dimecres, 19 d’agost del 2009

grapal



Foto: Em fa pensar en algú, aquest grapal...

Definició: Gripau [DCVB].

Localització: Tor, Àreu, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. També es diu a l'Alt Urgell [testimonis del Josep Maria del Pla de Sant Tirs i del Marià Cerqueda de la Seu d'Urgell; també s'esmenta al web de Sellent], a la Catalunya Nord [testimoni de la Jenina, que diu: "a casa meua sempre s'ha dit així"], a Andorra [vegeu la nota 1; també ho constata Maria Teresa Anglada a "La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra", dins Quatre anys de Jocs Florals Juvenuils: Valls d'Andorra 1970-1973. Consell General, 1974], a la vall del Cardener [cliqueu aquí i aquí], etc. Segons Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), es diu a Andorra, Arfa, Alins, Bescaran, Tor, Àreu, Farrera i Ponts.

Nota 1: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) té una entrada per a "grapal m. Gripau (segons Griera); grapau (segons Riera); grepau (Cerdanya)".

Nota 2: La Jenina, de la Catalunya Nord, diu que "al meu pare li he sentit l'expressió fer un salt com un grapal quan una persona pensa fer una gran cosa i al final res, com els grapals que fan salts molt curtets, us sona?".

Variants: grapau (Andorra), grepau (Cerdanya).

Nota 3: A l'entrada calàpat del DCBV trobem:

Variants formals i sinònims: calàpot, galàpat, galapat, escalàpat, esgalàpat, escalàpot, esgalàpot, grapal, gràpau, grapaut, gripal, gripau, galipau, garipau, sapo. [A més, us recordo també les paraules renoc i tòtil.]

Fonètica: kəlápət (Campmany, Mall., Men., Eiv.); kəláput (Llofriu, St. Feliu de G.); gəlápət (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Vendrell, Valls); gəláput (St. Feliu de G.); əskəláput (Gir.); əzɣəláput (Rabós); əzɣəlápət (Campmany); əskəlápət (Blanes); galápat (Pobla de S.); galapát (Sort, Senterada, Tremp); gɾəpáɫ (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de L., Bagà, Prats de Ll., Solsona); gɾapáɫ (Organyà, Oliana, Artesa de S., Balaguer, Tàrrega); gɾəpáw (Ribesaltes, Cornellà de C.); gɾapáw (Sopeira, Vall d'Àneu); gɾəpáwt (Oleta, Arles); gɾipáɫ (Balaguer, Cervera); gɾipáw (Berga, Vic, Olot, Llofriu, Pineda, Vendrell, Reus); gəlipáw (Vic, St. Feliu de C.); gəɾipáw (Vic, Bigues, Sta. Col. de Q.); sápo (val.).

Nota 4: Germà Colón, a El Lèxic català dins la Romània, diu: "Entre els germanismes podem citar els continuadors del fràncic *WAIGARO (cat. gaire, guaire) o de *LAID (cat. lleig). També és molt probable que siga d'origen germànic la família formada pel fr. crapaud, l'occit. grapal, grapaut i el cat. gripau i la seua variant grapal."

dilluns, 17 d’agost del 2009

recensar


Imatge: Un personatge recensa, al primer foscant.
Font: Jenina Miró des de la Catalunya Nord, i descendent de Vilanova de Banat, ens proposa el terme recensar.


Exemples: En Joan és un belluguet, no recensa mai.

No és estrany que hagi fet fortuna doncs no ha recensat ni per mal de morir.

Definició: Segons el DCVB: recensar: 1. Estar a plaer, estar tranquil.

Nota: De fet a les nostres contrades s'utilitza gairebé sempre amb una partícula negativa, o el que seria el mateix, per demostrar una gran activitat. No és d'estranyar doncs que una persona que és un censal, no recensi mai.

diumenge, 2 d’agost del 2009

estrossinar

Exemple: "Lo que passe que abans no hi havii tanta gent com ara. Ara s'ha poblat massa Andorra, és massa poblat, eh? No ho veus com és tot? És que ho esbelleguen, està tot esbellegat, tot lo país. Vas cap al Serrat, tot ho veus amb cases i forats per tot arreu, vas cap a Anyós igual, tu puges a l'aqueta carretera que vai al matí jo, que es veu tots los Plans de la Massana, tots los camps d'allà cap a Escàs i tot allò, i tot allò està tot ple de cases, xalets. Allò semblen pobles, pobles que fan pena d'estrossinats que estan. Hi ha tanta gent de fora, aquí Andorra, que veus moltes races de gent. No sé, diu que fan robos a les botigues, que fan robos a molts pestos, de què ven? De massa gent, que no porten peles, avons què fan?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga (Ordino, Andorra). A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 237.

Definició: Trossejar (Andorra) [DCVB].

Fonètica:
astɾusiná (Andorra) [DCVB].

Etimologia:
d'un creuament de esbocinar i destroçar [DCVB].

Afegit de Mr. Gálvez: Potser la forma tingui a veure amb el verb estrossar? Al DCVB diuen que es tracta d'un verb transitiu que equival a trossejar. Penso que s'usa en la variant balear.

Semblaria que també en portuguès hi ha una forma anàloga (estroçar) que és sinònima de destroçar.

A la Xarxa trobo un text en occità (?) que també inclou la paraula estroçar. Es tracta d'un fragment de Las Nuechs Blanchas [Les nits blanques] de
Fëdor/Fiodor Dostoievski:
Nuech Seconda (darriera part) (Da las memòrias d'un sumiaire)

Tasero pateticament, après aver terminaas mas patéticas observacions. Soveno qu'aviu una granda vuelha d'esclopar dins un rire forçat, perque sentiu já qu'un diaulet ostil me se bojava dedins, que la gola avia començat a me s'estroçar, lo menton a me tramolar, e totjorn mai mi uelhs venion umes... M'atendio que Nasten'ka , que m'avia escotat embe si uelhets intelligents esbalasats, se butesse a rire d'aquel siu rire enfantil, inconteniblament jaiós, e me pentiu já d'èsser anat tant luenh, d'aver contiat en van çò que já da temp me gravava lo còr, dal qual poliu dir coma un libre estampat, perque já da temp aviu aprestaa mon estòria, e aüra aviu pas polgut me tenir da la léser, dal me confessar, sensa m'aténder que me comprenesson; mas, embe ma granda estupor, ilhe taset, esitet un pauc, puei, m'estrenhent doçament la man, demandet embe crentosa partecipacion:
«Possible que da bòn avetz viscut parelh tota vòstra vita?»
Nota 1: Aquest mot no surt enlloc. Ni al Google, ni a El parlar d'Andorra, ni a La llengua catalana a Andorra... Continuarem buscant.

Nota 2: Curiosa, la forma ven de la frase de què ven?

llodrigó



Imatge: Un conill de pocs dies, o llodrigó.

Font: Cançó popular intepretada pel grup de l'Alt Urgell Surti com surti, el llodrigó.

Lletra:

El diumenge al dematí ja m'encontro la criada.

Jo li dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona


Tornada:

Tinc por, tinc por, tinc por

Tinc por deia la noia

Tinc por, tinc por, tinc por

que no em surti un llodrigó.


Jo li'n dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona.

Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.


Tornada


Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.

Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.


Tornada


Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.

Li'n remango el devantal,

li'n remando les faldilles.


Tornada


Li'n remango el devantal,

li'n remango les faldilles,

li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.


Tornada


Li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.

Ja li'n veig un ull tancat

i un altre qeu se li obria.


Tornada


Ja li'n veig un ull tancat

i un altre que se li obria.

Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.


Tornada


Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.

Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.


Tornada


Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.

Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!


Tornada


Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!

Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.


Tornada


Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.

Ja t'ho foto jo ben net,

que mai més s'hi ficaria.


Tornada


Definició: al DCVB: l'entrada ens remet a llorigó: Conillet petit, molt jove.

Nota 1: Com és prou palpable en la cançó, llodrigó s'utilitza com a eufemisme per designar el piu (piu, piu, piu, que no pot pujar al niu) o, el que vindria a ser el mateix, el membre masculí. Es produeix la paradoxa (que també es reflecteix en la cançó), que normalment el conill designa l'òrgan femení.

Nota 2: Al DIEC ens mostra l'etimologia del mot llúdriga, l'ànimal de la família dels mústelids que viu en els rius, com a d'un encreuament de llúdria amb llorigó, lloriguera, així com d'un encreuament d'aquests amb aquell han sortit llodrigó, llodriguera

Nota 3: Resulta curiós observa que la llúdriga és un mustélid, com el furó que apareix en la cançó. Aquest animals tenen un metabolisme molt alt, hi han de menjar molt i sovint per a conserva la temperatura del cos. Explicariaaquesta circumstància certes analogies de caire eufemístic?