posella

Exemple: "Bombardejaven les selves del Vietnam amb sals de plata, les mateixes, vaig pensar, que escampaven en coets els pagesos andorrans per protegir les mates de tabac. Total, per acabar cremant-lo. Anunci d’un licor autòcton, afortunadament desaparegut de les poselles del país."

Font: Albert Villaró (2002). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions. [Premi Carlemany de novel·la 2006.]

Definició: 1. Prestatge. 2. Cavitat a la paret per ficar-hi quelcom [DIEC]. // 1. (dial.) Lleixa, prestatge. 2. Cavitat a la paret per a posar-hi quelcom [GDLC]. // 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.) 2. Cavitat dins la paret per estojar-hi coses (Pallars, Plana de Vic). 3. Replà, planell de petites dimensions en una muntanya [DCVC].

Etimologia: Derivat de posa, ‘descans’ [DCVC].

Nota 1: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), hi ha diversos topònims andorrans que contenen aquest mot. Jo n'he trobat un a Ansalonga (Ordino): posella Martí; un a la Massana: bony de la Posella, i un a Sant Julià de Lòria: prat de la Posella (carretera d'Os). Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya he trobat la serra anomenada posella del Faro, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nota 2: Segons Riera, "una part de l'Alt Urgell usa el mot en la seva variant esposella".

Nota 3: Segons Riera, el significat del mot al Pallars Jussà és 'capelleta oberta en una de les parets de la llar'.

Nota 4: Un dels exemples que recull Riera és Cada un dels escalirons d'una escala.

Nota 5: RàdioSeu té una secció sobre gastronomia anomenada La Posella.

Nota 6: A la Seu d'Urgell hi ha una agrobotiga anomenada La Posella.

Nota 7: "Per guardar lo teu tresor/ has trobat bona posella/ del bon Jesus en lo Cor;/ jo no so d'argent ni d'or,/ so un pobre y vil pecador,/ mes, pósam també dins ella."
"1517. De Verdaguer a Francisca Bonnemaison". Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902).

Nota 8: "Ell [Cebrià Baraut] va saber al llarg d’aquests anys de direcció, donar unes pautes generoses que han posat Urgèllia en la posella d’aquestes col·leccions estimades en les quals sempre s’aprenen coses importants."
Fragment d'un article de Cristina Orduña al Full dominical de la Diòcesi d'Urgell (11/12/2005).

Foto: Poselles de l'establiment La Posella de la Seu.

pessó / peçó

Exemple: "Al costat de la casa principal s’hi localitzava el cobert, conegut igualment com l’era de casa o el paller. En el cas d’Ordino el nom genèric és era i la formaven una cort a la part inferior i una zona coneguda com a pessó, on es guardava l’herba, a la part superior. A vegades les dos parts estaven comunicades per una escala interior, mentre que en d’altres calia vèncer el desnivell a través d’una callissa, o callís, exterior."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2007). La farga de Cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra. [Premi Principat d'Andorra 2006 d'investigació històrica.]

Definició: Munt, multitud de coses. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.] Un pessó (o peçó) és, entre altres coses (a la Franja també és un mugró), un munt, una pila, una gran quantitat de coses: un pessó de cols, un pessó d’herba, etc. L’OnCat (V: 213-214) indica que pessó s’utilitza sobretot quan és un munt d’herba; i que, en el cas del topònim els Pessons, té raó de ser perquè semblen munts d’herba. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra, 1997) recull l'accepció que esmenten Pujal i Lladós: 'Herba dallada, seca i pitjada, guardada a l'era com a reserva per a l'hivern (segons Marquet)'. A Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) trobem la mateixa definició, fil per randa.

Localització: Andorra, ap. Aguiló Dicc. [DCVB]

Nota 1: “Damunt son front llueixen/ los dotze estanys Pessons, corona hermosa/ que de brillants i gemmes li ofereixen/ aqueixes cines on lo cel reposa;/ corona d’Ariana esplendorosa/ que, del zenit despresa,/ quedà entre terra i cel aquí suspesa.”

Jacint Verdaguer. Canigó. “Cant XII. La Creu del Canigó. L’ermità de Meritxell”.

Nota 2: “Los Pessons són una vintena d’hermosíssims viots i estanys de diferentes mides, que enviant-se l’aigua de l’un a l’altre, volten un enherbat turó, mig abrigat de pins i rodhodendron, mirador des d’on se veuen nàixer i allunyar-se per graons de llacs los dos rierons, que enfeixen més avall ses pures aigües. És un rosari d’estanys unit pel fil d’argent del Valira oriental, que allí té son bressol, i d’allí trau les granítiques pedres valirenques que, en dies de quimera, sembra pels camps de la Seu d’Urgell i Oliana.”
Jacint Verdaguer. Canigó. “Notes. Cant XII. 2”.

Nota 3: El topònim Pessons, gran circ d’estanys separats per turons cònics (Encamp, Andorra), prové, segons Coromines i altres fonts, de la forma cònica d’aquests mateixos turons, una forma semblant a la d’un pessó, per exemple, d’herba.

Nota 4: A pessons és una locució que significa 'en gran nombre'. Exemple: Les truites hi eren a pessons.

Nota 5: Apessonat -ada significa 'agarberat, amuntegat' (Pantebre, 1997). Antoni Morell fa servir l'adjectiu apessonades a l'obra Set lletanies de mort.

Nota 6: Sembla que pessó està relacionat amb peça. Caldria escriure peçó en comptes de pessó en frases com Hi havia un peçó d’herba i, doncs, els Peçons? L’OnCat és partidari d’escriure els Pessons, potser per tradició.

Foto: Estany dels Pessons, vist des de l'estany de Montmalús.