Definició: Perdre el temps, badar.
[Sentit a Ricard Mateu, nascut a la Seu i que actualment viu entre Civís i la Seu.]
Potser l'ús tingui a veure amb l'accepció 7 del verb engaltar que ofereix el DCVB (tot i que sembla en principi restringida a l'àmbit balear): Desviar-se de la línia recta; fer torcera, anar cap a un costat (Mall., Men.). Engaltar-se una eina de tall: desviar-se de la recta senyalada per tallar. «T'has engaltat molt»: has anat molt tort; es diu a un qui serra i perd la direcció que pertoca. a) fig. Desviar-se d'una qüestió, de l'assumpte que es tractava (Mall.).
Imatge: No us engalteu gaire mirant-la. El text diu, si fa no fa: "Engaltaments. Si mireu la imatge durant força estona, acabareu veient-hi l'oceà".
Nota: Pantebre (1997) diu que "també vol dir fes les coses, o caminar, lentament quan caldria afanyar-s'hi més (Andorra, Alt Urgell); encantar-se (Ordino)".
Va, nois, no us engalteu!
ResponEliminaConxo, no l'acabo de veure l'aigua.
ResponEliminaDoncs jo, massa sovint, també m'engalto mirant segons quines galtes...
N'hi ha de ben fermes
El cert es que els galundros acostumen a engaltar una mica....
ResponEliminaGràcies per revisar els esborranys...
Creu-me, afededeu, que l'aigua hi és. A disposar!
ResponEliminaAra que ho dius si que recordo la cançó dels Manel, al mar, al mar, però en la foto, encara em costa. I això que m'he netejat dues vegades les ulleres i m'he refregat els ulls amb aigua de camamilla...
ResponElimina