Font: Rosalia Pantebre (2004). "Pantiganes a Argolell". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 33.
Definició: Esclafar [DIEC, GDLC i La llegua catalana a Andorra]. Al DCVB no hi surt.
Variants: Esfarregar, segons Riera.
Etimologia: Derivat sincopat, esfar(i)negar, de esfarinar, derivat de farina [GDLC].
Nota 1: A El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, no hi ha entrada per a esfarnegar, però sí per a esfarregar: "v. Esclafar, esfarnegar (segons Riera)".
Nota 2: És una de les paraules apadrinades arran de la iniciativa Reserva de paraules. Els padrins en diuen això:
- Dolors Caubet Sansa. "Jo tinc 91 anys i els meus pares (Andorra i l'Alt Urgell) l'utilitzaven molt. Per exemple: Han esfarnegat un gat a la carretera."
- Ignasi Camps Ausàs: "Es diu a Andorra. Sona bé i m'agrada molt."
- Teresa Barrera Colillas: "Simplement perquè és una paraula que sempre m'ha fet molta gràcia. Trobo que la sonoritat de la paraula s'adiu amb el significat. Esfarnegar vol dir 'esclafar'."
Nota 3: Al meu poble estic molt acostumat a sentir aquest verb, sobretot pels gats que queden esfarnegats a la carretera. Al Pla encara és un verb ben viu.
Imatge: Un gat una miqueta esfarnegat.
Molt bé, mestre. Feia dies que feia un tombet per 'lo vistaire'. Molt bé, l'entrada. Després si tinc una estona (al vespre?) hi afegiré alguna coseta...
ResponEliminaUna abraçada,
D.
PS: Què diu lo Marià? Hi has parlat?