Foto: Em fa pensar en algú, aquest grapal...
Definició: Gripau [DCVB].
Localització: Tor, Àreu, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. També es diu a l'Alt Urgell [testimonis del Josep Maria del Pla de Sant Tirs i del Marià Cerqueda de la Seu d'Urgell; també s'esmenta al web de Sellent], a la Catalunya Nord [testimoni de la Jenina, que diu: "a casa meua sempre s'ha dit així"], a Andorra [vegeu la nota 1; també ho constata Maria Teresa Anglada a "La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra", dins Quatre anys de Jocs Florals Juvenuils: Valls d'Andorra 1970-1973. Consell General, 1974], a la vall del Cardener [cliqueu aquí i aquí], etc. Segons Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), es diu a Andorra, Arfa, Alins, Bescaran, Tor, Àreu, Farrera i Ponts.
Nota 1: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) té una entrada per a "grapal m. Gripau (segons Griera); grapau (segons Riera); grepau (Cerdanya)".
Nota 2: La Jenina, de la Catalunya Nord, diu que "al meu pare li he sentit l'expressió fer un salt com un grapal quan una persona pensa fer una gran cosa i al final res, com els grapals que fan salts molt curtets, us sona?".
Variants: grapau (Andorra), grepau (Cerdanya).
Nota 3: A l'entrada calàpat del DCBV trobem:
Variants formals i sinònims: calàpot, galàpat, galapat, escalàpat, esgalàpat, escalàpot, esgalàpot, grapal, gràpau, grapaut, gripal, gripau, galipau, garipau, sapo. [A més, us recordo també les paraules renoc i tòtil.]
Fonètica: kəlápət (Campmany, Mall., Men., Eiv.); kəláput (Llofriu, St. Feliu de G.); gəlápət (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Vendrell, Valls); gəláput (St. Feliu de G.); əskəláput (Gir.); əzɣəláput (Rabós); əzɣəlápət (Campmany); əskəlápət (Blanes); galápat (Pobla de S.); galapát (Sort, Senterada, Tremp); gɾəpáɫ (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de L., Bagà, Prats de Ll., Solsona); gɾapáɫ (Organyà, Oliana, Artesa de S., Balaguer, Tàrrega); gɾəpáw (Ribesaltes, Cornellà de C.); gɾapáw (Sopeira, Vall d'Àneu); gɾəpáwt (Oleta, Arles); gɾipáɫ (Balaguer, Cervera); gɾipáw (Berga, Vic, Olot, Llofriu, Pineda, Vendrell, Reus); gəlipáw (Vic, St. Feliu de C.); gəɾipáw (Vic, Bigues, Sta. Col. de Q.); sápo (val.).
Nota 4: Germà Colón, a El Lèxic català dins la Romània, diu: "Entre els germanismes podem citar els continuadors del fràncic *WAIGARO (cat. gaire, guaire) o de *LAID (cat. lleig). També és molt probable que siga d'origen germànic la família formada pel fr. crapaud, l'occit. grapal, grapaut i el cat. gripau i la seua variant grapal."