dilluns, 8 de desembre de 2008

bringuera

.


Foto:
En primer terme, bringuera. Foto anomenada Colmado 1917 (2008) i vista aquí. Em sembla que l'autor és diu Encantadimo's. Igualment.

Exemple 1:
"Una que venia de matar porcs: Cadascú porta el que cull. Jo que sóc mandonguera us porto, dins la pastera, una donja, una bringuera, un tall de pernil i un bull."

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 138

Exemple 2: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bóta."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions de bringuera: Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra]. / Mena de bull negre que es fa amb el porc [La llengua catalana a Andorra]. / Bull (mena d'embotit) molt gros que es fa amb la tripa grossa del porc, s'hi posa les carns bullides del cap del porc, cotnes, carn magra, greix, una mica de sang per a donar-hi color, pebre i sal. Un cop picat, embotit i lligat es posa a la caldera a coure un parell d'hores o més ["Glossari" de Dones d'Andorra]. / Mena de bull negre fet amb el cap altres parts del porc [GDLC, que diu que l'etimologia és d'origen incert]. / Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC].

Definició de brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. Etim.: contracció de berenguera. (Una berenguera és un recipient de terra o de metall per fer-hi deposicions excrementícies) [DCVB].

Localització: El DCVB situa bringuera a Ordino i brenguera a Andorra en general, cosa que m'estranya perquè ni Riera ni Pantebre no tenen entrades per a brenguera. A l'Alt Urgell també es diu bringuera i suposo que en altres llocs.

Nota 1: A la Gastroteca hi ha informació sobre la bringuera, un "embotit cuit i de sang de porc té un sabor intens i persistent, i és típìc de l'Alt Urgell i d'Andorra". Diuen que en podem comprar a:
Nota 2: Trobareu bringuera al web Reserva de paraules de l'Atenu Barcelonès. És una paraula apadrinada per la Marta Llorens Tor, que diu: "Les seves raons són: És un bull especial que el meu padrí m'ha fet descobrir i m'agrada molt. M'ha explicat que a les cases de pagès d'Andorra, a la matança del porc, sempre en farceixen i és molt gustosa."

Nota 3: La Rosa Guitart ens proposa una escudella de Sant Antoni amb bringuera, és clar.

divendres, 5 de desembre de 2008

ferrat / ferrada


ferrat


Definició
: de manera molt general, galleda.

En paraules del DCVB: recipient de ferro o d'aram, de forma semblant o igual a la ferrada, i que serveix per a poar aigua, portar el beuratge als porcs, etc. (Conflent, Capcir, Empordà, Garrotxa, La Selva, Vall d'Àneu, Vallferrera); cast. herrada, cubo.

Nota bene
: Hi ha qui distingeix el ferrat, que és de metall, de la ferrada, que és de fusta (Vall d'Àneu). Altres consideren que el ferrat és més petit que la ferrada.

Exemple 1:

Aquest jove que ara passa
n'és el meu enamorat;
deu-li palla, deu-li grana,
deu-li beure amb un ferrat

Font: Cançó popular de Palafrugell [DCVB].

Etimologia:
del llatí fĕrrātu, ‘guarnit de ferro’.

Exemple 2: "La gent de Meritxell i alguns, que, com nosaltres, havien sentit cridar 'foc a Meritxell' i que havien arribat amb ferrats a la mà. Però no es podia apagar amb ferrats d'aigua... Res. La foguera era tan gran que apagar-la resultava impossible. De bombers aquells anys no sé si n'hi havia jo. No ho recordo."

Font: Les veus d'un poble, de Mònica Garal. Andorra la Vella, Premsa Andorrana, S.A., 2006. El testimoni forma part d'una entrevista feta per l'autora a Albertina Mandicó de cal Rossell de Merixell.


Foto: Treta del blog d'Emiliano Yeguas "Nani".


ferrada

1 Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s'usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l'Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l'escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.

2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.

3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera [DCVB].

Foto: ferrada del Museu Virtual d'estris asturians del Noceu.

Cultura popular:

Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d'un fuet se situa al costat d'una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se'n (Gòsol).

Locucions:
  • a) Tenir el cap com una ferrada: tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.
  • b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
Refrany: "Sa càgola més petita caga dins sa ferrada" (Ciutadella); "Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada" (Mall., Men.): vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat.

dimecres, 3 de desembre de 2008

votureta / votura


Entrada dedicada als futurs pares Josefina Lladós i Marc Cortès.


Significat
: cotxet per a la canalla; de votura, carro tirat per tracció animal.

Etimologia: del francès voiture.

Informadora: Lourdes Martorell, via Maria Bonell, de casa Hostet, Soldeu.

Nota 1: el número 604 del butlletí Cada dia un mot de dijous, 20 de desembre del 2001 era dedicada a l'entrada votura:

Definició: (f) Cotxe.



Exemple
: "Sovint, a la boca del carrer Montesquieu, hi havia arrambat un 4 cavalls verd. Recordavi la meua primera votura, les excursions a Surcouf i Jean-Bart."

Font:
Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 82.

Nota 2: felquera, en un comentari fet en aquest bloc explica que en aragonès la gent gran també fa servir la forma antiquada votura.

Nota 3: Trobo el següent text (descrit com parlar col·loquial en rossellonès actual) en un comentari de llampteferigui a Racó Català: "Sun pres la votura per anar a la bulangeria del cartier dels boparants. Sun pas pres el velo perquè volii fer redde i ambe la votura vai més rabent. Sul camí sun creuat el bopere que nos amenava el gató i sun girat al ronpueng."

El propi autor ofereix el que anomena una traducció al català estàndard: "He pres el cotxe per anar al forn del barri dels sogres. No he agafat la bicicleta perquè volia anar ràpid i amb el cotxe vaig més depressa. Pel camí he creuat el sogre que ens portava el pastís i he girat a la rotonda."