dimarts, 28 d’octubre de 2008

posobra


Imatge 1: Un exemplar de la revista Posobra, editada a Andorra i que es va publicar el 1972.

Exemple 1: "La diada esmentada ha tingut, i continua tenint, una ben definida ambivalència, religiosa i profana a la vegada. Car i mentre a escala espiritual, el dia de Tots Sants és una jornada de recolliment i meditació en recordança dels nostres familiars i amics que dormen, en els fossars, el seu somni etern, a nivell profà i en totes les contrades de la catalanitat, en la posobra de la susdita diada se celebra la tradicional castanyada, amb l’obligada menja dels dits fruits, ben torrats i calents, juntament amb els suculents panellets, que ratifiquen la peculiaritat llaminera de la nostra gent, ben regats amb vins generosos (moscatell, malvasia o ratafia), com obligat complement de tal disbauxa gastronòmica."

Font: Rossend Marsol Clua, Sícoris (2006). "La nit de Tots Sants i les peres del Matafaluga". Article aparegut a la revista La Palanca, publicació d'Artesa de Segre i comarca, núm. 291, octubre del 2006. (Rossend Marsol, conegut amb el sobrenom de Sícoris, va néixer a Artesa de Segre i es va exiliar a Andorra els anys cinquanta. També era conegut com l'advocat dels pobres. Més informació a la Viquipèdia.)

Exemple 2: "Per això, avui, en aquesta darrera sessió del present període i, pràcticament, a la posobra de Nadal, festa per excel·lència de la solidaritat i la tolerància, vull reiterar, en nom de tots els presents, el nostre compromís en la defensa de la dignitat humana i en la consolidació d'una societat més justa."

Font: Francesc Areny Casal (1998). Discurs del síndic general d'Andorra amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs del dia 21 de desembre de 1998. Vist al Diari Oficial
del Consell General núm. 10/1998.
.
Exemple 3: "De vegades tenim la temptació -sovint, orquestrada per tercers poders- de dir que estem a la posobra d'apocalipsi, siguin laborals, professionals, socials, econòmics i financers... "Això és un desastre, mai com ara", diuen alguns. Però només cal apropar-se als nostres ciutadans d'Andorra o als nostres amics d'Espanya o de França, si volen a la resta del món, per escoltar les mateixes salmòdies."

Font: Antoni Morell. "La por, la turbulència i la transició". Article aparegut a El Periòdic d'Andorra.

Definició: Vigília d’una festa [DIEC2, DCVB i GDLC].

Etimologia: De posar (en imperatiu) i obra, és a dir, 'deixa l'obra' per començar a descansar [GDLC].

Imatge 2: Auca de les festes tradicionals a Andorra. Il·lustracions: Centre de la Cultura Catalana d'Andorra. Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala. Vista a Rodolins.cat.



Localització: Andorra, Urgellet [DCVB] (l'Urgellet és el nom amb què també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d'Oliana (les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nota: Al treball de Carles Pont i Sorribes Els mitjans de comunicació a Andorra llegim: "En aquell mateix any [1972] va néixer Posobra, una revista de caràcter general amb informació de tot tipus, des de la política, a temes de cultura i esports. Dirigida per Roger Rosell, va tenir una vida curta. Editada per l'empresa Edicions de les Valls, la publicació tenia periodicitat mensual. De Posobra se'n va publicar un total de sis números, tots encabits durant el mateix any 1972."

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell

.
Font: Refrany creat per Joan Estrada Mateu que trobem al web Dites populars, en l'apartat de Dites relacionades amb llocs.




Nota: Joan Estrada Mateu acompanya el refrany amb una explicació que també és seva: "La presència de nuvolades cobrint Carroi, pic de la serra d’Enclar, que tanca la vall d’Andorra la Vella pel nord-oest, anuncia moltes vegades mal temps a la vall on es troba precisament la seu del Consell General d’Andorra."

Foto 1: El pic de Carroi. Foto del Sergi vista a CatMeteo.

Foto 2: La Casa de la Vall, seu del Consell General (Parlament) d'Andorra, l'any 1927. Vista al web Andorra antiga.
.


Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre


Foto: El Segre, a l'altura del Pla de Sant Tirs, el 20 d'abril del 2008, quan el cabal feia impressió (i gairebé por).

Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Les Garrigues III. Refranys, de Joan Bellmunt i Figueras (1987). Font aportada pel Víctor Pàmies.

Font 3: Vist al web de Xtec, que acompanya el refrany amb la imatge següent:



Variants: Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre (vist a La palanca). / Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre (a Refranys i frases fetes populars catalanes, de Jordi Garcia Salines [1994], Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, de Millà [1988], El llibre dels refranys catalans, d'Isabel Gimeno [1989] i Els refranys catalans, de Maria Conca [1993]; fonts aportades pel Víctor Pàmies). / Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre (vist en una entrevista amb els pagesos i viticultors Francisco París i Folch, de cal Mensa [Baldomar, 1938], i Antonio Amigó i Pons, de cal Josepó [Marcovau, 1934]). / Més val un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre (a Ribera amunt són les boniques, d'Elvira Farràs [1998]; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre (a 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més una gota del negre que tota l'aigua del Segre (a Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades [1951]; font aportada pel Víctor Pàmies).

Nota 1: Pantebre acompanya el refrany amb un comentari: "Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre deia un taverner de Sant Julià, qua anava sovint a la Seu d'Urgell i pujava el vi d'estranquis."

Nota 2: El final de l'entrevista esmentada:

  • "La Palanca: Ens en pot dir alguna [dita sobre el vi]?
  • Antonio Amigó: Sí. Per exemple: "El vi i els amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota". "El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent, que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre".
Nota 3: Al web Fires i festes, en un apartat sobre la Baixada de rais de Coll de Nargó, ens ofereixen tres refranys sobre el riu Segre: "Aire del Segre, aigua darrere." "Les millors ciutats de Lleida, són dellà dellà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sonadell, Coll de Nargó i Montoliu." "Val més un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre."

Nota 4: Un servidor no faria mai un trago del Segre.

Nota 5: Agraïm al Víctor Pàmies tota la informació aportada.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

cap de casa

Nota 1: Un cap de casa pot ser el "membre principal de la família, persona que té l’autoritat dins d’ella" [DIEC] i unes golfes. Aquí ens referirem a la segona accepció, que el diccionari normatiu no recollia en la primera edició i que l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat com a dialectalisme no exclusiu d'Andorra en el DIEC2. D'aquesta manera, a l'entrada de cap del DIEC2 hi trobem la subentrada cap de casa, que ens remet a golfa.

Nota 2: Rosalia Pantebre ho explica a El parlar d'Andorra: "No indica únicament la persona que té l'habitatge al seu càrrec, sinó que també designa la part més alta d'una casa, la que està a sota del llosat; el trebol, les golfes."

Exemple 1: "La campana de la llar servia per escalfar, a la vegada, la cambra situada justa a sobre, a través de la qual passava el tub de fums, i que solia ésser la sala de més amunt o el dormitori del cap de casa."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 124.

Exemple 2: "El cos principal de l'edifici de la casa Rull és del segle XVII, tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particulars. Avui té planta baixa, dos pisos i un cap de casa. Però no sempre va ser així. A la casa Rull, en el moment de la seva construcció, només hi havia planta baixa (amb l'entrada i l'escala), un pis (amb la cuina, el pastador, el forn i els dormitoris) i un segon pis que feia de cap de casa."

Font: Vist al web Hola Andorra.

Exemple 3: "Aquest cap de setmana ens ha tocat dormir al cap de casa... El context me'l salto, però la qüestió és que tenim algun habitant en l'aïllant del llosat que no m'ha deixat dormir en tota la nit!"

Font: Vist a l'article "Dormir al cap de casa", al pallarès Bloc des del Pirineu.

Variants: golfes, la sala de més amunt, el més amunt, falsa cambra, falsa, cambra, sotateulada, porxo, porxada, terrat.

Nota 3: Si busqueu una casa rural a la muntanya, a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) en trobareu una en què "al cap de casa hi ha una confortable habitació amb un llit doble, des d'on es poden veure unes magnífiques vistes".

Nota 4: A Rodamots hi ha un article titulat Golfes, falses, el més amunt, cap de casa... en què llegim: "Jesús Bernat Agut, d'Almassora, diu que a la Plana Alta fan servir altres expressions: 'El més amunt és una perifrasi que determina eixe espai de les cases amb teulada. També cambra ha patit una reducció del significat i només es coneix per a l'espai més amunter de la casa que sovint guarda andròmines. El més amunt i la cambra són els dos noms que reben les golfes a les cases antigues, les de la Vila, on les habitacions reben el nom de quarto'. Alfred Comín diu que a la Cerdanya en dirien falses (i el Diccionari català-valencià-balear diu que seria una reducció de falsa cambra). Al Pallars, en canvi, l'expressió més habitual és cap(s) de casa. En altres bandes fan servir els mots sotateulada, porxo, porxada o terrat."

Foto: Un cap de casa aprofitat com a dormitori. Vista a El Ripollès.com.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

carrota / garrota

.


Imatge: Al web d'Andorsex ofereixen un producte anomenat Farmer Fruits Carrota. Genial, no?

Exemple 1: "Dia 22: Cigrons amb salsa de ceba / Pollastre al forn / Carrota ratllada / Fruita en almívar."

Font: Menú del mes d'octubre del 2008 de maternal i primera ensenyança. Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola Andorrana.

Exemple 2: "Certament, hi ha moltes paraules que dèiem de petits a la Seu, que ara ja no diem, i em sembla que a la Seu cada vegada també es diuen menys. Moltes són paraules ben conegudes, d’àmbit local de l’Alt Urgell o més esteses i que figuren als diccionaris. Per exemple, de les que tu dius, ‘corrípies’ i ‘posella’ o també ‘tustar’. Però n’hi ha altres que a casa les dèiem d’una manera que no figura als diccionaris i que no sé si les deien igual a les altres cases de la Seu. Per exemple, ‘garrota’. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura ‘carrota’ (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera)."

Font: Vist al bloc La casa de la Seu.

Significat: Pastanaga.

Etimologia: Del francès carotte, mateix significat [DCVB].

Localització: Rosselló, la Jonquera [DCVB]. I a més: Alt Urgell, Andorra, Cerdanya, el Pallars i Aran [Pantebre i Riera].

Nota 1: El mot carrota ja és normatiu. El DIEC1 no el recollia i el DIEC2 l'ha incorporat com a dialectalisme nord-occidental no exclusiu d'Andorra, ja que s'utilitza en altres llocs. AL GDLC (amb la marca dialectal), al DCVB i al Termcat també hi és. En canvi, garrota no surt en cap dels tres diccionaris.

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) també situa el mot carrota al Rosselló, la Jonquera, Meranges, Alins i Aran. No recull garrota.

Nota 3: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) situa carrota a Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars i la Cerdanya; garrota, a Argolell (Alt Urgell), i safranòria, a Bescaran (Alt Urgell).

Nota 4: Hi deu haver força vacil·lació en l'ús de carrota i garrota a l'Alt Urgell. A Andorra potser només es fa servir la forma carrota (potser).

Nota 5: Carrota surt al Vocabulari de bars i restaurants editat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.


Nota 7: Al Termcat hi trobem carlota, carrota i safanòria com a sinònims complementaris de pastanaga.

Nota 8: El col·lectiu pallarès Lo Carriscle diu en una entrevista: "Que puguem seguir escoltant com la gent planta tabelles, garrotes o trumfes, com les mares farguen els seus fills per anar a escola o els nens demanen als pares que no els xinen mentre els pentinen, és una de les fites que persegueix la col·lecció [de contes "Cambuleta"]. I és la preservarció del dialecte pallarès."

Nota 9: Pel que fa a l'aragonès, l'Onset diu que "carrota ye documentato, a lo menos, en chistabín (aragonés d'a Bal de Chistau, Sobrarbe)", i el Felquera: "Tamién garrota a Bielsa e Tella."

Ribera amunt són les boniques; ribera avall ja no ho són tant; a la Seu, les serafines, i a Ciutat, la flor del ram

.
Font: Elvira Farràs i Muntó (1998). Ribera amunt són les boniques (Refranys i dites de l'Alt Pirineu català). Tremp: Garsineu Edicions.





Nota 1: Ciutat és el nom amb què es coneix popularment el nucli de Castellciutat (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) i Ribera es refereix als pobles de la riba del Segre.

Nota 2: Una persona serafina és una persona de gran bellesa [DCVB]. Variants ("aplicat sobretot a infants o a estimades, com a nom de gran amor): serafinet, serafineu, serafinó, serafinoi, serafinoí, serafínoiet, serafinoïnet" [DCVB].

Refrany semblant: "Costa amunt la flor del lliri, costa avall la flor del ras, costa amunt les més boniques, costa avall ja no ho són tant. Ribera amunt són les boniques, ribera avall ja no ho són tant, a la Seu les serafines, i a Castellciutat la flor del ram. A Oliana són els que llauren, a Nargó porten el jou, a Organyà la clavilla, les mosses del carrer Nou."

Crítica de l'obra a càrrec de Víctor Pàmies: "És un recull temàtic de refranys i dites de l'Alt Pirineu català, recollides a través d'informants d'allà. També recull algunes cançonetes, dites tòpiques, malnoms, oracions i formuletes. [...] No té menció de bibliografia, cosa que trobem a faltar, i té una introducció prou interessant de Ramona Violant. [...] Especialment interessants les dites, dicteris i cançonetes geogràfiques, com també els malnoms dels habitants d'aquestes contrades: són dites molt concretes de difícil localització si no són recopilades en reculls locals com el present. També cal destacar que els més de 4.000 refranys que recull Elvira Farràs en aquest recull poden rebre l'etiqueta geogràfica de 'dits o sentits a l'Alt Urgell', perquè els ha recopilat durant anys d'informadors diversos de la zona."

Imatge 1: Portada del llibre Ribera amunt són les bonqiues.

Imatge 2: Caramelles a Ciutat (o Castellciutat). Portada de Les mesures, el setmanari de l'Alt Urgell (del 2 al 8 de maig del 2008).


dilluns, 20 d’octubre de 2008

Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos



Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Vist al web del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.

Font 3: Vist al fantàstic mapa de dites geolocalitzades del Gran Demiürg, Víctor Pàmies.

Nota 2: Dedicat al Víctor Pàmies.

Foto 1: Església de Sant Cristòfol d'Anyós (la Massana, Andorra). Vista aquí.

Foto 2: El Museu Casa Rull de Sispony (la Massana, Andorra). Vista
aquí.



traflantena

Exemple: “La meua padrina [...] es va casar amb un [...] que li diven lo Xampamosques, ere un traflantena. Aquest es llevave de bon matí i amb una marmita anave arroplegar los pixats –l’orina què!–, de totes les cases, i avons regave les menjadores del bestiar i, mira, això ere per comptes de sal, perquè ho trobessen bo, que avontes no n’hi havii com ara, de sal.”

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.



Definició: (Persona) poc seriosa, poc formal ["Glossari" del llibre Dones d'Andorra].

Variants: trepalantena, trapalantena. Aquestes dues formes es diuen com a mínim al Pla de Sant Tirs. Així m'ho van confirmar la Roser i el Josep Maria, veïns del poble de tota la vida.

Nota: Aquest mot no surt ni al DIEC, ni al GDLC, ni al DCVB, ni a La llengua catalana a Andorra. Tampoc no n'hi ha cap referència a Internet (a banda del meu bloc). O sigui que si algú ens en pot donar informació, segurà molt oportuna i benvinguda.

divendres, 17 d’octubre de 2008

freginat

Exemple: "El freginat se preparaba el día que se mataba un cordero o una oveja. Se trata de freír la sangre y el hígado con cebolla y con una salsa a la agridulce hecha de vinagre y miel."

Font: Vist al blog Turisme del Pallars Sobirà.

Definició: Frit, especialment de freixura (pir-or., or., occ.); cast. fritada, fritanga [DCVB].

Nota 1:
La Lourdes Martorell ens va dir que sa mare, la Maria Bonell, li havia explicat que el freginat "es feia amb sang de corder o de porc fregida i que quan quallava en feien bocins i que era la mar de bo."

Nota 2:
En el Ripollès, el freginat és un plat típic del dia de la tosa, i consisteix en carn fregida amb mongetes (Joan A
mades, Vocabulari dels pastors, p. 146. Extret del Butlletí de Dialectologia Catalana, XIX) o en una barreja de sang i fetge de porc.

Nota 3: A l'Alt Pallars el freginat consisteix en sang i fetge fregits amb mel, i és tradicional que sigui el segon plat del dinar de festa major (Joan Coromines,
El parlar de Cardós i Vall Ferrera, p. 292; extret del Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIII, pàgs. 241-331, Barcelona, 1936).

Nota 4: Al Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) també es diu. Confirmat per la Roser i el Josep Maria, veïns del poble.

Una possible recepta:

Ingredients:

  • 1/2 kg - Sang de corder
  • 1/2 kg - Fetge de corder
  • 2 - Cebes tallades a la juliana
  • 3 grans - All tallat a làmines
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Preparació:

Fregiu la sang i el fetge i reserveu-ho.
En el mateix oli sofregiu la ceba i els alls.
Afegiu-hi una mica d’aigua, la sang i el fetge, i saleu-ho.
Deixeu-ho coure tot junt, tapat a foc lent, fins que sigui tou.

Variacions:

Podeu enfarinar el fetge abans de fregir-lo.
Es pot afegir un rajolí de vinagre i una cullerada de mel al moment de posar-hi l’aigua.
S’hi pot afegir pulmó, peus i ventre de xai, però cal tenir en compte que aquests productes triguen més temps a coure’s.
També es fa freginat amb la sang i el fetge de porc.

Font: Vist a la Gastroteca.

dijous, 16 d’octubre de 2008

redort

Exemple 1: "I per Pasqua féiom coques amb ous: allevons la mona ere un redort, sas? Amb els ous al voltant, posats així a sobre del redort, el ficaven al forn, es coïe l’ou i es coïe la pasta. Bueno, en deien redort de Pasqua."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 197. [Entrevista feta el juny del 2005.

Exemple 2: "El diumenge de Pasqua o Pasqua de Resurrecció se celebrava una gran festa a tot el poble. La Pasqua és la festa de la primavera; després de l'austeritat i la tristor quaresmals, la gent esclata d'alegria. És la festa cristiana en què hom celebra la resurrecció de Jesucrist. // És costum que en aquest dia els padrins regalin un pastís, el tradicional redort, als seus fillols. Aquest pastís en un principi era fet de farina, ous, sucre i llet, en forma rodona amb un buit al mig i, per sobre, estava guarnit amb ous durs que eren sostinguts per unes tires fines d'asta creuada. Més tard s'ha anat transformant i s'hi ha afegit llard, mel, més sucre, fruits secs, etc."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Variant: radort (segons Pantebre, que diu que és segons Marquet), redol, rodol.

Definició: 1. Espiral, torterol (Bonansa). 2. Coca rodona, generalment foradada al mig, que es fa per als fadrins i minyons en la festa major o altres festes assenyalades (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell); cast. rosca. a) A Lleida, coca petita, rodona i prominent al mig, feta de pa de casa, que es fa per a esser beneïda el dia de Sant Blai [DCVB]. El mot no apareix al GDLC ni al DIEC2.

Etimologia: del llatí retŏrtu, ‘retorçut’ [DCVB].

Nota 1: Redort també significa 'retorçat, redortat' (segons Pantebre, que segueix Anglada). Certament, Anglada proposa que Redort/a i Redordat equivalen a retorçat i que s'usen com topònims. Trobem referenciat un topònim Redort a la comarca de Casamanya a Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogràfic (M. I. Consell General, 1977), de Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet.

Nota 2: Josep M. Troguet, a Calvinyà, ara fa temps, p. 224, en dóna dues definicions, en dues entrades separades: 1. Coca rodona amb un orifici central que donaven els padrins als fillols el dia de Pasqua. 2. Varietat de pastís fet de pa de pessic on al mig es posaven fruites confitades. Se sol menjar l'endemà de Pasqua.

Nota 3: La Jordina diu que "al Pla [de Sant Tirs] sempre n'hem dit redol. El redol de Reis." Potser caldrà dedicar-li una entrada a redol.

batisteri / batestiri / batistiri


Foto 1: Pica baptismal de l'església de Sant Julià i Sant Germà (Sant Julià de Lòria, Andorra). Actualment a l'interior del temple. Foto feta per David Gálvez.

Exemple 1: "En diades assenyalades, com la festa major, la celebració d’un batisteri o bé per la matança del porc, el casalot s’omplia d’una gernació considerable. L’època era propícia a restaurar, també, els bandolers de pas, si eren de confiança, és a dir, d’ideals polítics afins als de can Bernadet."

Font: Rosalia Pantebre (2204). "Ensorrament prodigiós". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 17

Exemple 2: "Pel batestiri a les parteres no les gicaven sortir, que no haguessen batejat lo crio, i después lo capellà et feve lo sermó a la porta de l'iclésia, i allavons ja podives entrar cap a dins."

Font: Testimoni de Roseta Verges Tugues, nascuda el 21 d'abril de 1910 a cal Roca de Canillo (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 340. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Variants: batestiri, batistiri.

Definició: Bateig.

Etimologia: Al glossari del llibre Dones d'Andorra, Xavier Rull diu que "segurament és una variant de baptisteri" > del llatí baptisterium, ‘lloc on bategen’ [DCVB].

Nota 1: Al DCVB hi ha l'entrada de batisteri, però ens remet a baptisteri, que no és el bateig en si sinó la capella o l'edifici on s'administra el baptisme. Foto feta per David Gálvez.


Foto 2: Pica baptismal de Sant Julià i Sant Germà, aprofitada com a font pública (Sant Julià de Lòria, Andorra), probablement més antiga (vista la rusticitat i manca de detalls) que la mostrada a la foto 1.

Nota 2: El DCVB també recull batestiri, que en aquest cas sí que rep el significat de 'bateig' i s'assenyala que es diu al Pallars. En aquesta mateixa entrada ens donen com a variants: batistiri, baptisteri.

Nota 3: Al mateix diccionari hi trobem batistiri, que és l' "acte de batejar (Andorra, Ordino, Organyà)".

Nota 4: Segons el DCVB, batisteri també és una "multitud excessiva (Ribagorça)" i un "rebombori, escàndol, gran soroll descompost (Sopeira [a la Ribagorça])".

Foto 3: Pica baptismal de Sant Serni de Canillo, aprofitada com a font pública (Canillo, Andorra). Foto feta per David Gálvez.

tribulossi


Dedicat a la Laura, que ens va suggerir aquesta entrada.


Exemple: "Els bastaixos, com enderiats, no es torbaven ni un instant. Les bodegues engolien fardells i caixes com si estiguessin afamades. Plantat al costat de la palanca que permetia l'accés a la nau, el primer timoner controlava les mercaderies que no paraven d'entrar. Al centre de gent de mar hi havia un gran tribulossi, o almenys és la impressió que en rebé Anton Vidal, gens avesat a contemplar aquest singular espectacle humà. Capitans de vaixell hi contractaven la tripulació que els mancava; entre els aspirants a ser enrolats hi havia uns quants francesos."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Temporal estroncat". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora.

Definicions de tribulossi: Daltabaix, conjunt de sorolls, crits, avalot (Ribagorça, Ribera del Flamisell) [DCVB]. / Té relació amb atribolat; enrenou, batibull [El parlar d'Andorra]. / Atribulació, gran agitació ambiental [Per temps vell, al Pirineu].

Definició de trebulosi: Tribulació, aldarull causats per l'excés de gent, de soroll, de moviment, sobretot a les gran ciutats [La llengua catalana a Andorra i El parlar d'Andorra]

Variants: tribulossi (Organyà, Pallars), tribulosi (Andorra, Alt Urgell), trebulossi (Encamp, Aixirivall), trebolosi (Vila, la Seu), trebolossi (Sant Julià), trebulosi [El parlar d'Andorra].

Nota 1: Aquesta entrada l'hem feta a partir de l'aportació de la Laura, que ens va deixar un parell de comentaris: "Es diu quan tens molt remenament, molta feina. Quin tribulossi aquest nen amb les joguines... Tribulossi es diu encara força habitualment a l'Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà i també encara a l'Alt Urgell, suposo que a Andorra també. Es diu quan tens molt remenament, molta feina de no parar d'un lloc a l'altre, molt follón.. Quin tribulossi avui, no he parat d'atendre el telèfon, de sortir a rebre gent, d'atendre comandes... Quin tribulossi que téns, no pares quiet" (d'algú que no para de fer coses i de moure's)."

Nota 2: El DCVB diu que aquest mot és masculí i els exemples de la Laura són tots en masculí, mentre que Pantebre diu que aquest mot pot ser femení i masculí.

Nota 3: Segons Manel Riera, a la Garrotxa i a l'Empordà diuen tribul, cosa que confirma el DCVB: "Avalot, conjunt confús i sorollós de persones, d'animals (Empordà, Garrotxa). «Hi havia un tribul de gent que no es podia passar per enlloc»." Riera també situa l'ús de trebulosi a Rialp.

trebol



Imatge: Un exemplar de la revista Lo Banyut. Vist al bloc del Jordi Dalmau.

Exemple: "El jove i ric hereu, aconsellat pel seu oncle moribund, va amagar l’olla en algun racó del trebol de casa i va llogar un mosso i una criada, que s’ocuparen de fer tota la feina i de menar la terra."

Font: Joan Graell i Piqué (2008). "La minyona, el lloro i el tresor", article de la revista Lo Banyut (Revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 39.

Definicions: Sostre [DCVB]. / Sostre. També pot ser l'estança situada a sota del llosat [Per temps vell, al Pirineu]. / 1. Entresòl. 2. Sostre. 3. Trespol [GDLC]. / 1. Trespol. 2. Petit pis situat entre el primer pis i l’entrada d’una casa o entre dues habitacions [DIEC]. / Sostre de fusta [La llengua catalana a Andorra].

Localització: Andorra, Pallars, Ribagorça, Tremp, Solsona, La Llitera, Balaguer, Urgell, Lleida, Les Garrigues, Segarra, Conca de Barberà, Reus, Gandesa [DCVB]. / Andorra, Rialp, Oliana, Pallars Jussà, Solsonès, Urgell, Ribagorça, etc. [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XVI; variant de trespol > s. XIV; d'origen incert, potser del llatí ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d'aquí trespol [GDLC].

Nota 1: Pantebre (El parlar d'Andorra) diu que "a més de sostre de fusta -ara també ho diuen dels de formigó- (Argolell) també pot ser el cap de casa, estança radicada a sota del llosat (Ordino, la Seu); i també pot ser un pic".

Nota 2: Algú té una foto d'un trebol?

dilluns, 13 d’octubre de 2008

gicar


Exemple 1: "A França tamé hi havii un germà que es dive Ventura, un germà que se'ns hi va murir d'un accident del tren. Es va deixar agafar pel tren, va anar pel jove de l'Olivet a gordar auvelles a Narbona. Havii anat a ajudar, no ere pastor no, pro havii anat a ajudar. Massa que li vam gicar anar, pobre! Jo no l'hi volia gicar anar, pro, mira, lo pobre. Ara som vius tres només: l'Emília, jo i lo Ton."

Font: Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino, Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 80. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Exemple 2:
"—Què heu fet?
—Li he gicat lo camp del camí per a les ànimes del purgatori.
—Pare, això és massa! Li heu regalat aquet camp! Us ho heu cregut, que es diran misses tant que lo món serà mon?"

Font: Rosalia Pantebre (2004). Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora.

Exemple 3: "Pel batestiri a les parteres no les gicaven sortir, que no haguessen batejat lo crio, i después lo capellà et feve lo sermó a la porta de l'iclésia, i allavons ja podives entrar cap a dins."

Font: Testimoni de Roseta Verges Tugues, nascuda el 21 d'abril de 1910 a cal Roca de Canillo (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 340. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Deixar [DIEC]. / vulg Jaquir, deixar [GDLC]. /

Localització: Andorra, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Pobla de L., Berga, Solsona, Sort, Urgell, Segarra, Garrigues, Camp de Tarragona [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Etimologia: Variant, per metàtesi, de jaquir [GDLC].

Variant: gecar.

Nota 1: Segons Riera (1992), una persona gicada és una persona deixada, bruta, abandonada.

Nota 2: Pantebre (1997) diu que gica fer i gica dir és un adagi localitzat a Sant Julià de Lòria.

Nota 3: A Lo diccionari lleidatà-català diuen: gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal."

Nota 4: La Josefina diu: "Uuuuffff, la de vegades que he sentit dir gicar a l'Albert Pujal! Sobretot per referir-se a les dones gicades que abunden per Andorra."


dijous, 9 d’octubre de 2008

besurt


Exemple: "VOCABULARI: Dissortadament, els autors dels grans repertoris lexicogràfics catalans de caràcter històric, com Aguiló, Alcover, Moll o Coromines, no tingueren ocasió de conèixer el Manual Digest, per tal com aquesta obra ha romàs secreta i inèdita fins al 1987. És ben segur que n'haurien tret un bon profit per la seva riquesa en aquest camp, de la qual nosaltres només podem assenyalar ara algunes mostres significatives. A més d'indicar l'existència d'alguns termes de caràcter dialectal occidental (però inclosos en el vocabulari normatiu general) com corders (p. 127), o bé representatius de l'antiga activitat industrial com meners 'mines' [sic] (p. 39) o de vells drets d'ús, com empriu (p. 43), o bé encara de l'antiga fauna andorrana com "cabres salbatges, vulgo isards, alguns galls y gallines salbatges y altres ocells de bosch, llebres y alguns óssos" (p. 40), també voldríem fixar l'atenció en alguns altres mots que considerem particularment interessants:"
  • besurt: "las montañas de nostras valls, y de la de Monclar singularment, per la part que mira al nord o part obaga, estaba y està vuy en dia planttada així mateix de arbres com són pins, besurts y vellíssims avets" (p. 31); "las montañas de las Valls són altíssimas; produeixen bellíssims boscos de pins, besurts, abellaners, vedolls y molta altra llena o fusta per obrar y fer foch" (p. 39). Es tracta de la primera informació documental que coneixem d'aquest nom de l'arbre anomenat científicament Sorbus aucuparia, també conegut en català amb el nom de moixera de guilla, segons Francesc Masclans, i que fa uns fruits vermells molt característics. Cal dir que aquest mot besurt, de caràcter exclusivament andorrà i pallarès, ha estat inclòs en el recent diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, de caràcter normatiu general."

Nota bene de D. Gálvez: Pel que fa a l'afirmació que besurt és mot exclusivament andorrà i pallarès, cal anar en compte. Hem trobat documents cerdans on també s'usa amb tota normalitat.


Font: Estudis d'història de la llengua catalana, Josep Moran i Ocerinjauregui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004; Biblioteca Serra d'Or), pp. 125-126.

Definició
:
Planta de l'espècie Sorbus aucuparia (Andorra, Boí) [DCVB]. El GDLC no ofereix cap definició, només remet al sinònim moixera de guilla. El mateix passa amb el DIEC2.

Etimologia: desconeguda, potser d'origen ibèric [DCVB].

Sinònim: moixera de guilla.

Variant:
bisurp [DCVB].

Nom científic
: Sorbus aucuparia.

Equivalents en altres llengües: portuguès: escornabois; gallec: capudre; asturià: argomenu, cafresnu; euskera: ustain; castellà: serbal de cazador, capudro, argomero, azarollera borde.

Toponímia: Fontanal del Besurt (lat.: 42° 31' 60 N, long.: 1° 28' 60 E). El Besurt (vermella) i el Besurt II (blava) també són el nom de dues pistes d'esquí alpí de l'estació de Pal.

Nota: Astor i besurt és el títol d'un llibre de poesia de Jordi Dalmau i Ausàs.

Foto 1: Wikipedia.

Foto 2: Photo © Carl Farmer, 22 Sep 2002 Portree, Isle of Skye.

Foto 3: Photo © Carl Farmer, 22 Sep 2002 Portree, Isle of Skye.

Foto 4: La imatge de sota és la capçalera d'un blog dedicat al poemari Astor i besurt.


Nota 1: La Núria Tomàs diu: "
Fa uns dies un periodista de Panticosa, molt savi en botànica, em va dir que per les seves terres al besurt n'hi diuen besurto. Una dada més..."

Nota 2: El Felquera diu: "Como siempre, datos de l'aragonés: bixortera a Bielsa, Tella e Chistau. Con sonoricación d'el grupo -rt- > -rd- en Fraxen, Torla, Linars e Sarrablo (bixordero, -a). La Besurta: toponimo de la Vall de Benás."

capitomba / catitomba


Exemple 1: "Tot caminant i pensant en aquestes coses, el meu besavi ja arribant a la serra de Guardiola, des d'on podia albirar a la llunyania la casa del Boix, també li van venir ganes d'alleujar els budells, i havent-se fet baixar les calces es va acugussar en un argiler que hi havia a la vora del camí, i així que començava la feina, va sentir dos trets molt a prop, a l'ensems que va veure com dues bales es clavaven a l'argila a mig pam del seu cos. Sense temps de pujar-se els pantalons va donar una capitomba, tot tirant-se en una espècie de clot que hi havia no gaire lluny seu."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 65.

Exemple 2: "Per exemple, garrota. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura carrota (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera). Un altre cas semblant és catitomba, que em sembla que a casa dèiem així, però que als diccionaris figura com a capitomba."

Font: Vist al bloc La casa de la Seu.

Exemple 3: Fer catitombes o fer voltes de campana, per dar tumbos

Font: Josep Espunyes. Dites, Locucions i Frases Fetes de Tresponts Avall. Editorial Garsineu. Pàgina 79, Entrada 232.

Definició de capitomba: Tombarella, acte de caure amb el cap per avall [DCVB]. / Tombarella [DIEC i GDLC].

Localització: Andorra, Ribes, Girona, Lluçanès, Solsona, Fulleda [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu, com ho demostren els exemples.

Variants: Catitomba (ho diu la meva sogra, del Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell, i també surt a Lo diccionari lleidatà-català, que ens remet a capitonya).

Etimologia: Derivat postverbal de capitombar > format damunt cap i tombar [DCVB i GDLC].

Foto: Lo vistaire David Gálvez, fent una catitomba.



esmeligar



Foto: Os de Civís (abans, Aós).

Exemple: "En temps antics les pastures estivals de Setúria eren emprius compartits pels ramats del poble català d’Aós i de la parròquia de la Massana. Com que contínuament hi havia picabaralles entre els pastors, ambdues parts van determinar jugar-se la vall de Setúria a una lluita entre dos homes. El lluitador de la Massana, alimentat amb costelles de corder, va esmeligar el seu contrincant d’Aós, engreixat com un porcell a còpia d’empassar-se ferrades de llet de vaca."

Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.

Nota 1: Una d’aquestes pastures de Setúria correspon al serrat de Meligar, que també s’ha anomenat tradicionalment serrat de l’Esmeligat. I resulta que el lluitador de la Massana va esmeligar el seu contrincant d’Aós (Os de Civís). Ja tenim una pista.

Nota 2: Esmeligar-se, segons Riera i el DCVB, significa ‘cruixir-se per un gran esforç, escarrassar-se’. O sigui, el que s’alimentava de corder va deixar el seu rival ben cruixit i els massanencs van homenatjar-lo batejant un serrat amb la seva gesta perquè tothom recordés aquesta gran victòria... Segurament va ser un massanenc el que, a la vora del foc, es va inventar aquesta llegenda amb un encreuament entre el substantiu meligar i el verb esmeligar.
El mot meligar significa ‘plantació de melga’ (OnCat). El mot melga ‘alfals’ ve del llatí melica, deformació de medica ‘del país dels medes’. Per tant, melga + el sufix -ar = meligar = 'lloc on es fa melga'. A més, a Encamp també hi ha meligars (i no crec que tots aquests topònims provinguin d’homenatges als encampadans que van esmeligar els veïns en disputes territorials): el Meligar de la comarca de la Coma dels Llops, el Meligar d’Emportona, l’estany del Meligar (als Pessons) i l’estany del Meligar d’Emportona. I el nostre inventor, que habitualment feia servir el verb esmeligar i que segurament vivia a prop del serrat de Meligar, un dia d’hivern de metre i mig de neu va pensar: ara m’esmeligaré a relacionar-ho tot i els meus néts fliparan una estona.

Nota 3: Esmeligar-se és un derivat de melic i en sentit recte significa ‘trencar el melic’. En ribagorçà i en aragonès també significa això (trobat en una pàgina de Bellver de Cinca i al Vocabulario de las gentes de Blesa):

Esmeligarse
Tip.1 Reírse convulsivamente, sin poder parar.
Figuradamente sería como romperse el meligo (ombligo).
.
Nota 4: Lligar el melic a algú és 'guanyar-se la seva voluntat' i arrugar-se el melic és 'cagar-se de por' [DCVB].
.
Nota 5: El Felquera em va dir un dia: "En aragonés belsetán -el de la mía valle- ye: esmelicar-se 'descojonarse a reir', melico 'ombligo', mielca (la planta). Mismo en Zaragoza se diz melico."
.
Nota 6: L'Onset ens ha dit avui: "En aragonés existen dos varians foneticas: esmelicar-se y esmeligar-se (en zonas ribagorzanas) y se gosa emplegar como 'partirse de risa', 'reírse estrepitosamente', de tanto que te'n rides o melico puya y baixa.
.
Nota 7: I O zagal de Molinero l'arco comenta: "En l'aragones de Baixo Peñas, a edolada de Laspuña, esmelicase ye 'partise de risa', tamien tiene un'altra significau 'eslomase': ¿No t'abras emelicau treballando?, ye una utilizazion peioratiba fen refernzia a 'treballar poco'."

dimarts, 7 d’octubre de 2008

gaial

Imatge 1: En aquesta borda podem veure un gaial a la part superior esquerra; encara que no es vegi gaire bé, al dibuix hi ha la indicació gaial. Imatge treta del llibre Calvinyà, ara fa temps, de Josep M. Troguet Ribes.

Exemple 1: "La carbonera de la Farga Rossell era on s'emmagatzemava el carbó que arribava del bosc. Es tractava d'un espai cobert amb dues obertures: la porta d'entrada, situada en una de les parets laterals, i un gaial de ventilació, ubicat en la paret central. Actualment és un espai d'immersió multimèdia que introdueix el visitant en el món del Ferro i de l'organització de la Farga Rossell."

Font: Vist a la pàgina web de la Farga Rossell, a la Massana (Andorra)

Exemple 2: “Bartomeu i Toni s’endeuten i fan avals amb tots els parents que tenen i que solidàriament els fan costat, i llencen el patrimoni pel gaial de tal manera que fins i tot el record de la casa Antoni Pal d’Ordino es perdrà en la memòria dels temps venidors.”

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal (2007). La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra.

Definicions: Obertura gran practicada a la part superior d'una casa de pagès, sota la teulada, per a donar ventilació al paller i posar-hi o treure'n la palla [DCVB]. / Al GDLC només hi ha l'accepció de 'mamífer de la família dels bòvids, subfamília dels bovins (Bos frontalis), amb un gep des de la cresta fins a mig llom'. / Al DIEC es parla d'una 'obertura feta en una paret'


Imatge 2: "Fontaneda", obra de Jordi Casamajor (il·lustrava l'article "Gent senzilla" de David Gálvez al Bondia Andorra del 14 de novembre de 2008). S'hi poden observar diversos gaials. Agraïm el permís de reproducció a l'artista.

Variants: gallal (també al Pallars i la Ribagorça, segons Riera), gajal (també a Conflent i Cerdanya, segons Riera; a la meva sogra, del Pla de Sant Tirs, també li he sentit dir gajal), gueial, guejal [segons Pantebre i Riera].

Localització: Andorra, Bonansa, Pont de Suert, Borén, Esterri, Sort, Senterada, Conca de Tremp [DCVB]. / Segons Riera, a part d'Andorra també s'utilitza al Pallars i a l'Alta Ribagorça. / A l'Alt Urgell també es diu.

Etimologia: Sembla derivat de gaia; el gaial té sovint forma triangular perquè la seva part superior té el biaix del vessant de la teulada que el cobreix [DCVB].

Imatge 3: Portada del llibre Per temps vell, al Pirineu, de Rosalia Pantebre, en què podem veure la borda del Guem, al camí d'Engolasters, amb el tabac assecant-se, i un gaial ben maco. La foto és de Francesc Pantebre i és del 1952.



Variants 2: Dolors Cerqueda i Gispert, ens fa saber que a Vilanova de Banat, Alt Urgell s'empra el terme gajal

divendres, 3 d’octubre de 2008

porgador / 'purgador' / porgader


A Andorra s'entèn per porgador / purgador l'eina que serveix per porgar o fer la purga, normalment de cereals o llegums.

Sinònims: Garbell, crivell, sedàs.

Definició: m. 1. Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne la pols (Ripollès, Berguedà, Solsona, Pallars, Lleida, Urgell, Segarra, Priorat, Tortosa, Maestrat, Mall.); cast. criba [DCVB].



Nota 1: També pot ser: 2. Instrument compost d'un bastiment de fusta en el qual va muntat un conjunt de joncs o de fils de ferro, que serveix als mestres de cases per a porgar la grava, calç, ciment i altres materials de construcció (Mall.). Aparell anàleg emprat pels terrissers per a separar la pols de les porgueres després de moldre la terra (Selva del Camp) [DCVB].

Foto: Vista a Static Flickr.

Nota 2: També pot voler dir: 3. Llossa amb foradins que es fica dins el triador o pica de l'oli per treure tota la brutor o miques que aquest pugui tenir (Camp de Tarr.) [DCVB].

Nota 3: Té també l'accepció: 4. Mecanisme contingut en les màquines de trescanar seda, que serveix per a netejar-la de les desigualtats de filatura [DCVB]

Expressió: 'Fer passar pel purgador.' Usada pel ministre Xavier Jordana a l'entrevista que li va fer l'Albert Roig l'1 d'Octubre de 2008 al programa 360º d'Andorra TV.

Nota 5: Relacionat amb el significat principal, es coneix com a porgador l'home que porga el blat o altres cereals, la terra de terrisser, etc.; cast. cribador. N'és sinònim porgadoraire. A més, Manuel Anglada recull a Arrels d'Andorra, p. 36, un altre equivalent al porgador ofert per Antoni Griera a l'Atlas lingüístic d'Andorra (Andorra, 1959): porgader. No sabem, però, si aquest mot fa referència a l'estri, a la persona o a ambdós.

Nota 6: Paraula relacionada: porgueres f. pl. 1. Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (or., occ., bal.); cast. granzas, granzones, aechaduras. 2. fig. La part sostreta o no sotmesa a una acció bona o dolenta; cast. restos. 3. adj. Persona dolenta (Urgell, Segarra). «Ets un porgueres».

Nota 7: El darrer sentit té relació amb la locució a) Esser més dolent que les porgueres de Catalunya: esser molt dolent o entremaliat.

Nota 8:
Altres locucions relacionades:
  • Fer porgueres: esser molt triat, mirar-se molt en l'acceptació de les coses, seleccionar molt.
  • No fer moltes porgueres: no gastar gaire, esser remirat en les despeses.
  • Fer ses porgueres grasses: menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit.

Nota 9: Sinònims de porgueres: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.

Per cert, sempre havia cregut que porqueria estava relacionat amb els mots porc i porcada. Ara, però, em replantejo si alguna accepció de la paraula porqueries (enteses com a coses inútils, restes o deixalles) no podria provenir per contagi o associació de porgueries.

De fet, de les tres accepcions que trobem al DGVB per porqueria, n'hi ha una que es refereix a l'origen porc i una altra que, quant a significat, podria interpretar-se com que barreja elements dels termes porc i porgueria (en negreta):
  • 1. Cosa bruta; cast. suciedad, porquería.
  • 2. Cosa de poc valor, de no res; acció bruta, porcada; cosa dolenta, mal feta, inservible; cast. porquería.
El GDLC no deixa lloc al dubte i diu de porgueries: [1507; de porgar] f pl porgadures.

El DIEC2 no fa referència a l'origen etimològic del mot porgueries, però remet a l'entrada garbelladures com a sinònim ple.

dijous, 2 d’octubre de 2008

bringuera

.


Foto: En primer terme, bringuera; a dalt a l'esquerra, donja (un altre embotit típic d'aquí). Vista a Colmado 1917.

Exemple: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bota."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions: Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC]. / Mena de bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [GDLC]. / Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. / mena de bull negre que es fa amb el cap del porc [La llengua catalana a Andorra]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra].

Variant: Brenguera.

Etimologia: D'origen incert [GDLC]. / Brenguera: Contracció de berenguera.

.
Nota 2: Moltes pàgines web de promoció turística d'Andorra parlen de la bringuera com a un dels productes característics de la gastronomia del país, com aquesta d'Encamp: "A la parròquia d'Encamp t'esperen 59 restaurants per delectar-te amb vells sabors tradicionals, una atrevida cuina creativa i, per què no, una fusió de totes dues. Especialitats de caça, cols tocades pel fred, trinxat de muntanya, xicoies, truita de riu, formatge de tupí, embotits com la donja i la bringuera i altres productes autòctons et faran experimentar gustos nous i, alhora, mil·lenaris."

Nota 3: Si voleu comprar bringuera a Catalunya, aneu a la Gastroteca, on també hi ha informació del producte. Diuen que és típic de l'Alt Urgell i Andorra i que "s'emboteix amb la bufeta. També s'anomena cecs i, en alguns llocs, bisbes. Per fer la bringuera se selecciona la carn dels caps ja cuits, les cotnes cuites, una mica de carn magra i cansalada grassa i freixures. Com a condiments: sal, pebre i algun ou perquè lligui la pasta i una mica de sang perquè agafi color. Una vegada embotida queda molt llisa i rodona. La bringuera és un dels embotits que més hem de deixar assecar."

tamarro


Exemple:

Mira que et faran agafar el tamarro...

“—La història aquesta del tamarro, jo crec que és de les més famoses… És l’animal típic d’Andorra. [...] I la finalitat d’aquesta història és fer-te una broma. Has d’enredar (1) una persona i dir-li que amb una colla d’amics et conviden a anar a la caça del tamarro, que és una caça molt especial, perquè és un animal que...
—Es fa de nit...
—N’hi ha molt pocs, no s’ha de fer gens de soroll, has d’anar vestit d’una manera concreta [...] I bueno, la finalitat és portar-te al costat del riu i tirar-te al riu. I ja has caçat el tamarro. O si no t’esquitxen o alguna cosa aixins. [...]
—O fer-te esperar en una secla (2) o aquí al voltant, i quan... t’obren i, pppprrr!, et ve tota l’aigua i et foten moll.
[...]
_______________
1. L’atractiu del tamarro és evident perquè “l’altre any en van vendre un i en van fer cinquanta mil peles”.
2. Sèquia (també secle). El forat de la mola dels molins era un lloc ideal perquè hi passés el tamarro. Ben lògic: allà s’esperava l’innocent amb un sac, i els bromistes anaven a engegar l’aigua per dalt."


Font: Carme Oriol (1997). Estudi del folklore andorrà en el seu context. Barcelona: Govern d'Andorra, Ministeri de Cultura. Editorial Alta Fulla. [Informants de Sant Julià de Lòria i Escal-des-Engordany.]

Definició: m CULT POP Animal imaginari que dóna lloc a una facècia típica d'Andorra i d'altres llocs del Pirineu, anomenada la caça del tamarro i consistent a fer creure algú, especialment a un foraster, que hom surt, de nit, a caçar la preada peça vora el riu, amb el resultat que la víctima acaba dintre l'aigua, empès pels seus acompnayants [Àlvar Valls (2006). Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà].

Nota 1: Un tamarro va ser la mascota oficial dels Jocs dels petits estats celebrats a Andorra l'any 1991, fet que demostra la popularitat d'aquest personatge.






Nota 2: A la Viquipèdia hi ha una entrada dedicada al tamarro.

Nota 3: Escamot Tamarro és un "grup format per joves pirinencs l'estiu de 2002 que, a part de les danses i músiques del seu entorn, agafen melodies i ritmes d'altres contrades i donen un aire trepidant i personal a la seva música entrellaçant les violes amb els acordions diatònics i la percussió".

Nota 4: El poble pallarès de Cellers celebra cada any la Festa del tamarro en el marc de la festa Major. "S'acostuma a fer de nit i en un sol grup de diverses persones equipades amb sacs, xarxes i altres estris."

Nota 5: Entrada corresponent a caçar el tamarro al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana: "Tradicionalment, el tamarro és una broma que s’ha fet als forasters que arribaven poc abans d’establir-se al Principat, i també es fa a les persones d’esperit innocent (Andorra). Fer fer els innocents, fer fer el ninot, fer córrer. Allà al darrere hi havia uns horts i hi havia un toll molt gros. I també el van anar a fer caçar el tamarro allà –Folklore–. Mira que et faran agafar el tamarro, eh? (et faran fer quelcom per riure’s de tu) –Folklore–.