: “Escolti, agent, no vinc precisament de veure el curandero d’Arcavell per un catarro mal curat, si vol saber-ho. Només faig esport, com ja li he dit. I ja sap que diuen que no s’ha de ser agarrat: el dinar és el meu premi, com qui diu.” “Oiga, no estaré notando un retintín irónico, ¿verdad?, porque yo creo que estoy siendo muy correcto intentando comprender lo que chapurrea, cuando lo normal sería que se dirigiera a nosotros en español.” Sí, és clar, només em faltaria això ara, haver de parlar-vos en castellà en ple Pirineu català i essent com sóc andorrà. Quina necessitat en tindria? Ja se m’estan començant a botir els nassos. “Escolti, senyor, jo a casa meva parlo en castellà o en català segons m’apeteix, aniríem apanyats!, però en tot cas aquí resulta que també jo estic sent més que correcte aguantant-los la conversa i comprenent-los en castellà, que no en espanyol, quan el que voldria és tirar milles. No sé si m’explico.”

Font: David Gálvez Casellas (2008). "Un relat de finals de desembre", article del seu bloc.

Nota 1: Rosalia Pantebre (1997) diu que botir-se significa "fer morros, enfadar-se molt. La canalla sol inflar les galtes quan s'enfada (Ordino, Pal). Ex.: Ja et boteixes?".

Nota 2: A les Actes del col·loqui L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer llegim que "la forma botit, botida, de botir ‘inflar’ [...] s’estén per l’Empordà, la Garrotxa, la Cerdanya i Andorra, a més d’alguns parlars de l’Alt Urgell i el Solsonès. Es tracta d’un verb format sobre bot ‘odre, pell de cabra o de xai que serveix per a contenir oli o vi’; després de cosir la pell, el boter l’inflava amb una manxa per després rascar-lo, esquilar-lo, adobar-lo i empeguntar-lo (DCVB); d’aquí la idea de ‘inflar’ present en expressions com inflat com un bot, fer el bot ‘inflar els llavis i fer els gestos precursors del plor; fer morros’ (occ. gounfle coume un bout, Mistral); també és el nom del peix lluna, Mola mola, de la pell del qual la canalla fa –feia– pilotes [Griera 1923: 39; Cabrera 1997: 143]); al nord de l’Albera es troba la variant botat, botada, amb un altre sufix aplicat al mateix radical de bot (ni botit ni botat no tenen cap relació amb el mall; botir ‘ésser expulsat’, format per canvi de conjugació de botar)".

enaiguat, enaiguament, enaiguar-se

Definició d' enaiguat: Deliri molt fort que es transforma en malaltia, patida sovint pels nens petits i algunes vegades pels adults. Es dóna quan contínuament es tenen ganes de menjar un aliment en concret, que es veu, però al qual no es pot tenir accés [Hereus i cabalers, en què el mot definit és enaiguats, en plural]. / Gelós del menjar, dels acaronaments o d'altres beneficis d'un infant o animal [DCVB].

Definició d' enaiguament: 1. Enaiguadura, malaltia de les cames en el bestiar cavallí. 2. Migrament i tristesa morbosa que solen patir els infants, les dones i certs animals domèstics, originada per la insatisfacció d'un desig, especialment de menjar allò que veuen menjar a un altre [DCVB].

Definició d' enaiguar-se: Patir d'enaiguament; migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o animal, generalment per desig de menjar allò que ha vist menjar a un altre, per enyorança del mamar, etc. (pir-or., or., occ.). «No mengis davant d'aquest nen, perquè s'enaiguaria» [DCVB]. / 4 pron 1 MED Decandir-se els infants, esdevenir trists, flacs, macilents. 2 VETER Migrar-se el bestiar quan el priven d'un bon tracte a què estava avesat [GDLC].

Definició de Fer enaiguar: és fer enveja o enyorança [DCVB].

Nota 1: Una persona enaiguada es consumeix d’enyorament, d’impaciència, desitja insistentment una cosa. I un animal enaiguat es decandeix en patir un tracte pitjor d’aquell al qual estava acostumat.

Nota 2 : Al DCVB llegim una recepta curiosa: “Un infant està enaiguat quan sent gelosia morbosa d’allò que un altre té; aquesta gelosia, quan arriba a esser una vertadera malaltia, diuen que es pot guarir donant a menjar al nen gallina negra bullida sense salsa i deixant-n’hi menjar fins que vulgui (La Seu d’U.)”.

Exemple 1: La Bienvenida em deia: "Estar enaiguat és quan una persona té un desig molt fort i no es pot aconseguir. Per curar-lo, sobretot si és un nen, es té de matar una gallina. Després s'escalda per poder plomar-la. El baf que en surt el té que respirar la persona que es vol curar. Després n'hi fas menjar un bon tall. Però això, Eulàlia, no ho diguis a ningú. T'ho dic perquè et vull bé; ets la primera persona a qui ho dic. Moltes vegades m'han preguntat: Ai, Benida, no saps pas curar l' enaiguat? Però al germà de la Carmeta el van curar així." Agost del 1978.

Font: Eulàlia Torras Elias (2008). Serrat Gros. Història d'un formatge pirinenc. Garsineu Editors 2008, pàgina 27.

Exemple 2:Els enaiguats són una malaltia que, segons es diu, es produeix quan es té un desig molt fort i no es pot satisfer.

L’atacat denaiguats es torna trist i melancòlic, perd les ganes de fer res i es coneix el seu patiment perquè, quan té al davant la causa del seu desig, se la mira molt fixament amb els ulls molt tristos.

Al poble de Sispony, s’explica que, a cal Jarret, tenien una neneta anomenada Lourdes. [...] la neneta va anar emmalaltint i no volia menjar. La van baixar a Andorra al metge, [...] passaven els dies i la neneta continuava igual.

Una nit, a taula, el padrí va observar com la neneta mirava el sucre i, de sobte, se li va acudir: «La neneta té desig de dolç».

Va posar el sucre davant seu i li va donar permís perquè en mengés tant com volgués. La neneta [...] en tenia tant desig que quasi s’ennuegava. L’àvia, en veure la reacció de la neneta, va dir:
«Aquesta nena té enaiguats: doneu-li tant sucre com vulgui».

L’endemà li van tornar a donar tant de dolç com va desitjar i al cap de pocs dies va estar totalment curada.”


Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 243.

Exemple 3: Oració dels anaigats:

"(Es resen tres parenostres a la Santíssima Trinitat i un Credo a la mort de Nostre Senyor Jesucrist.)

Dos són els que tenen el mal pres,
tres són els que tenen dos mals,
que emparen la Verge Maria i Sant Joan.
Si tens el mal pres al matí,
a Déu t'encomano i a Sant Gaudí.
Si tens el mal pres al migdia,
t'encomano a Déu i a la Verge Maria.
Si tens el mal pres al vespre,
t'encomano a Déu i a Sant Silvestre.
Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.
Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.
Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.
Així curi aquest anaigat (afegir el nom de la persona afectada),
com aquestes paraules són veritat."


Font: Elvira Farràs i Muntó (1998). Ribera amunt són les boniques (Refranys i dites de l'Alt Pirineu català). Tremp: Garsineu Edicions, p. 172.

diumenge, 19 d’abril de 2009

arrullar




Exemple:
"-És a dir, Roger, que no saps per què les gallines d'Aristot porten calces?
-No, no ho sé.
-Doncs és molt fàcil. Si no portessin calces, tots els ous que pondrien s'arrullarien costes avall i els de Pont de Bar anirien tips amb els ous de les gallines d'Aristot, bé anirien prou al vell per a fer aquella feina.
-Au, això no és veritat, els ous es trencarien pel camí, si baixessin d'Aristot."

Font: Nits de Taverna. Editorial Garsineu. Joan Obiols. Any 1995. Pàgina 147.

Definició: Segons el DCVB, arrullar vol dir: Deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall.

Etimologia: Segons el DCVB, arrullar prové del llatí ad-rodulare, 'llançar a rodar'.

Localització: Segons el DCVB, Ribagorça, Tremp, Alt Urgell, Cerdanya.

Foto: Una imatge d'Aristot.

diumenge, 12 d’abril de 2009

fer (bona) prova


Exemples de l'expressió:

1. Un escabot (o escamot) d'ovelles s'afegeix a un ramat més gran amb el qual no ha tingut cap mena de contacte. No se sap si faran prova.

2. Els matrimonis de conveniència no se sap mai si faran prova o no (els altres, tampoc).

3. Una dona que es casa amb un pagès i no ha fet mai de pagesa ella mateixa, no se sap si farà prova, ja que ella no està acostumada a tractar amb les bèsties i els camps.

Definició: Segons el DCVB: fer prova o fer bona prova: donar bon resultat, anar bé, resultar bo.


engaltar


Definició: Perdre el temps, badar.

[Sentit a Ricard Mateu, nascut a la Seu i que actualment viu entre Civís i la Seu.]


Potser l'ús tingui a veure amb l'accepció 7 del verb engaltar que ofereix el DCVB (tot i que sembla en principi restringida a l'àmbit balear):
Desviar-se de la línia recta; fer torcera, anar cap a un costat (Mall., Men.). Engaltar-se una eina de tall: desviar-se de la recta senyalada per tallar. «T'has engaltat molt»: has anat molt tort; es diu a un qui serra i perd la direcció que pertoca. a) fig. Desviar-se d'una qüestió, de l'assumpte que es tractava (Mall.).

Imatge: No us engalteu gaire mirant-la. El text diu, si fa no fa: "Engaltaments. Si mireu la imatge durant força estona, acabareu veient-hi l'oceà".

Nota: Pantebre (1997) diu que "també vol dir fes les coses, o caminar, lentament quan caldria afanyar-s'hi més (Andorra, Alt Urgell); encantar-se (Ordino)".

(ser un) tabernacle


Sentit de l'Enriqueta de la Masia de Barguja, entre el Querforadat i Toloriu. Usat pejorativament, sentit també en boca de la Stéphanie Oriola, que cita el seu pare, fill d'Encamp.


Exemple: "El tabernacle és un personatge freqüent a la nostra tribu. Es fa difícil saber per què al tabernacle se l'anomena tabernacle. En el diccionari sabem que la paraula ve de jueus, i podé, vés a saber, es relaciona aquesta persona de comportament dubtós amb els jueus per la simple raó que els jueus no han tingut massa bona premsa entre nosaltres. A Banyoles es jugava a matar jueus i tota la mainada sortia amb espases i armes rudimentàries a veure si trobava algú de les set tribus. Del joc que avui seria un delicte i baixarien tots els assistents socials del món per repassar la mainada, en tenim constància gràfica en fotos velles i ratades. On estàvem? Ah, sí, en el tabernacle. Però què vol dir tabernacle aplicat a un individu? Pot voler dir una calamitat d'home, un baliga-balaga, algú que no és gaire formal, algú del qual no te'n pots fiar, fins i tot algú que no hi toca del tot. Estàs fet un bon tabernacle! En principi sembla que t'ho diuen amb un aire amical, amb carinyo fins i tot, però si t'ho diuen, dit està. Un tabernacle és algú a qui confiaries cap negoci. Tots coneixem algú a qui no deixaries calés, perquè no te'ls tornaria. Un tabernacle és algú que no es presenta a l'hora, que et perd un llibre de molt valor, a qui deixes el cotxe i te'l torna amb una trompada i encara diu que la patacada ja li tenia abans d'agafar-lo. Un tabernacle té sempre un punt d'embustero, de més fals que un duro sevillano. Té un punt de fatxenda i milhomes. Un tabernacle és d'aquells que se't presenta a casa a l'hora de sopar i s'asseu a taula abans que tu i encara fa bromes amb la dona i gosa dir que t'ha crescut la panxa. Un tabernacle, tots en coneixem, és una mala persona disfressada de bona persona: algú que va dient pestes de tu a la teva esquena. Un tabernacle és algú que fent-se el boig sempre fa la viu-viu. Ets d'aquests que a l'asilo et cardarà la manta i a la monja li dirà que tu no vols anar a missa perquè no t'agraden els capellans. Vet aquí. Tots en coneixem. I mai ningú fa res per arribar-los a l'esquena, perquè els tabernacles, a base de somriures i brometes, sempre tiren endavant. I sense treballar i sense ingressos fixes ells sempre estrenaran cotxe i sempre portaran un abric que sembli nou. Vet aquí."

Font: Apunt "El tabernacle" del blog Xisca de Gardi.

tabernacle

Definició: Segons el DCVB: Ximplet; persona curta d'enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia: cast. estafermo.

El DIEC2 no recull aquesta accepció. Llista les següents:

1 1 m. [RE] [LC] Tenda dels antics hebreus. 1 2 m. [RE] [LC] Tenda mòbil que els israelites feien servir de santuari abans de la construcció del temple de Jerusalem. 1 3 m. [RE] Cabana per a la festa jueva dels Tabernacles. 2 1 m. [RE] [LC] Sagrari de l’altar. 2 2 m. [RE] [LC] Baiard en què es porta la imatge d’algun sant o d’alguna santa.

La Gran Enciclopèdia Catalana explica que
a l'antiga Roma, un tabernacle era també una "tenda militar, construïda d'acord amb un ritual i orientada, on el comandant consultava els auspicis".

Aquests sentits més generals de tabernacle entès com a "habitacle" o "receptacle" són els que figurativament
perviuen en la idea de tabernacle com a "persona dins qui habita Déu o una alta virtut" (accepció 3 del DCVB). Un tabernacle, per tant, seria una persona tocada per la gràcia o l'esperit diví o un beneit.

Imatge: Possible tabernacle conegut pel sobrenom d'El Loco de la Vía.

Nota: Pantebre (1997): "Es diu d'un individu tabalot, informal i galundro (Andorra, Alt Urgell)".

canalla / canalles


El mot canalla -tot i que té forma singular- es refereix normalment a un objecte grupal: la mainada, un conjunt de nens. A Andorra, però -com probablement passa també en altres zones orientals-, s'usen tant la forma singular com la plural del mot, marcant la distinció entre un infant (una canalla) o més nens (les canalles).

Exemple 1: "Fill de Cal Rosec de Norís, de ben xic que volien enviar-lo al seminari: a casa hi havia ja moltes canalles i convenia planificar amb cura el seu futur. Si podien menjar fora de casa, millor."

Font: Sel relat "La Avanzadilla de Aliñá" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Exemple 2: "Ja havia nascut amb una dent, va començar a caminar més d'hora que la canalla que tenia el seu temps, i quan només tenia tres anys ja xerrava pels descosits. Ben aviat va fer-se respectar per totes les canalles de la vall que se'n reien de la diferència: les argumentacions dels seus infal·libles cops de roc eren incontestables, i una vegada va esberlar d'una cantalada el nen gran de l'alcalde, un galifardeu mocós i mal educat, que li feia llengotes i li deia tros de carbó."
Font:
Del relat "Sorpresa a Cal Cubano" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Nota: L'edició que remeno diu "tots els canalles de la vall", però penso que es tracta d'una errada per sobrecorrecció. El sintagma es refereix a nens i no a gent vil; a prop hi apareixen canalla (entesa com a "nens"), el nen gran de l'alcalde o galifardeu.

Exemple 3: "Hi ha també aquella cançó popular que es diu "Carnestoltes" i que fa així:



Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Avui les coques amb llard
es mengen a cremadent
esvaloten el jovent:
qui s'en pogués fer un fart.


Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


La butxaca proveïda
no diguis jamai que no
i jo sempre cridaria:
noia porta'm el porró.

Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Ai mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que es un home divertit.


Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués."




Definicions: DCVB:
1. Multitud de cans (Ll.); cast. perrería. 2. Gent vil, d'ínfima vàlua moral: cast. canalla. 3. m. Home vil, d'ínfima vàlua moral; cast. canalla. a) usat com a adj.: Que expressa vilesa, ínfima vàlua moral. 4. Mainada, conjunt d'infants (or., occ.); cast. chiquillería, gente menuda. 5. Infant (or.); cast. chiquillo, criatura.

Refranys:
  • a) «Canalla naixem i canalla tornem» (Rubí).
  • b) «A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri»: vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment (Cat.).
  • c) «Baralles de canalla, foc de palla» (Manresa).
  • d) «Qui tracta amb canalla, cagat ne surt» (Segarra, Urgell).

Etimologia: [s. XV] del llatí canalĭa (de ca), referit a un conjunt de cans o gossos. Així, es pot suposar que la paraula aplicada a les persones havia de ser en un inici grupal i molt despectiva. Aquest pòsit és encara clar en l'accepció 2 del DCVB.

Nota: Pantebre (1997) diu que canalla pot ser "una sola criatura o bé unes quantes. Ex.: La Mariona tenive tres canalles de poca edat i ja n'esperave una altra (Andorra, Alt Urgell)."

Nota: Una paraula derivada, i que encara s'empra força és canaller, que segons el DCVB vol dir: amic de la canalla, afectat de jugar amb infants.


dimecres, 8 d’abril de 2009

freixera


Freixera de fulla gran (Fraxinus excelsior). Foto: UdL.

Freixera de fulla petita (Fraxinus angustifolia) Foto: UdL



Imatge: DCVB.


Exemple: "La pràctica del contraban solia ser una activitat habitual en algunes cases pairals properes a la frontera andorrana.
Durant la temporada de bon temps es transportava a peu en fardos carregats a l'esquena. Els més atrevits, quan la neu cobria els camins de muntanya, el transportaven amb raquetes als peus i amb esquís fets per ells mateixos, de fusta de freixera, i amb l'ajuda de dos bastons d'avellaner."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 193.

Definició: Freixe [DCVB]. Els freixes són arbres caducifolis "del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes, i fruit en sàmara" [DIEC].

Localització: Andorra, Alt Pallars, Ponts, Solsona, Maella [DCVB]. També a l'Alt Urgell, com mostra l'exemple. Segons Manel Riera (1992), l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales també confirma la presència d'aquest mot a la Cerdanya.

Variants: freix, fleix [DCVB], fraxne [ant. / DCVB], fréixens [pl. ant. / GDLC], freixa [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XIV; del llatí. fraxĭnus, íd. [GDLC].

Nota: Manel Riera (1992) diu que "en feien els taascons dels arreus".

Foto: Tronc de freixera. Vista a Postal del fresno.



Nota 2: Amb la freixera, i altres arbres i arbustos es practicava el fullat. Aquest consistia en tallar (o podar) les rames més tendres per donar-les de menjar al bestiar. En molts arbres encara es coneixen les cicatrius produïdes per aquesta pràctica. Així, en els troncs s'hi observa un creixement continu, fins a un cert punt, on aquest es divideix en un ramatge irregular, gens natural.

Nota 3: El nom científic d'aquest arbre és Fraxinus excelsior.

Nota 4: El poble de Freixa al Pallar Sobirà, deu el seu topònim a aquesta planta.

dilluns, 6 d’abril de 2009

escursiana



Font: A Vilanova de Banat, aquesta planta és coneguda com a escursiana, tot i que no se'n fa dins el seu terme geogràfic. Sí que se'n troba, per contra, a les penyes de la Quera, o el que seria el mateix, pels voltants de font Cerdana.

Característiques: El nom científic és Globularia alypum. De fet és l'única del gènere globularia amb la tija llenyosa, en forma de mata, de casa nostra. Es cria en alzinars on hi pot haver carrasca i pinedes de pi blanc. Més aviat en brolles i llocs assolellats i secs. Floreix al final de l'hivern, com el romaní. El nom amb què és més popularment coneguda és el de foixarda. Sembla que s'utilitzava per a depurar la sang, tot i que en algunes publicacions s'avisa dels seus efectes tòxics.

dimecres, 1 d’abril de 2009

manllevats


La Jenina de la Catalunya Nord, i amb família a Vilanova de Banat, ens proposa el terme manllevats. Justament el primer d'abril n'és un d'ells. Es tracta d'uns dies que, com pocs d'altres, defineixen el que és la primavera, una estació canviant.

PEL CUL LI’N POTS DAR, QUE PEL CAP NO PORÀS!!

La vella de Romadriu. Juntament amb Montenartró, Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell. Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:

Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol.

El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraulers, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril:


Abril gentil:

deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!

De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats. A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
"Pel cul li’n pots dar, que pel cap no poràs!!" Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”


Font: Vist a reflexions en català . "La llegenda de la vella de Romadriu" publicada per en Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. La Magrana, 1989.

Exemple 1: "Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Uns jorns de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però sempre els tenim aquí."

Font: Climents Miró Tuset, al seu bloc Propense.

Exemple 2: "El saber popular ens recorda la història d’ un pastor que es vantava orgullós davant d’un mes de març especialment benigne, 'tinc allà dalt de la muntanya, mil borregs que treuen un pam de banya'. El mes de març, ferit en el seu orgull, demanà ajuda al més d’abril: 'abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, que amb un que jo en tinc en mataré més de deu mil', i això donà origen als coneguts dies manllevats."

Font: Article d'en Marià Cerqueda a la revista Viure els Pirineus, març del 204.

Exemple 3: Una altra versió del conte de la Vella de Romadriu, ampliada.

Font: Revista L'Esmolet, juny del 2007. Publicada per la Zer. La ZER Narieda neix el curs 1992-1993, formada per les escoles CEIP d'Alinyà, CEIP de Fígols, CEIP Sant Climent de Coll de Nargó i CEIP Miret i Sans d'Organyà.

Definicions: Al DCVB hi figura l'entrada, manllevat: 2. Situat fora del seu lloc.

Les entrades del DIEC per a manllevar: Fer-se prestar. 2 v. tr. Treure per a si (quelcom) d’un altre.