rebaixants

Exemple 1: "L’economia es fonamentava en un tipus d’explotació mixta que combinava l’activitat agrícola amb la ramadera i aprofitava els diferents estatges del territori: el fons de vall, els rebaixants, els boscos i les pastures."

Font: "Breu història d'Andorra", article del web del Departament de Patromini Cultural del Govern d'Andorra.

Exemple 2: "A l’època moderna no queda clara la delimitació del territori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Els terrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i boscos de la part alta de la muntanya són administrats pel Comú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacions agrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capacitat per llogar-los com a boïgues."

Font: Anuari socioeconòmic 2004 de Banca Privada d'Andorra.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra. El podeu escoltar aquí, amb locució de l'actor Pere Tomàs.

Exemple 4: "Els ramats peixen als rebaixants (pastures que es troben als límits del bosc i en zones de bosc clar) i se'ls fa passar la nit a la pleta (indret tancat) amb els andars (tanques mòbils que formen lapleta). D'aquesta manera el bestiar boga (adoba la terra amb fems) el prat."

Font: Andorra en 100 preguntes, d'Antoni Caus (2008).

Definició: Prats que hi ha al voltant del poble que aprofitaven els carnissers i els pastors de cada parròquia [Vocabulari d'Andorra, p. 139]. / Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.

Nota 1: A l'entrada de llenya de La llengua catalana a Andorra (Manel Riera i Riera, 1992), un dels exemples és: Llenya de tallar als rebaixants dels boscos.

Nota 2: Al llibre Etnicidade e nacionalismo: actas do Simposio Internacional de Antropoloxía: Santiago de Compostela, 17-19 de abril de 2000, editat pel Consello da Cultura Galega, trobem això: "Los Comuns también son los que ceden terrenos comunales para uso particular (bohigues), o los que organizan el acceso a los terrenos de pasto cercanos a los pueblos (rebaixants) y, también, los que acuerdan con otras parroquias el aprovechamiento de ciertos recursos comunes (emprius)." Vist a l'apartat "La transición social andorrana", p. 362.

musicat -da

Definicions: musicat, -ada:

• adj. Ornamentat amb dibuixos complicats [DCVB]
• adj. [LC] [AR] Ornamentat amb un treball complicat [DIEC2].

Ubicació: Al DCVB diuen que la paraula s'usa a Ripoll, la Plana de Vic i el Vallès. No es diu res d'Andorra i altres zones on és força evident que es fa servir igualment.

Exemple 1: "En una ampliació posterior, per construir un graner del que trobàrem les restes, va ésser posada en aquesta nova paret que suplia l'anterior destruïda expressament. Del mateix temps que la pedra mencionada, daten la calaixera "musicada" que moblava, per les mides, la primitiva sagristia, i un banc "musicat" executat pel mateix artesà que porta la data 1635."

Font: Pere Canturri Montanya, "Les pintures romàniques de Sant Martí de la Cortinada" dins Anuari-guia turística i comercial d'Andorra (1969), pp. 313-323. Reproduït a Quaderns d'estudis andorrans, 8, 2006-2008 (direcció de Bengne Marquès i Sala), pp. 161-165. En aquest darrer volum s'explica que la reproducció es fa degut a la dificultat de trobar l'article en la font original.

Nota 1: Relacionat amb musicar:

Definició: 2. Decorar amb musicadures (Ripoll, Plana de Vic). Ex.: "S'entretenia musicant uns esclops molt rexinxolats pel rabadà" [DCVB].

Exemple 2: "Quan un jove s’estrenava com a rabadà i baixava per primer cop cap a l’Urgell, rebia el bastó amb deu marques equidistants. A tall de ganivet, cada dia hi marcava els accidents geogràfics, topogràfics i altres singularitats que trobava durant el camí. D’això se’n deia musicar el bastó. En anys posteriors, aquest pal li podia servir com una particular guia de carreteres i tenia altres funcions, com es veurà més endavant."

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal, La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana, (Govern d'Andorra: Andorra la Vella, 2007), p. 58.

Nota 2: Relacionat amb musicadura:

Exemple 3: "Al Pui de la Massana, una vegada descoberts els gravats que existeixen en considerable extensió, vàrem preguntar a l'habitant més vell, que tenia costum de prendre el sol en aquell indret, sobre el sentit que podien tenir i ens contestà que els desconeixia. A l'ensenyar-los-hi ens va dir que semblaven "musicadures", o sia, els gravats que es realitzen sobre fusta, però no ens aclarí res sobre la seva existència."

Font: Pere Canturri Montanya, "Els gravats prehistòrics de les Valls d'Andorra" dins I Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Homenatge a Lluís Díez-Coronel, Institut d'Estudis Ilerdencs: Lleida, 2003. L'article abarca les pp. 619-629 i la citació és exactament de la p. 620.

Exemple 4: "Església d'origen romànic amb posteriors ampliacions fins a la configuració actual amb una nau central, presbiteri quadrat, capelles laterals i campanar de torre. Cal destacar les reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII treballat amb musicadures i el carilló, joc de campanes afinades per produir música, així com les pintures murals romàniques i els retaules barrocs."

Font: vist a la pàgina web Guia Marrugat: Andorra.

Definició: f. Ornamentació de dibuix complicat; es diu principalment dels treballs ornamentals que fan els pastors a la roba, als bastons, als instruments de música i altres estris de llur maneig (Ripollès, Plana de Vic); cast. entretejedura. Ex.: "En els collars dels moltons, com són més amples que els de les ovelles, hi solen fer musicadures, que diuen ells, que són dibuixos, a voltes ben capritxosos, que els fan amb la punta del ganivet" [DCVB].

Etimologia: derivat de musica (també música):

Nota 3: musica: 7. fig. Qüestió embullada, fora de l'orde normal; pl., Embolics, maldecaps que porta una qüestió, un negoci, etc.; cast. lío, enredo. Tenir musiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils, trastorns, embolics. Anar darrera musiques: ficar-se en qüestions embullades. 8. fig. Feina difícil o molt llarga (mall., men.); cast. cuento.

deu-hores

Exemple: "Rovellons, fredolics, ceps, potes de rata i greixes són visitants tardans de les nostres obagues altes. Quan, sortint a punta de dia amb el cistell i un mossec per fer deu-hores, vas pujant per corriols i canals, tot fent marrada, tens temps de rememorar vells topònims com la font del Pi, la plana del Grau, el coll de les Cases, la coma Aubosa o l’Ensegur, noms gravats en el tupí dels nadius i que eren fruit de la imperiosa necessitat d’indicar el lloc on feia la girada el bestiar, on les gàubies eren més teioses o els bolets més grassos."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra.

Definició: Menjada lleugera acompanyada d'una tímbola de vi, que els treballadors del camp fan devers les deu o les onze del matí per descansar de la feina i cobrar forces per a continuar-la fins a migdia (Cerdanya, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Pla de Lleida, Pla d'Urgell, Cast.) [DCVB].

Nota 1: Segons l’Albert Pujal, “a les sis del matí es matava el cuc amb aiguardent de Valls i no es menjava res més fins a les deu-hores”.

Nota 2: Al glossari del llibre Calvinyà, ara fa temps, Josep M. Troguet escriu deu hores, amb aquesta significat: "Parada entre l'esmorzar i el dinar per menjar una mica de xocolata, fruits secs, codonyat, pa amb mel, sempre acompanyat d'un trops de pa i un trago de vi."

Nota 3: Al glossari del llibre Arrels d'Andorra, Manuel Anglada escriu deuhores, amb aquesta definició: "Les deu del matí, hora de fer una menjada (AU), (PS)." AU vol dir Alt Urgell i PS, Pallars Sobirà, o sigui, paraula sentida en aquestes comarques, a més d'Andorra.

Nota 4: Seguint el fil de la nota anterior, hem trobat un testimoni de Llessui (Pallars Sobirà) que feia deu-hores quan era xollador: "Jo, sempre feia el mateix, agafava una mica de pa i me’l sucava de vi, me’l menjava i un trago de vi i a xollar! Però n’hi havia que agafaven un got, doncs cada un en teníem un, i s’hi posaven mig got d’anís i mig de vi. A deuhores ja n’hi havia algun que ballava el contrapàs! Després arribava l’esmorzar, bé... menjàvem tot lo dia, després fèvom deuhores i dinar, allà a les dotze o la una." Entrevista amb Àngel Torres Canut, de cal Ventura de Torre de Llessui, que té més de 80 anys. Vista a la El portarró (hivern-primavera 2008), la revista del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nota 5: Al llibre Història agrària dels Països Catalans (Edicions Universitat, Barcelona, 2004) es diu: "Diverses informacions del segle XIX ens donen com una cosa natural l'organització dels àpats en quatre menjades principals: esmorzar, dinar, berenar i sopar, que en els moments de màxima activitat agrària es converien en cinc o sis, amb una 'beguda' i una mica d'aliment sòlid en iniciar l'activitat a primeres hores del matí i una altra ingesta després d'esmorzar, que en algunes comarques s'anomenava 'deu-hores' perquè s'acostumava a fer al voltant de les deu del matí."

arramassar / arremassar

Exemple 1: "I llavors li va venir la idea a aquella dona, que havie arremassat aquella bufanda, abans d'anar en aquella casa, al carrer. I ella que sí, va agafar aquella bufanda, l'agafe i la va tornar a tirar de la finestra a baix al carrer."

Font: Informant andorrana, pagesa, 70 anys. Parròquia de la Massana. A: Carme Oriol i Carazo (1997). Estudi del folklore andorrà en el seu context. Barcelona: Editorial Alta Fulla.

Exemple 2: "A la tardor tamé asburàvom les fulles de cirerer -que les févom secar al cap de casa- i después perbullides o escaldades a la fogaina es donaven als porcs. Tamé arramassàvom la fulleraca i se'n feve uns feixets: primer los dallaires feven lo rem d'herba als prats i natres passàvom después a arramassar la fulleraca, que tallada a trossos tamé es donave als porcs."

Font: Testimoni de Remei Adellach Torres, nascuda el 20 de maig de 1920 a cal Sella de Llorts, a Ordino. A Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor". Text creat per Albert Pujal per al primer Dictat nacional per a estudiants d'Andorra. Llegiu-lo sencer aquí.

Definició: Aplegar (allò que és escampat, coses disperses) [GDLC]. / Arreplegar. V. RAMASSAR [DCVB] / Aplegar (allò que és escampat, coses disperses) [DIEC].

Etimologia: De ram [GDLC] / Format damunt ramàs [DCVB].

Nota 1: Definció trobada al bloc Perles de Carcaixent (Carxcaixentí en perill d'extinció): 'Arramassar v. tr. Aplegar (allò que es escampat, coses disperses)'.

Nota 2: Un arramassal és el 'conjunt de residus que hom arramassa' [DIEC]; un arramassament és l''acte d'arramassar' [DCVB]; i també tenim arramassadors -ores 'qui arramassa' [DCVB i Acadèmia de la Llengua Valenciana].

Nota 3: La definició de Riera (1992) és 'arreplegar, reunir', amb exemples com arramassar les grunes de la pastera, el bestiar, bolets, l'herba del camp, piles de llenya. També inclou l'entrada ramassar.

pessó / peçó

Exemple: "Al costat de la casa principal s’hi localitzava el cobert, conegut igualment com l’era de casa o el paller. En el cas d’Ordino el nom genèric és era i la formaven una cort a la part inferior i una zona coneguda com a pessó, on es guardava l’herba, a la part superior. A vegades les dos parts estaven comunicades per una escala interior, mentre que en d’altres calia vèncer el desnivell a través d’una callissa, o callís, exterior."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2007). La farga de Cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra. [Premi Principat d'Andorra 2006 d'investigació històrica.]

Definició: Munt, multitud de coses. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.] Un pessó (o peçó) és, entre altres coses (a la Franja també és un mugró), un munt, una pila, una gran quantitat de coses: un pessó de cols, un pessó d’herba, etc. L’OnCat (V: 213-214) indica que pessó s’utilitza sobretot quan és un munt d’herba; i que, en el cas del topònim els Pessons, té raó de ser perquè semblen munts d’herba. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra, 1997) recull l'accepció que esmenten Pujal i Lladós: 'Herba dallada, seca i pitjada, guardada a l'era com a reserva per a l'hivern (segons Marquet)'. A Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) trobem la mateixa definició, fil per randa.

Localització: Andorra, ap. Aguiló Dicc. [DCVB]

Nota 1: “Damunt son front llueixen/ los dotze estanys Pessons, corona hermosa/ que de brillants i gemmes li ofereixen/ aqueixes cines on lo cel reposa;/ corona d’Ariana esplendorosa/ que, del zenit despresa,/ quedà entre terra i cel aquí suspesa.”

Jacint Verdaguer. Canigó. “Cant XII. La Creu del Canigó. L’ermità de Meritxell”.

Nota 2: “Los Pessons són una vintena d’hermosíssims viots i estanys de diferentes mides, que enviant-se l’aigua de l’un a l’altre, volten un enherbat turó, mig abrigat de pins i rodhodendron, mirador des d’on se veuen nàixer i allunyar-se per graons de llacs los dos rierons, que enfeixen més avall ses pures aigües. És un rosari d’estanys unit pel fil d’argent del Valira oriental, que allí té son bressol, i d’allí trau les granítiques pedres valirenques que, en dies de quimera, sembra pels camps de la Seu d’Urgell i Oliana.”
Jacint Verdaguer. Canigó. “Notes. Cant XII. 2”.

Nota 3: El topònim Pessons, gran circ d’estanys separats per turons cònics (Encamp, Andorra), prové, segons Coromines i altres fonts, de la forma cònica d’aquests mateixos turons, una forma semblant a la d’un pessó, per exemple, d’herba.

Nota 4: A pessons és una locució que significa 'en gran nombre'. Exemple: Les truites hi eren a pessons.

Nota 5: Apessonat -ada significa 'agarberat, amuntegat' (Pantebre, 1997). Antoni Morell fa servir l'adjectiu apessonades a l'obra Set lletanies de mort.

Nota 6: Sembla que pessó està relacionat amb peça. Caldria escriure peçó en comptes de pessó en frases com Hi havia un peçó d’herba i, doncs, els Peçons? L’OnCat és partidari d’escriure els Pessons, potser per tradició.

Foto: Estany dels Pessons, vist des de l'estany de Montmalús.