dissabte, 24 d’octubre de 2009

trapal, trapa



Imatge: Un paller. Probablement la cort amb el bestiar és just a sota. La trapa és l'element arquitectònic que permet alimentar als animals, ja que a través seu se'ls fa arribar l'herba als rastells, dels quals mengen. Pintor: Wiliam Henry Hunt.

Exemple: Si estirem una mica del fil del nostre passat, i tampoc massa, molts recordarem que en el camí d’Arfa hi havia situada la cooperativa de les pomes. No crec que costi massa trobar imatges d’aquell edifici, gairebé acabat d’inaugurar, lluint un immens trapal, provocat per la fúria de les aigües. Poc temps després, un cop ja restaurat el parament, tota la instal·lació va ser aprofitada per a la refrigeració de formatges. Curiosament, de llavors estant el comerç de les pomes a casa nostra ha anat en declivi, fins al punt que darrerament no es fa més que arrencar fruiters, i cada cop hi ha menys hectàrees dedicades a aquest conreu.

Font: Article d'en Marià Cerqueda a Viure als Pirineus del mes d'octubre: "Cap pometa té el pomer".

Definició de trapal : 1) Segons Rosalia Pantebre a El parlar d'Andorra: i) Forat gran o petit, i en dóna dos exemples: T'has fet un altre trapal al jersei. ii) Al paller hi havia uns trapals per on tiraven el menjar a les vaques.

2) Al DCVB trapal es defineix com un forat gros.

Definició de trapa : 1) Segons Manel Riera i Riera a La llengua catalana a Andorra: forat del terra d'un paller per on es fa baixar l'herba o la palla als rastells i les grípies d'un estable, situats sota mateix del forat.

2) Al DCVB trapa es defineix com a forat fet en el sostre d'un paller per a tirar-hi herba o palla dins les grípies de l'estable que hi està a sota (Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp).

Nota: L'element arquitectònic trapa no és més que un trapal, que en el cas del Pirineu s'utilitzava per a comunicar els pallers, a la part superior de l'edifici, amb l'estable.