divendres, 29 d’agost de 2008

cassigall


Exemple: "i és que aquest aplec de narracions o del que sigui, és tan fet de pedaços, de trossos solts, de retalls tant heteròclits i tant sense estil literari que els uneixi, que tan sols són això: "cassigalls" recollits a còpia d'anys, d'esborrallar el paper o d'emmagatzemar en un racó de la memòria, vivències, contes o faules oïdes al vol o en amical recolliment; relats anyoradissos d'antics contrabandistes dels de pèl al pit, o bé velles costums, confessades a mitja veu per ser més fàcilment esborrades en ésser dites quasi inaudiblement."







Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon. [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]

Definició: Parrac [DIEC i GDLC]. / Parrac, tros de roba esquinçat o dolent [DCVB].

Localització: Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Solsona, Barravés, Ribagorça [DCVB].

Etimologia: c. 1880; probablement alteració per dissimilació d'una forma *calcigall, der. de calcigar [GDLC], / Tal vegada derivat de cassigar, per calcigar [DCVB].

Nota 1: Definició de cassigall a Lo diccionari lleidatà català: "1) Traste vell, ex.: 'A l'angolfa només hi ha cassigalls.' 2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba és vella, en lloc de tirar-la l'estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls.) Ex.: '-Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tan ronyosos? N'hai fet cassigalls."

Nota 2: Definició de cassigall al llibre Calvinyà, ara fa temps: "Tros de roba, que normalment és de fil o de lli, tan gastat que ja no serveix ni per fer-ne draps."

Nota 3: Segons les zones, es diu (o es deia) cassigall o cassiga. A Pal, segons Pantebre (1997), una cassiga també és una “mica de cotó fluix que es posa a l’orella”. “També titllen de cassigall un marrec que ha fet una malafeta (Escaldes).”

Nota 4: El Carles diu que “a l’Urgell el nom de cassigalls també es dóna als núvols que corren”.

dijous, 28 d’agost de 2008

arramassar / arremassar


Exemple 1: "I llavors li va venir la idea a aquella dona, que havie arremassat aquella bufanda, abans d'anar en aquella casa, al carrer. I ella que sí, va agafar aquella bufanda, l'agafe i la va tornar a tirar de la finestra a baix al carrer."

Font: Informant andorrana, pagesa, 70 anys. Parròquia de la Massana. A: Carme Oriol i Carazo (1997). Estudi del folklore andorrà en el seu context. Barcelona: Editorial Alta Fulla.



Exemple 2: "A la tardor tamé asburàvom les fulles de cirerer -que les févom secar al cap de casa- i después perbullides o escaldades a la fogaina es donaven als porcs. Tamé arramassàvom la fulleraca i se'n feve uns feixets: primer los dallaires feven lo rem d'herba als prats i natres passàvom después a arramassar la fulleraca, que tallada a trossos tamé es donave als porcs."

Font: Testimoni de Remei Adellach Torres, nascuda el 20 de maig de 1920 a cal Sella de Llorts, a Ordino. A Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Exemple 3: "La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor". Text creat per Albert Pujal per al primer Dictat nacional per a estudiants d'Andorra. Llegiu-lo sencer aquí.

Definició: Aplegar (allò que és escampat, coses disperses) [GDLC]. / Arreplegar. V. RAMASSAR [DCVB] / Aplegar (allò que és escampat, coses disperses) [DIEC].

Etimologia: De ram [GDLC] / Format damunt ramàs [DCVB].

Nota 1: Definció trobada al bloc Perles de Carcaixent (Carxcaixentí en perill d'extinció): 'Arramassar v. tr. Aplegar (allò que es escampat, coses disperses)'.

Nota 2: Un arramassal és el 'conjunt de residus que hom arramassa' [DIEC]; un arramassament és l''acte d'arramassar' [DCVB]; i també tenim arramassadors -ores 'qui arramassa' [DCVB i Acadèmia de la Llengua Valenciana].

Nota 3: La definició de Riera (1992) és 'arreplegar, reunir', amb exemples com arramassar les grunes de la pastera, el bestiar, bolets, l'herba del camp, piles de llenya. També inclou l'entrada ramassar.

dimecres, 27 d’agost de 2008

desencusa


Exemple: "Això sí quan entrava al ball ja teniva tots los balls compromesos i ja no podiva ballar més, perquè ja no els tocaven. I li vai dir: 'Si no m'equivoco, no ets lo fill del teniente, tu?'. Diu: 'Sí'. Dic: 'Perquè devons va acabar la Guerra i la duana no es passave re i amb la desencusa de tu, passava.' I ell que diu: '¡Y yo, por tu desencusa me sacó mi padre de aquí, porque yo estaba enamorado de ti y aún lo estoy!'.

Font: Testimoni d'Elvira Areny Duró, nascuda el 29 de juliol de 1914 a cal Poblador del Bou, a Sant Julià de Lòria. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.





Definició: Excusa, raó que algú exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís [DIEC2]. [Al GDLC no hi surt.]

Nota 1: El mot desencusa és una de les novetats del DIEC2 respecte del DIEC1 pel que fa a la incorporació de dialectalismes. (Va ser una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.) L'IEC el classifica en l'apartat Mots que no són exclusius d'Andorra. De fet, el DCVB diu que s'utilitza en altres llocs: Bellpuig, Sidamon, Vallespir. Riera (1992) també esmenta Rialp i Aran.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, corroboro que al meu poble, el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) és un mot molt corrent, i no tan sols entre els vells (oi, Josefina?).

Nota 3: En aranès també es fa servir aquest mot, com es pot comprovar en aquesta ordenança, com també en aragonès (vegeu aquesta pàgina), encara que O zagal de Molinero l'arco em comenta que "la paraula correcta en aragonès és desincusa, així queda recollit en alguns estudis, com el que van publicar Fernando Blas y Fernando Romanos en l'editorial Gara d'edizions sota el títol El Aragones de Baixo Peñas. Ara bé, també s'escolta la paraula desencusa però no tan sovint".

Nota 4: El DCVB (Pla d'Urgell, Agramunt, Sidamon, Bellpuig) i Manel Riera i Riera (1992) també inclouen el verb desencusar 'excusar'.

dimarts, 26 d’agost de 2008

cocota / cucota


Exemple: "A Calvinyà totes les cases tenien un foc de llenya a terra on coïen tot el menjar, des dels menjars per a les gallines o els porcs fins a les escudelles o sopes més saboroses. Les olles i els calders penjaven dels cremalls; a més, algunes eren sostingudes per trespeus o bé per elles soles, com és el cas de la cocota. A les brases que es desprenien de la llenya es rostien unes bones menges, saboroses i cruixents, pel fet de fer-se dolçament i ben a poc a poc, força sucades de greix dolç."




Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Definició de cucota (cocota = cucota): Cassola amb tres peus i un mànec llarg, davall la qual posen foc per a encalentir-la i fer-hi guisats [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]

Localització: Andorra, Cerdanya, Cotlliure, Cornellà de Conflent, Cardós, Organyà, Oliana, etc. (segons Riera). Cotlliure, Cornellà de Conflent, Puigcerdà, Bolvir, Andorra, Ordino, Cardós, Organyà, Oliana, Tremp, Artesa de Segre (segons el DCVB).

Nota 1: El nom oficial d'aquest poble del municipi de les Valls de Valira és Calbinyà, amb b, segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Nota 2: El mateix llibre de Troguet inclou un glossari (Vocabulari rural) en què la definició de cocota és "cassola amb trespeus que es posa al foc a terra per coure-hi menjars determinats".

Nota 3: Al glossari del llibre Dones d'Andorra, Xavier Rull diu que la cocota és una "cassola de ferro colat, habitualment amb trespeus i mànec llarg, que es posava directament damunt del foc a terra. [Del francès cocotte.]

Nota 4: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), una cucotada és una "cucota plena d'una determinada menja".

Nota 5: En gastronomia s'utilitza l'expressió coure a la cocota (Termcat).

Nota 6: La Cucota. Cròniques de la muntanya. El Pirineu i la poesia és el títol d'un llibre de Joan Obiols (Peramola, 1952), editat per Garsineu.



raupar / raupa


Exemple: "I la masegada la feven quan havien acabat de pastar, que havien arroplegat tota la pasta, raupaven la pastera aquella amb una raspa i aquella pasta que feven l’amassaven ben amassada, hi afegiven una mica de farina, una mica de llet, hi feven com unes ratlles i feven coca masegada."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Definició de raupar: Raure la pastera amb la raupa [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]

Definició de raupa: Rasora de la pastera [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]



Localització dels dos mots: Andorra [DCVB].

Etimologia de raupar: D'un creuament de raure amb rapar [DCVB].

Etimologia de raupa: Derivat postverbal de raupar [DCVB].

Nota 1: Una cerca al Google no ens dóna cap resultat en català per a raupar.

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que raupar també significa 'rascar' en general, no solament la pastera, sinó també "una paret, per poder pintar-la de nou", i 'dolar', o sigui, 'rebaixar el gruix d'alguna cosa mitjançant un estri amb tall' (exemples: dolar patates tendres o carrotes, la peülla del cavall, etc.).

Nota 3: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) diu que raupar "no és sempre rascar (una paret) o dolar, sinó, a més: raspar, llimar una ungla, per exemple (Ordino); també es diu de rosegar un os (la Massana, Sant Julià).

Foto: Un pastera de pa de Campmany, Alt Empordà. De Mundoanuncios.

dilluns, 25 d’agost de 2008

posella


Exemple: "Bombardejaven les selves del Vietnam amb sals de plata, les mateixes, vaig pensar, que escampaven en coets els pagesos andorrans per protegir les mates de tabac. Total, per acabar cremant-lo. Anunci d’un licor autòcton, afortunadament desaparegut de les poselles del país."

Font: Albert Villaró (2002). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions. [Premi Carlemany de novel·la 2006.]

Definició: 1. Prestatge. 2. Cavitat a la paret per ficar-hi quelcom [DIEC]. // 1. (dial.) Lleixa, prestatge. 2. Cavitat a la paret per a posar-hi quelcom [GDLC]. // 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.) 2. Cavitat dins la paret per estojar-hi coses (Pallars, Plana de Vic). 3. Replà, planell de petites dimensions en una muntanya [DCVC].

Etimologia: Derivat de posa,descans’ [DCVC].

Nota 1: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), hi ha diversos topònims andorrans que contenen aquest mot. Jo n'he trobat un a Ansalonga (Ordino): posella Martí; un a la Massana: bony de la Posella, i un a Sant Julià de Lòria: prat de la Posella (carretera d'Os). Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya he trobat la serra anomenada posella del Faro, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nota 2: Segons Riera, "una part de l'Alt Urgell usa el mot en la seva variant esposella".

Nota 3: Segons Riera, el significat del mot al Pallars Jussà és 'capelleta oberta en una de les parets de la llar'.

Nota 4: Un dels exemples que recull Riera és Cada un dels escalirons d'una escala.

Nota 5: RàdioSeu té una secció sobre gastronomia anomenada La Posella.

Nota 6: A la Seu d'Urgell hi ha una agrobotiga anomenada La Posella.

Nota 7: "Per guardar lo teu tresor/ has trobat bona posella/ del bon Jesus en lo Cor;/ jo no so d'argent ni d'or,/ so un pobre y vil pecador,/ mes, pósam també dins ella."
"1517. De Verdaguer a Francisca Bonnemaison". Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902).

Nota 8: "Ell [Cebrià Baraut] va saber al llarg d’aquests anys de direcció, donar unes pautes generoses que han posat Urgèllia en la posella d’aquestes col·leccions estimades en les quals sempre s’aprenen coses importants."
Fragment d'un article de Cristina Orduña al Full dominical de la Diòcesi d'Urgell (11/12/2005).

Foto: Poselles de l'establiment La Posella de la Seu.

divendres, 22 d’agost de 2008

esquellots


Exemple:
"No era molt freqüent el matrimoni d’una dona vídua en la comunitat. Per això, quan n’hi havia algun era tot un esdeveniment i el jovent acostumava a anar a visitar la núvia a casa seva fent sonar els esquellots. A peu de
porta, li cantaven aquesta cançó:

Surt a la finestra nena maca
surt a la finestra
baixa’m a obrir.

En sentir-los, la núvia els donava la benvinguda i els convidava a pujar i a fer un tast, mentre els nois li oferien cançons que sovint parlaven de la seva nova vida i de la que estava a punt de deixar. El dia del casament, si se celebrava al poble, els nois l’anaven a buscar a casa i l’acompanyaven fins a l’església fent sonar els e
squellots.
Als vidus també els tocaven els esquellots però no els cantaven cap cançó. Uns dies abans del casament, els nois l’anaven a trobar i li proposaven que els pagués un got per gaudir de la seva boda; si el nuvi s’hi negava, li tocaven cada dia els esquellots a la porta de casa fins que, fart de sentir-los, es decidia a convidar-los. El fet de negar-se a convidar el jovent era sovint una comèdia, perquè els nois de totes maneres l’anirien a buscar a casa i igualment l’acompanyarien amb esquellots fins a la porta de l’església per seguir la tradició."


Font:
Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL.
Definició: [esquellotada] Esvalot que es fa amb soroll d'esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d'un viudo el dia que es torna a casar. Sinòn.: esquellots, corns i esquelles, colcada. Etim.: derivat intensiu d'esquellot. [DCVB]

Nota 1: Dedicat al Salvador, que en un comentari anterior va dir: "Acabo de rellegir el Refranyer Català Comentat de Joan Amades (ed. 1951) i a l'explicació de l'expressió pagar la patenta, que vol dir 'pagar una cosa a desgrat', hi afegeix: "També es dóna a Andorra el nom de patenta al pagament que s'exigeix als vidus per a alliberar-se dels esquellots. Ara ens hauràs d'explicar què era això dels esquellots, ha, ha, ha."

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a A
ndorra, 1992) diu que esquella, usat en plural, és una "esquellotada que es fa al vidu que es casa"; i esquellot, també en plural, és una "esquellotada, que es fa quan es casa algun vidu del poble. Exemple: Li foten esquellots, o ha de pagar un got de vi o li fotiven serenata tota la nit". A l'entrada del verb pagar hi ha l'exemple
pagar vi: "el vidu que es casa ha de pagar vi, si vol evitar-se l'esquellotada".

Nota 3: El Salvador diu que "si després de l'esquellotada encara es resistien a pagar es feia fum de sabatots. Se'ls introduïa a casa substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat que en cremar produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant".

Nota 4: O zagal de Molinero l'arco diu que "en o mio lugar (Laspuña) tamien esistia ixa tradizion. S'en dizia esquillada". Gràcies! [Laspuña és un municipi del sector de Sobrarb, Aragó.]

Foto: Esquellots de veritat. Del bloc Tres voltes rebel.

galejar


Exemple 1: "A Sant Julià de Lòria era molt estès entre els homes el costum de galejar (disparar trets a l’aire en senyal de respecte i alegria). Com que era una distracció que els agradava molt, Dissabte Sant al matí, quan les campanes tocaven l’Al·leluia, els homes pujaven al terrat de les cases, des d’on disparaven trets a la cova de l’óssa, on les bales, en picar contra les parets, ressonaven i xiulaven amb força acompanyant magníficament el repic de campanes. El fet de galejar la cova de l’óssa es va convertir en una distracció tan popular que finalment es feia cada diumenge al matí.
__________
1. Durant la guerra del 14, els andorrans van aconseguir molts fusells i municions, molts dels quals se’ls trobaven tirats o amagats per la muntanya, i a d’altres els va ser també força fàcil de comprar-los, perquè els refugiats que arribaven a Andorra els venien a molt baix preu.
2. La cova de l’óssa es troba al solà de Sant Julià, a l’altre costat del riu, sota la canal Rocafort, una mica a la dreta."


Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL.

Exemple 2: "Item, no permetran los Batlles portat armes curtes, o pistóles o punyals, si no es a las personas provectes, com son Consols, Concel1ers, prohoms, y a qui no piga cabrer ninguna sinistra opinio; com tambe no permetran galejar, singularment a les nits, sens expressa llicencia de qui la pugue donar, prenent ais contraventors las pistolas sempre que los aparegue."

Font: Antoni Sabater i Tomàs (2001). Dret processal penal d'Andorra. Andorra la Vella: J. M. Bosch Editor.


Definició: Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d'escopeteria [GDLC i DCVB]. El diccionari normatiu no recull aquest significat. Altres significats de galejar: fer gala, ostentació, d'una cosa; en les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde, les balladores abans que llur ballador; festejar.

Localització: Cardós, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer, Isil [DCVB].

Etimologia: Derivat de gala [DCVB].

Foto: Escopeta francesa de doble canó utilitzada als segles XIX i XX. Vista a Bienmesabe.org.

dijous, 21 d’agost de 2008

pessó / peçó


Exemple:
"Al costat de la casa principal s’hi localitzava el cobert, conegut igualment com l’era de casa o el paller. En el cas d’Ordino el nom genèric és era i la formaven una cort a la part inferior i una zona coneguda com a pessó, on es guardava l’herba, a la part superior. A vegades les dos parts estaven comunicades per una escala interior, mentre que en d’altres calia vèncer el desnivell a través d’una callissa, o callís, exterior."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2007). La farga de Cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra. [Premi Principat d'Andorra 2006 d'investigació històrica.]

Definició:
Munt, multitud de coses. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.] Un pessó (o peçó) és, entre altres coses (a la Franja també és un mugró), un munt, una pila, una gran quantitat de coses: un pessó de cols, un pessó d’herba, etc. L’OnCat (V: 213-214) indica que pessó s’utilitza sobretot quan és un munt d’herba; i que, en el cas del topònim els Pessons, té raó de ser perquè semblen munts d’herba. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra, 1997) recull l'accepció que esmenten Pujal i Lladós: 'Herba dallada, seca i pitjada, guardada a l'era com a reserva per a l'hivern (segons Marquet)'. A Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) trobem la mateixa definició, fil per randa.

Localització:
Andorra, ap. Aguiló Dicc. [DCVB]





Nota 1: “Damunt son front llueixen/ los dotze estanys Pessons, corona hermosa/ que de brillants i gemmes li ofereixen/ aqueixes cines on lo cel reposa;/ corona d’Ariana esplendorosa/ que, del zenit despresa,/ quedà entre terra i cel aquí suspesa.”

Jacint Verdaguer. Canigó. “Cant XII. La Creu del Canigó. L’ermità de Meritxell”.

Nota 2:
“Los Pessons són una vintena d’hermosíssims viots i estanys de diferentes mides, que enviant-se l’aigua de l’un a l’altre, volten un enherbat turó, mig abrigat de pins i rodhodendron, mirador des d’on se veuen nàixer i allunyar-se per graons de llacs los dos rierons, que enfeixen més avall ses pures aigües. És un rosari d’estanys unit pel fil d’argent del Valira oriental, que allí té son bressol, i d’allí trau les granítiques pedres valirenques que, en dies de quimera, sembra pels camps de la Seu d’Urgell i Oliana.”
Jacint Verdaguer.
Canigó. “Notes. Cant XII. 2”.

Nota 3:
El topònim Pessons, gran circ d’estanys separats per turons cònics (Encamp, Andorra), prové, segons Coromines i altres fonts, de la forma cònica d’aquests mateixos turons, una forma semblant a la d’un pessó, per exemple, d’herba.

Nota 4: A pessons
és una locució que significa 'en gran nombre'. Exemple: Les truites hi eren a pessons.

Nota 5: Apessonat -ada significa 'agarberat, amuntegat' (Pantebre, 1997). Antoni Morell fa servir l'adjectiu apessonades a l'obra Set lletanies de mort.

Nota 6: Sembla que pessó està relacionat amb peça. Caldria escriure peçó en comptes de pessó en frases com Hi havia un peçó d’herba i, doncs, els Peçons? L’OnCat és partidari d’escriure els Pessons, potser per tradició.

Foto: Estany dels Pessons, vist des de l'estany de Montmalús.

dimecres, 20 d’agost de 2008

vistaire


Exemple:
"Fins a principi dels anys vint d'aquest segle, hi havia uns homes que els deien vistaires, que arreglaven casaments entre els joves de les cases de pagès, cobrant els seus bons oficis. De tant en tant, aquest subjecte anava tot caçant a visitar aquelles famílies que vivien escampades. Els pares ja sabien per què venia, però dissimulaven."

Font:
Jesús Pallarés i Bach (2002). Fusta de boix (Can Boix, 1793-1992). Peramola: Edició a cura de l'autor.

Definició:
Fadrí que va a vistes per tractar de festejar o de casament. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.]

Definició audiovisual:
A càrrec de Felip Vendrell. Vista a Edu3.cat.

Etimologia:
Derivat de vistes. [DCVB]

Localització:
Plana de Vic, Urgell, Ll. [Lleida?], Segarra. [DCVB] [Però és evident que al Pirineu també hi havia vistaires.]

Nota 1:
La magnífica revista Àrnica, del Consell General de les Valls d'Àneu, té una secció amb el nom de Lo vistaire.

Nota 2:
A sota de la dedicatòria del llibre podem llegir: "El boix sempre és boix, abans no es blega es trenca."

Nota 3: Als vistaires els convidaven a pa i llonganissa, que al Pallars i a Os de Civís, com a mínim, s'anomena xolís del vistaire. Al bloc de Jaume Fábrega llegeixo: "no olvide los auténticos must: la botifarra de fetge (de hígado), exquisita elaboración que supera a algunos de los mejores patés, y la de llengua, esta presente a trozos o espectacularmente entera y dulcemente arropada por la carne picada y condimentada y que según Terneci Moix, en la comarca pirenaica del Pallars (xolís del vistaire) tienen un componenente fálico".

Nota 4: L'escriptor Josep Iglésies i Guizard és autor de l'obra de teatre El vistaire (1920). El David Gálvez Casellas m'informa molt amablement que el mateix Iglésies és autor d'unes Corrandes segarrenques (1925) en què també trobem un vistaire:


CXIII
Quan l' hereu de câl Marçal
se 'n và anâ a fè de vistaire (17)
el futur sogre va dir:
-Quin perdigot més ratxaire!


17: «Vistaire»: Altra hermosa costum. «Vistaire» es el que va a «vistes» d'una donzella. Es clar que també podria anar a «vistes» d'una vídua, empero la bella costum no s'es feta pels víduus i perdria la seva gentilesa si'n volgués fer una parodia un «doblador de matrimonis».

Nota 5: El David Gálvez Casellas diu: "Jo em pensava que al Pirineu andorrà o l'Alt Urgell aquesta funció de mediador entre famílies allunyades la feia tradicionalment el fuster. S'allotajava en una casa mentre hi feinejava i així veia com eren de rics o pobres, quines noies en edat de casar hi havia, quines podien ser les condicions per aquest o aquell tracte... M'ho tornaré a mirar, perquè la veritat és que no sé d'on vaig treure la dada." Mira-ho, mira-ho.

Foto: Can Boix de Peramola.