dijous, 28 de maig de 2009

estripagecs



Nota 1: Al bloc Estripagecs rovellats podem veure uns estripagecs.

Exemple: "Per tal que l'habitació que es destina a rebost o celler no quedés totalment tancada, es disposava d'un cert aïllament que consistia en l'obertura d'una petita finestra, sempre oirentada de cara nord i protegida amb un estripagecs i una tela mosquitera ben fina per tal de protegir-lo dels insectes."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 123.

Definició: m 'sargantana, reixa de ferro forjat d'una finestrella' (La llengua catalana a Andorra).

Nota 2: A Internet hi ha molt poques ocurrències d'estripagecs. La majoria fan referència a l'associació Estripagecs teatre, que "té com a objectiu incentivar el teatre a la Seu d'Urgell i comarca".



Nota 3: Pantebre (El parlar d'Andorra) diu que estripagecs s'utilitza en plural. Riera (La llengua catalana a Andorra) només assenyala que és masculí i Troguet el fa servir en singular a Calvinyà, ara fa temps. Vajam si algú ens ajuda.

Nota 4: Josep Espunyes (Dites, locucions i Frases Fetes de Tresponts avall, Editorial Garsineu 2006) explica que ser un estripagecs, és sinònim de ser una mala bèstia. Pàgina 182, frase 583.

dimarts, 26 de maig de 2009

Venir els andorrans

Font: Victòria Bagués Faus, del Querforadat, explica que utilitzava aquesta expressió, de manera eufemística, m'han vingut els andorrans, per poder parlar de la menstruació, quan no s'hi podia fer referència explícita

Nota: Crimson Tide s'ha traduït senzilla i encertadament com Marea roja. Visca el cinema andorrà!

dilluns, 25 de maig de 2009

L'aigua d'Arinsal fa aixecar el pardal



Font: Elvira Farràs i Muntó (1998). Ribera amunt són les boniques (Refranys i dites de l'Alt Pirineu català). Tremp: Garsineu Edicions, p. 142

Foto: El riu d'Arinsal. Vista a Panormaio.com.


diumenge, 24 de maig de 2009

D'Andorra la Vall, o de tots i de cap


Explicació: "S'aplica a coses de les quals són molts els que es creuen propietaris, i que sovint resulta que no són de cap dels que les volen".

Joan Amades va escriure a "Refranys geogràfics", pp. 118 i 119 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (any XLVII, maig del 1937, núm. 504): "Recorda les grans qüestions hagudes en el segle xv per la possessió de la Vall d'Andorra, damunt de la qual es creien tenir dret el comte de Foix, el rei de França i el bisbe de la Seu d'Urgell, litigi que durà molt de temps i que acabà per deixar independent la menuda vall, si bé sota el patronatge del rei de França i del bisbe de la Seu".

Font: De la secció dedicada a dites, corrandes i refranys geogràfics "que sovint reflecteixen la rivalitat de pobles veïns" i més concretament de la part que fa referència a Andorra, p. 85 d'Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès, de Ricard Serra (autoedició, Mollerussa, 2008).

diumenge, 10 de maig de 2009

Constipat d'Estana




Foto: Una imatge de l'església de Sant Esteve, a Estana.

Exemple: "Però ja que estem ficats en el món del constipats, no puc passar per alt el més pirinenc de tots. Probablement deuen haver sentit a parlar del constipat d’Estana. Només els diré que, segons tots els entesos, dura aproximadament nou mesos i una setmana. Té fama de ser molt selectiu, ja que afecta només les dones. En canvi, el culpable d’encomanar-lo sempre és un home. Els símptomes són força visibles ja que fa créixer les panxes. Es té molta més son i de vegades ganes de vomitar. Es canvien les compreses i els tampons per anàlisis i ecografies. La malalta es veu envoltada de peücs, vestits de talles ínfimes, bressols i sonalls. Menja més. Els rumors es desfermen al seu voltant. Fa cara de portar un nen. Ca! Jo diria que és una nena. Els familiars estan més contents. Uns moments abans de la curació es trenquen aigües. Cal recordar, però, que els efectes secundaris són per sempre més."

Font: Marià Cerqueda i Bagués (2007). El gust i les ganes de ser pirinencs. La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, pàgina 114, article 40 (abril del 2007).

Definició: Un constipat d'Estana no és més que un eufemisme que s'utilitzava per parlar de l'embaràs, en una època en què era comprometedor parlar d'aquestes coses. Per altra banda, sembla que al poble d'Estana hi havia un capellà una mica llençat. Ja se sap que els mossens són els únics homes als quals els fills dels altres se'ls adrecen com a "pare", i en canvi els seus propis fills se'ls adrecen com a tiets. Lògicament, un capellà que deixi en estat les dones no existia, ni ha existit mai, ni a Estana, ni en cap altra parròquia, on vas a parar.

Nota 1: A Estana, fusta torta i gent tinorca.

Agafar el constipat d'Estana: nou mesos i una setmana = Quedar en estat.

Semblar d'Estana = Es diu de qui fa el beneit.

Font: http://www.elrefranyer.com/index.php?op=cercarapida


dilluns, 4 de maig de 2009

En Sant Julià i Andorra [...] fan l'Ofici sense cera

La Farga està en compromís
lo envien a Juberri;
Aubinyà los fa d'eixida
per a dar-los refrigeri.
En aquesta situació
no fan més que el ploricó.
En Sant Julià i Andorra
han posat Comunitat:
fan l'Ofici sense cera
i d'oli mai no n'han gastat.
En les Caldes i Engordany
gemegant passen tot l'any.

[...]

Encamp, Canillo i Soldeu
la passen molt malament;
los d'Ordino i la Maçana
pateixen mals fortament.
Los de Sispony i Anyós
viuen sense tenir repòs

"Cançó del Peirot", p. 86 d' Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès de Ricard Serra (autoedició, Mollerussa, 2008).

divendres, 1 de maig de 2009

escanussar-se / escanyussar-se

Exemple:

"—Qui guanya?

—Avui tots els quartos van al Pujol —li contestaven—, que és un potrós, però ahir va perdre una picossada.

—Aquí l'únic que he guanyat he estat jo, vosaltres aneu jugant —els comentava el meu avi ensenyant-los les dues pessetes. Els de la taula li cobntestaven de mala guisa tot emprenyats.

—Tu ets un avar, només penses a fer diners, i treballar i treballar, te'n fotràs un bon tros a l'olla, de tant trsicar. És que no et penses divertir mai?

Li tenien enveja i aquelles pessetes que havien vist els feien escanyussar.

"Ells no sabien —em comentava l'avi— que jo disfrutava més amb qualsevol ocupació, que estant-me assegut jugant a qualsevol joc". Entre tot això i d'alters coses que us aniré explicant, estalviava al voltant de 20 pessetes a la setmana."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor, p. 89.

Definicions d'escanyussar-se: Ennuegar-se [DCVB]. / Experimentar una interrupció momentània de la respiració a causa d’una nosa a la gola [DIEC]. / Tenir algú alguna cosa a la gola que el priva de respirar [GDLC].

Definicions d'escanussar-se: Riera només cita el sinònim ennuegar-se.

Etimologia: Derivat intensiu d'escanyar [DCVB].

Nota 1: Escanussar-se és un dels mots que figuren en la Proposta de llibre d'estil d'Andorra Televisió, en l'apartat Lèxic propi d'Andorra, a partir del recull elaborat per Manel Riera (La llengua catalana a Andorra).

Nota 2: Escanyussar-se és una de les paraules apadrinades en el concurs de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès celebrat el 2007 i que es recullen al web Reserva de paraules. La va apadrinar Marta Bertran Armadans, que diu que "és la paraula que sempre he sentit dir a casa quan algú s'ennuega".

Nota 3: Manuel Anglada no menciona cap de les dues variants.

Imatge: som conscients que és políticament incorrecta, però és difícil lluitar constantment contra el políticament incorrecte vistaire Gálvez. De tant en tant deixem que faci alguna poca-soltada i així ens deixa tranquils uns quants dies. El senyal diu, en anglès, però molt clarament: "Perill d'escanyussament".