dijous, 8 de gener del 2009

serenalla / sangatalla

.

Foto: Una serenalla pallaresa, un endemisme restringit a l’eix axial pirinenc. Les seves poblacions se situen entre el centre del Pallars Sobirà i l’oest d’Andorra. És petita, amagadissa, ràpida, àgil i s’alimenta d’insectes a les tarteres d’alta muntanya pirinenca situades entre 2.200-2850 m d’altitud, ben assolellades, amb fort pendent i coixinets d’herba al seu voltant. Foto vista aquí.

.
Exemple: "Ah, sí, per cert, a la casa tenim dues coses: serenalles (esperem poder fer-los alguna foto per al Josep) i internet inalàmbrica!!!!"

Font: Vist en un article del bloc The Fortress of Solitude.

Definició de serenalla: sargantana [DIEC]. / sargantana (Andorra) [DCVB]. / Al GDLC no hi surt.

Variants: Segons Pantebre, a El parlar d'Andorra, 1997: sagrantalla (segons Griera); sanagatalla, sargantalla, sergantalla, sergantilla, serinalla, seronalla, sirgantana (segons Riera); sengatalla (Aixirivall), sarguindalla (Andorra), sanganalla (Argolell). / Segons Maria Teresa Anglada, a La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra: sagrantalla.

Etimologia: Probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (Cf. Corominas DECast, s. v. lagarto i sabandija) [DCVB]. / 1135; d'un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana' [GDLC].
.

Nota 2: Al Pla de Sant Tirs i a la Seu d'Urgell diuen sangatalla, que també surt al DCVB sense especificar-ne la localització.

Nota 3: Aquest mot s'utilitza en textos oficials, com per exemple a Butlletí oficial del Principat d'Andorra (BOPA), on trobem un edicte del 17-3-2004 "pel qual es fa pública l'adjudicació definitiva relativa al programa d'estudi i la conservació de la serenalla pallaresa al Principat d'Andorra, fase III".

Nota 4: Al web Andorra.ad llegim que "els grans protagonistes [del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa] són els esdeveniments pirinencs, és a dir espècies que no es troben enlloc més del món: marcòlic groc, tritó pirinenc, serenalla pallaresa... aquesta última exclusiva d’un reduït sector d’aquesta serralada".

Nota 5: Amb l'epígraf Tritonades de la jornada, corresponent a l'Informe de la tercera jornada del Congrés internacional de medi ambient d'Andorra (2002), se'ns explica que "un tritó va quedar acollonit en veure un grup anomenat 'ecoturistes', espècie en perill de créixer i molt!!! Va comentar la fabulosa troballa amb un parell de serenalles (sargantanes per a la resta) que quedaren igualment esmaperdudes".

Nota 6: A l'entrada de sargantana, el DCVB ens ofereix aquestes variants formals: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana. I aquests sinònims: sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.

Nota 7: A la Viquipèdia ens donen aquestes formes: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.

Nota 8: Al llibre de Pep Coll Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, sobre llegendes del Pallars, hi trobem sargantilla (p. 191). Segons l'autor, al Pallars també es fan servir les variants "sarnalla, sengatalla i altres". Precisament, al Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Institut d'Estudis Ilerdencs, 1973), hi trobem la forma singatalla.

Nota 9: Al llibre Dialectologia filològica, Joan Veny diu: "SANGARTAYLES 'sargantanes' [...] Aquesta és la primera documentació antiga d'aquest mot, que, sota variants fonètiques originades per metàtesi, assimilació o dissimilació (sargantalla, sagrantalla, sangatalla, singardalla, xingardalla, xingartalla), té vida normal a les terres de Solsona, la Seu d'Urgell, Castelló (DCVB) i Alta Ribagorça. [...] Avui no es coneix aquesta forma a Lleida, on ha estat substituïda, així com a bona part del domini occidental, per sangartilla o sargantilla [...]

Nota 10: Al DCVB hem trobat una cançoneta localitzada a la Seu d'Urgell en què la protagonista és la sargantilla. "La sargantana és un animal que per la seva vivacitat excita l'interès de la mainada per agafar-lo. Com que viu per llocs pedregosos i s'amaga àgilment dins els forats de paret o sota les pedres, els infants intenten fer-lo sortir, i per això existeixen diverses fórmules rimades a les quals s'atribueix la virtut d'atreure el rèptil cap a fora de l'amagatall. [...] «Sargantilla, treu lo cap, que ta mare és al forat i les cuques són al niu que fan retiu-tiu-tiu» (La Seu d'U., ap. Gomis Zool. 393)."

Nota 11: L'Onset diu que "en aragonés a forma preferén ye sargantana, encara que existen buena ripa de formas parexitas como pasa en catalán (yo, sargantana, la he sentito mesmo en lugarez de l'Alta Zaragoza). Por a mía zona se diz changardina". Altres formes, segons l'Onset: sargandana, sangardana, engardaxina, sagardiana, xardagana, xingardana, zargallana, singartalla, singardalla.

Nota 12: El Marià diu que "recordo que la meva àvia, nascuda a Cava [Alt Urgell], pronunciava singatalla".

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Al Pla, sangantalla de tota la vida, efectivament.

Anònim ha dit...

Ai, volia dir sangatalla!

David Gálvez Casellas ha dit...

Jouder! Quina entrada més "arregladeta que s'ha currat Mr. Marc, oi?

Ara me la miro amb més calma i sistema, però d'entrada he vist que hi ha un vincle a una pàgina d'Escola Andorrana que no mena enlloc.

Una abraçada!

David Gálvez Casellas ha dit...

De fet, la imatge que has penjat, Marc, es refereix a les classes (o grups) del 1r cicle de primària de l'Escola Andorra a Escaldes. Les Serenalles eren, doncs, un grup de nens!

David Gálvez Casellas ha dit...

Ja me l'he llegida bé. Confirmat: excel·lent entrada, Marc! Sobretot l'explicació de l'etimologia és preciosa amb allò de l' "encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea". Molt rebé!

Anònim ha dit...

hahaha, quina cagada amb les serenalles d'Escaldes. Ja ho apariaré.

Onset ha dit...

En aragonés a forma preferén ye 'sargantana', encara que existen buena ripa de formas parexitas como pasa en catalán (yo, sargantana, la he sentito mesmo en lugarez de l'Alta Zaragoza). Por a mía zona se diz 'changardina'.

Anònim ha dit...

Interessant de recuperar els endemismes, doncs n'hi ha més d'un. Recordo que la meva àvia, nascuda a Cava, pronunciava singatalla... ¿Es podria dir que lo vistaire és un recull d'endemismes lingüístics?

reflexions en català ha dit...

Marià, casundena, ja tardes a fer-te vistaire.

Quan quedem?

marc

Onset ha dit...

Como he dito dinantes bi ha diferens formas, tos en meto beluna (encara que regular que me'n olbido beluna):
sargandana, sangardana, engardaxina, sagardiana, xardagana, xingardana, zargallana, singartalla, singardalla.
O mesmo pasa con esquiruelo (cat. esquirol) que ne b'ha prou, entre ellas esquirol tamién.

Onset ha dit...

Si querez lo femos una miqueta más "cientifico" y tos doi bibliografía. Pa totas ixas formas de sargantana, se pueden trobar cuasi totas en:
A. Martínez Ruiz, Vocabulario básico bilingüe. Aragonés-castellano y castellano-aragonés, 3ª edición, Pucofara, Uesca, 2008.

"O zagal de Molinero l'arco" ha dit...

En l'aragones de Baixo Peñas,"Engardaixina".
Cuan yo yera chicorron,en a meta d'os 60,arribo ta o mio lugar un maestro de Valencia es deia Miguel Angel,y m'inflo a sopapos y rebeses por que ta yo o dibuxo do libro yera una engardaixina y ta el una lagartija, yo como buen montañes erre que erre conque ixo yera una engardaixina y asinas durante uns cuans diyas,de zagueras remate diziendo que ixo yera una lagartija en a escuela pero que en o campo ta yo seia una engardaixina. Iste fecho me deixo marcau y fue a simiente que me fizo conserbar o poco aragones que charro, y mas a mas ye o culpable que ya de gran me fiziese cuatro "tatuajes" de engardaixinas en os brazos y en a espalda...jeje.
El quereba lagartijas y yo me quede con as engardaixinas

Anònim ha dit...

Hehe, aquesta és bona!

Erre que erre, és clar que sí!

Anònim ha dit...

Ahhh, molt bé Marià !!! Anava llegint aquest bloc que acabo de descubrir i pensava, ostres el meu pare sempre ha dit singatalla. Bé, el meu pare és de Vilanova, on vivia la teua àvia ;-) Suposo que és aixo del xipella de posar "i" en moltes paraules.

Eiii, i felicitats per aquest bloc que és genial, jo que estic una mica exiliada em sento com si fos a casa.